divendres, 30 de juliol del 2010

Anoia: Calaf

A l'esquerra, l'ermita de Sant Sebastià, construïda al segle XVII pels jurats de Calaf en agraïment perquè la població s'havia deslliurat de la pesta negra. Entre valencians es conserva com a cognom el gentilici Calafí. En són 16.

Campo de Daroca: Cubel

Cubel és el poble més alt (1.108 m.) de la província de Saragossa. Dins del seu terme s'hi troben les restes del poblat medieval de Villarguerrero. El topònim Cubel està documentalment enregistrat als segles XII i XIII com a Cubedo. Els Cubedo i Cubel valencians són 1.247

dimecres, 28 de juliol del 2010

Anoia: Cabrera d'Anoia

Quasi 7.000 valencians porten com a cognom el topònim Cabrera. A Catalunya hi trobem dos municipis d'importància històrica, Cabrera d'Anoia i Cabrera de Mar, que en podrien ser l'origen.  Dividirem el total entre tots dos, i a Cabrera d'Anoia li corresponen 3.479 valencians.

Campo de Daroca: Berrueco

La denominació d'este poble pròxim a la llacuna de Gallocanta ha variat al llarg del temps. Als segles XIV i XV es deia Castelpedrés, però el topònim va canviar a Castelberrueco al segle XVII i oficialment es diu Berrueco des de 1713. Els valencians amb el cognom Berrueco són 23.

dilluns, 26 de juliol del 2010

Anoia: el Bruc

El Bruc commemora cada any l'episodi del timbaler i de l'enfrontament de les guerrilles catalanes amb l'exèrcit napoleònic amb una Festa on es reviu l'esdeveniment històric. Els valencians amb el cognom Bruch són 5.

Campo de Daroca: Badules

A la dreta, l'església parroquial de Badules i un dels quatre peirons que encara s'hi conserven. Els Badules valencians són 13.

dissabte, 24 de juliol del 2010

Anoia: Rocamora

Actualment Rocamora és un nucli de població pertanyent a Argençola. Hi es conserva l'església parroquial de Sant Jaume, del segle XVII i les runes del castell. Els Rocamora valencians són 4.491.

Campo de Daroca: Anento

A la dreta, el castell d'Anento, on es refugiaren els habitants de l'aldea mentres els castellans, en temps de la guerra contra Pere el Cruel, la cremaven. Els valencians Anento i Aniento són 37.

divendres, 23 de juliol del 2010

Anoia: la Goda

El nucli de la Goda pertanyent al municipi d'Argençola resta hui totalment despoblat. L'accés a les runes del poble és dificultós, amb les restes de les edificacions escampades per tot arreu. El temple romànic de Sant Pere s'hi troba enfonsat, excepte el campanar,  a la imatge de l'esquerra, que va ser restaurat fa poc de temps. Els valencians amb el cognom Goda són 48.

Campo de Daroca: Ambos Puertos

L'aldea d'Ambos Puertos està documentada des del segle XIII com a contribuient al delme de l'església de Sant Miquel, una de las parròquies del Campo de Daroca. Ambos Puertos va despoblar-se uns segles després i les seues runes encara no han sigut localitzades clarament. Potser el cognom Puertos, hegèmonic actualment entre valencians respecte de tot Espanya (més del 65%), tinga relació amb este poble perdut. Els Puertos valencians són 320.

dimecres, 21 de juliol del 2010

Anoia: Argençola

A la imatge, l'església parroquial d'Argençola d'estil neoclàssic, dedicada a Sant Llorenç, i a l'esquerra d'ella, el turó on resten les runes del castell que va donar nom a la localitat. Dins del terme municipal, al nucli dels Albarells, es troba un molí paperer del segle XII. Els Argensola valencians són 7.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Campo de Daroca: Acered

A la dreta, una imatge de l'ermita de la Mare de Déu de Semón, al terme municipal d'Acered. Hi han 10 valencians que porten la variant Acerete, fonèticament més propera del topònim medieval Azert.

Alta Ribagorça, resultats i comentari

L'Alta Ribagorça, comarca de dimensions reduïdes i d'escassa població, només ens deixa el topònim Cardet (Cardete), esmentat al post del 16 de juliol. Com que evidentment, el total comarcal no arriba als 5.000 portadors, la zona corresponent al mapa de Catalunya resta pintada de blanc.

Per si algú es pregunta si les comarques de la Catalunya Nord (Alta Cerdanya, etc...) apareixeran en este recompte particular, peculiar i una mica friqui, la resposta es sí, una volta acabe amb les comarques de la comunitat autònoma de Catalunya (per a entendre'ns administrativament).


diumenge, 18 de juliol del 2010

Campo de Cariñena, resultats i comentari

El Campo de Cariñena ens ofereix set topònims i de tots set el més nombrós és Villanueva, un multitopònim d'alta freqüència en Aragó i que ens el trobarem en altres comarques. Aguarón n'és el més minoritari, de topònims, amb només 5 portadors valencians. Ací la distribució per províncies:

València: 1.884
Castelló: 213
Alacant: 193

El total de portadors valencians d'estos topònims és 2.290, i com que no arriba a 5.000, la comarca del Campo de Cariñena la pintarem de blanc:


divendres, 16 de juliol del 2010

Alta Ribagorça: Cardet

A l'esquerra, el frontal de l'altar de Santa Maria de Cardet, poble pertanyent al municipi de la Vall de Boí. El temple forma part del grup d'esglésies romàniques de la Vall de Boí considerades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Els valencians amb el cognom Cardet i Cardete són 250.

Campo de Cariñena: Villanueva de Huerva

Més de 5.000 valencians porten el cognom Villanueva, un topònim molt estés a Aragó i que dóna nom històric a quatre viles principals: de Huerva, de Sijena, de Jiloca, i del Rebollar de la Sierra. He dividit el nombre total entre estes quatre localitats i a Villanueva de Huerva li corresponen 1.439 valencians. A la dreta, el Pino Pindera, un dels arbres monumentals d'Aragó.

dimarts, 13 de juliol del 2010

Alt Urgell, resultats i comentari

La comarca de l'Alt Urgell ens deixa un total de 19 topónims, alguns d'ells com Aliñá (Alinyà) o Fontestad (Fontestà) conservats exclusivament entre valencians. El més nombrós de tots és Monferrer que fa un total de 1.991 repeticions entre primer cognom, segon i doble cognom. El menys nombrós és Canturri amb només 5 repeticions. Si fem una clasificació per províncies la cosa queda així:

València: 2.995
Castelló: 2.250
Alacant: 1.127

El total de repeticions de tots els cognoms relacionats amb topònims de l'Alt Urgell és de 6.332, i com que és una xifra entre 5.000 i 15.000 pintarem aquesta comarca al mapa de Catalunya de color beix:



dijous, 8 de juliol del 2010

Campo de Cariñena: Torrubia

La Torrubia va ser un poble, ara desaparegut, pertanyent al terme municipal de Muel. Hi resta, com a record, el baixador de ferrocarril de La Torrubia. Els valencians amb el cognom Torrubia són 121.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Alt Urgell: Plansarell

Plansarell és un indret i un cim de la Vansa i Fórnols, i també és una hipòtesi. Potser els Planchadell, els Blanchadell i els Branchadell valencians (que són 441) hi estiguen relacionats perquè no trobe cap altra possibilitat per a eixos tres cognoms. M'agradaria conéixer altres alternatives.