Cinco Villas: Luna

La vila de Luna dóna nom a un dels llinatges nobles més importants d'Aragó. A la dreta el castell de Yéquera, del segle XV, dins del terme municipal de Luna. Els valencians amb el cognom Luna, Lluna i De Luna són 3.135. 

Bages: Camps

Camps és altre dels nuclis de població que formen el municipi de Fonollosa. A l'esquerra l'església de Santa Maria de Camps on es va venerar durant segles una imatge de Crist desapareguda l'any 1936. Els valencians amb el cognom Camps són 2.334.

Cinco Villas: Longás

Longás es troba a la capçalera del riu Onsella, el qual dóna nom a tota la vall. Originàriament Longás va pertànyer al monestir navarrés de Leyre, encara que, després d'haver passat com a domini reial, acabà a les mans de la molt poderosa família Luna. Els Longás valencians són 74.

Bages: Fonollosa

Fonollosa és un dels pobles que conformen el municipi, juntament amb Camps i Fals. Els seus territoris estigueren sota la jurisdicció dels Cardona vora un mil·lenni. Els Fonollosa i Fenollosa valencians són 2.159.

Cinco Villas: Lobera de Onsella

Lobera possiblement va ser conquerit pel rei de Navarra García Sánchez en iniciar-se el segle X i va ser donat inicialment al monestir de Leire. Durant el segle XII tota la Vall d'Onsella va ser motiu de litigi entre el bisbe de Pamplona i el bisbe de Jaca. La disputa només va ser resolta per la intervenció del papa Celestí III, que va ratificar la Vall com a propietat del bisbe navarrés. Els valencians amb el cognom Lobera són 28.

Bages: l'Estany

El poble de l'Estany està situat a una vall d'escassa conca i de sòl argilós, circumstàncies que van afavorir l'aparició de l'estany, dessecat des de fa cinc segles, que el dóna nom. A la imatge el monestir de Santa Maria de l'Estany. Els valencians amb els cognoms Estañ i Están són 773.

Cinco Villas: Layana

Layana constitueix un municipi independent des de fa un segle, quan es va separar d'Uncastillo. Els seus monuments principals es poden veure a la imatge: la torre del segle XIII i l'església parroquial dedicada al màrtir anglés Sant Tomàs Becket. Els valencians amb el cognom Layana són 24.

Bages: Maians

El poble de Maians pertany al municipi de Castellfollit del Boix. El seu origen s'hi troba a l'indret anomenat Maians Vell, on s'hi conserven les restes en ruïnes de l'antic castell, i l'absis i un mur d'una antiga església romànica. Els Mayans valencians són 702.

Cinco Villas: Ejea de los Caballeros

La vila d'Ejea és la capital d'esta comarca, i té els seus origens en la cultura celtibèrica. Els romans l'anomenaren Segia i la seua importància cresqué amb la creació de la calçada que va unir-la a Pamplona i a Saragossa. Va ser conquerida als musulmans per Alfons el Bataller. El caràcter militar i fronter d'Ejea es pot veure en les seues esglésies-fortalesa com el temple de Sant Salvador, a la dreta. Els valencians Ejea, Egea i Eixea són 3.020.

Bages: Cardona

La història de Cardona va lligada a la història de Catalunya i al seu destí. Encara que hi han restes d'un poblament inicial ibèric, l'entrada de la vila de Cardona en la Història es produeix amb la promulgació de la Carta Pobla de mans del comte Borrell II l'any 986. El seu castell va ser l'últim reducte de resistència el 1714 davant les tropes de Felip V. Els valencians amb el cognom Cardona són 5.737.

Cinco Villas: El Bayo

El Bayo és actualment un despoblat pertanyent a Biota del qual encara resten dempeus les ruïnes de l'església i una torre. La població i el topònim estan documentats des del segle XII. Els valencians amb el cognom Bayo són 1.140.

Bages: Avinyó

El poble d'Avinyó té el seu origen en el castell homònim, ja desaparegut, el qual va prendre el nom de la família que el va guardar o protegir entre els segles XII i XIII. Potser al mateix temps esta família procedira de la ciutat occitana. A l'esquerra l'església de Sant Joan. Els Aviñó valencians són 950.

Cinco Villas: Biota

L'actual vila de Biota és producte del poblament dissenyat per Sancho Ramírez, rei d'Aragó. A la dreta, l'església parroquial de Sant Miquel. Els valencians Biota i Botía són 173.

Bages: Artés

A l'esquerra la torre de l'església de l'antic castell d'Artés, les restes del qual són a hores d'ara els fonaments d'una masia. La localització del castell era un punt estratègic entre Manresa i el Lluçanés. Els valencians amb el cognom Artés són 1.059. Estrenem comarca.

Cinco Villas: Biel

Biel forma municipi juntament amb Fuencalderas. De l'antiga fortalesa romànica s'hi ha conservat una torre, reconstruïda al segle XVI. Al costat, l'església de Sant Martí. Els valencians Biel, Bel, Vel i Viel són 1.279.

l'Anoia, resultats i comentari

L'Anoia, fins ara, és la comarca catalana de la qual hem pogut recopilar més topònims. El recompte fa un total de 30 topònims i alguns d'ells amb diverses variants. Si tenim en compte primers, segons i dobles cognoms, el topónim més nombrós és Miralles amb 7.449 repeticions. Hem de recordar que en trobarem de nou a la comarca del Pallars Jussà. El topònim amb menys repeticions és Bruch, només en té 5. Si fem una divisió per províncies podem veure que Alacant acumula vora la meitat de repeticions. Els resultats són els següents:

Alacant: 12.825

València: 9.764

Castelló: 3.564

Si fem el recompte de l'Anoia n'arribem a les 26.153, de repeticions, i com que és una xifra per damunt de 25.000 pintarem esta comarca de color taronja clar al mapa de Catalunya:

Cinco Villas: Asín

Farem des d'avui un recompte dels topònims de la comarca de Cinco Villas. El poble d'Asín va pertànyer, juntament amb altres viles i llogarets, a la donació que Jaume I va fer a Teresa Gil de Vidaure i al fill d'ambdós, Pere d'Ayerbe. Els Asín valencians són 210.

Anoia: Durban

Durban és un disseminat que pertany a Veciana i que al segle XIX va formar municipi amb Balsareny de Segarra. Els valencians Durban i Durbà són 504.

Cinca Medio, resultats i comentari

La comarca del Cinca Medio ens ofereix 7 topònims diferents. El més nombrós és Montsó amb les diverses variants i grafies: Monzón, Monzó i Monsó. En fan un total de 6.629 repeticions entre valencians, tant com a primer i segon cognom com a doble cognom. El cognom menys nombrós és Almunia, amb 48 repeticions. La divisió per províncies és la següent:

València: 5.264

Alacant: 1.435

Castelló: 634

El total de repeticions dels topònims del Cinca Medio és de 7.334 i pintarem la comarca al mapa d'Aragó de color beis:

Anoia: Veciana

Al municipi de Veciana es troba l'església de Sant Pere del Vim, la qual conserva l'únic exemple de pintura romànica de l'Alta Anoia. Els valencians conserven la variant Viciana i en són 9.