Catalans i Aragonesos

Baix Ebre: Paüls

2011-02-27T22:18:00.000+01:00

El castell de Peduls apareix documentat des del segle XII en una donació del rei Alfons, i des de llavors va passar per les mans de diferents famílies nobles. Hi ha un altre Paüls al Pallars Jussà i una altre a la Ribagorça, per tant dividirem els portadors valencians del cognom entre tres. Ací en corresponen 27.

Comunidad de Calatayud: Sisamón

2011-02-27T21:18:00.000+01:00

El topònim Sisamón sembla procedir d'un antic lloc celtiber en l'òrbita de Bilbilis anomenat Segisamon. Com quasi tots els pobles d'esta comarca, va ser assetjat pel rei castellà Pere el Cruel. Després de la guerra contra Castella va ser repoblat per colons arribats des de Vitoria i Burgos. Els valencians amb el cognom Sisamón són 19.

Baix Ebre: Cardó

2011-02-25T23:45:00.001+01:00

L'antic lloc de Cardó va pertànyer inicialment als Moncada, i posteriorment va passar als senyors de Costumà i al monestir de Benifassà. Al començament del segle XVII el carmelità tortosí Pere Pau Revull va fundar-hi una comunitat monàstica. Després de la desamortització de Mendizábal el monestir va ser reconvertit en balneari. Els Cardó valencians són 625.

Comunidad de Calatayud: Ruesca

2011-02-25T22:32:00.000+01:00

La població de Ruesca, al peu de la serra de Vicor, està dominada per una torre d'època musulmana. L'església parroquial, d'estil mudèjar, està dedicada a sant Ramon. Els valencians amb el cognom Ruesca són 13.

Baix Ebre: Carles

2011-02-19T22:26:00.000+01:00

Tot i que el topònim ens semble procedir del nom de baró, realment es tracta de la deformació del mot documentat Castles (castells, fortificacions). Este lloc va despoblar-se al segle XV a causa d'una epidèmia. Els supervivents es van traslladar a Alfara. Els valencians amb el cognom Carles són 482.

Comunidad de Calatayud: Orera

2011-02-19T22:12:00.000+01:00

L'origen d'este topònim sembla estar relacionat amb l'abundància d'or que segons la tradició va caracteritzar esta zona. El monument més significatiu del poble és l'església parroquial d'estil mudèjar dedicada a Sant Jaume. Els Orera valencians són només 6.

Baix Ebre: Alfara de Carles

2011-02-19T21:48:00.000+01:00

Comencem hui el recompte de la comarca del Baix Ebre. El topònim àrab que dóna nom a este municipi pot significar la teuleria (al-fakhar) o el carrer o poblet (al-hara). Sembla que l'existència d'una antiga teuleria va ser l'origen de la població. El valencians amb el cognom Alfara són 37, i nasqueren tots a la província de Castelló.

Comunidad de Calatayud: Nuévalos

2011-02-14T20:56:00.000+01:00

El poble de Nuévalos jau a la vora de l'embassament de la Tranquera i dins del seu terme es troba el monestir de Piedra, fundat el 1194 per tretze monjos provenents del monestir del Poblet. Els valencians amb el cognom Nuévalos són 470.

Baix Camp, resultats i comentari

2011-02-14T20:32:00.000+01:00

Farem hui el recompte dels cognoms del Baix Camp. En total hi hem trobat 15 topònims que han esdevingut cognom entre valencians. El més nombrós és Albiol i les seues variants Arbiol, Biol i Viol que es repeteix un total de 2.278 voltes. El menys comú és Vandellós, amb un total de 15 repeticions. Si fem una distribució per províncies ens trobem amb els següents resultats:

Castelló: 4.491

Alacant: 3.002

València: 1.750

És interessant comprovar que, per primera volta des que vaig començar esta recerca, la província de Castelló hi apareix com la més nombrosa, sens dubte per influència de la proximitat i veïnatge amb les comarques del sud de Catalunya.

El total de repeticions, inclosos els dobles cognoms, vinculats amb topònims del Baix Camp és de 9.243. Com que és superior a 5.000 però inferior a 15.000 pintarem la comarca al mapa de Catalunya de color beix:

Comunidad de Calatayud: Moros

2011-02-08T21:15:00.000+01:00

Moros conserva les restes d'un castell construït pels Banu Tujib, la dinastia andalusina que dominà la vall de l'Ebre durant els segles X i XI. Este poble està també directament relacionat amb un dels primers poemes lírics coneguts a la península ibèrica, la Razón feita d'amor, suposadament redactat per Lope de Moros. Els Moros valencians són 583.

Baix Camp: Vilaplana

2011-02-08T20:50:00.000+01:00

Vilaplana va pertànyer al comtat de Prades i sembla que, inicialment, la seua baixa demografia provocà una certa dependència del municipi de la Mussara. Paradoxalment, hui la Mussara és un nucli de població deshabitat. També tenim altres Vilaplana a les comarques de la Noguera i del Pla d'Urgell, per tant dividirem els valencians Vilaplana i Viaplana entre tres. Ací en corresponen 1.092.

Comunidad de Calatayud: Morés

2011-02-07T23:20:00.000+01:00

Morés va ser llogaret de moriscos fins que arribà la seua expulsió en 1610. S'hi conserven les restes d'un castell i la seua església parroquial va ser construïda al segle XVIII. Els Morés valencians són 75.

Baix Camp: Vandellòs

2011-02-05T23:43:00.000+01:00

El topònim Vandellòs sembla una deformació fonètica de Vall de Llorer, denominació amb la qual este poble es esmentat en documents del segle XV, i va pertànyer a la baronia de Castellvell i al comtat de Prades. Els Vandellós valencians són 15.

Comunidad de Calatayud: Cervera de la Cañada

2011-02-05T23:03:00.001+01:00

Este poble, que com la resta d'esta comarca va patir la invasió castellana durant la Guerra dels Dos Peres, conserva un dels tresors més importants del mudèjar aragonés: l'església parroquial de l'Assumpció o de Santa Tecla, declarada Patrimoni Universal per la UNESCO. El topònim Cervera el trobem també a Aragó en Cervera de Pancrudo, i a Catalunya en la capital de la Segarra. Dividirem el total de valencians portadors d'este cognom entre tres. Ací en corresponen 4.501.

Baix Camp: les Voltes

2011-02-03T20:48:00.000+01:00

Les Voltes és un poble pertanyent al municipi de Riudecols. El llogaret només té un carrer. A l'esquerra una imatge de l'església parroquial,del segle XVII, on es conserva una pintura atribuïda a Joan de Joanes. Els Voltes i Boltes valencians són 130.

Comunidad de Calatayud: Novella

2011-01-30T18:23:00.000+01:00

Novella va despoblar-se al segle XVIII i actualment no en queden restes arquitectòniques, tot i que s'hi conserva el topònim com a partida rural. Hi ha un altre indret, també llogaret despoblat, anomenat Novella a la comarca de Molina de Aragón, per tant ací inclourem la meitat dels valencians amb eixe cognom: 688.

Baix Camp: les Irles

2011-01-30T18:17:00.000+01:00

Les Irles pertany al municipi de Riudecols. La seua església està dedicada a Sant Antoni. Tot i ser un poble menut, són 1.569 els valencians que porten el seu topònim.

Comunidad de Calatayud: Morata de Jiloca

2011-01-28T19:46:00.002+01:00

Morata de Jiloca posseeix una església parroquial del segle XV dedicada a Sant Martí, de la qual la portada i la façana són un dels millors i més bells exemples de l'art mudèjar aragonés. La imatge és cortesia de José Antonio Cuenca, autor del blog Aragón y Medicina, i procedeix d'este post original. Hi ha un altre municipi anomenat Morata, a la comarca de Valdejalón, per tant dividirem el total de valencians amb este cognom entre dos. Ací en corresponen 366.

Baix Camp: Reus

2011-01-25T21:05:00.000+01:00

Reus és la capital de la comarca del Baix Camp. El repoblament d'esta zona va ser responsabilitat del cavaller normand Robert d'Aguiló, qui va intitular-se príncep de Tarragona. Després de la decadència produïda per les guerres del Segadors i de Successió, Reus va conèixer un creiximent espectacular al segle XVIII, i va convertir-se en la segona ciutat del Principat. Entre valencians, a banda del cognom Reus, podem trobar les variants Raus i Reos, i totes tres fan un total de 699.

Comunidad de Calatayud: Mochales

2011-01-25T20:44:00.000+01:00

Mochales va ser un nucli de població pertanyent al municipi de Montón, i va despoblar-se al segle XVII. A la dreta una imatge tardorenca dels afores del poble. Com que a la província de Guadalajara també trobem el mateix topónim, dividirem els Mochales valencians per dos, i ací en corresponen 54.

Baix Camp: Prades

2011-01-24T00:02:00.000+01:00

La vila de Prades va rebre carta de població en 1159 de mans de Ramon Berenguer IV. Prades i les seues Muntanyes van donar nom a un comtat creat per Jaume II a favor del seu fill Ramon Berenguer. Els valencians amb el cognom Prades són 2.486.

Comunidad de Calatayud: Montón

2011-01-21T23:40:00.001+01:00

La comarca del Baix Xiloca va ser conquerida per Alfons el Bataller, però l'àrea no va ser pacificada definitivament fins la intervenció de Ramon Berenguer IV en la línia Daroca-Calatayud. Possiblement el castell de Montón hi tinguera una funció defensiva important. Entre valencians es conserven com a cognoms les variants Montón i Montó, amb un total de 1.247 portadors.

Baix Camp: Mont-roig del Camp

2011-01-19T21:54:00.002+01:00

Esta vila, amb el nom llatí Monte Rubeum, apareix esmentada per primera vegada als inicis del segle XII, en una carta de donació atorgada per Ramon Berenguer al bisbe Oleguer. Este topònim es repeteix a les comarques de la Segarra i de l'Alt Empordà, i també a la comarca aragonesa del Matarranya, per tant dividirem el nombre total de valencians portadors del cognom Mont-roig entre quatre, ací en corresponen 79, amb la variant Monroig.

Comunidad de Calatayud: Monterde

2011-01-17T22:49:00.000+01:00

Monterde conserva, com tots els pobles aragonesos fronters amb Castella, les restes de l'antic castell defensiu. A més, el seu patrimoni hi inclou l'església parroquial de l'Assumpció amb el seu campanar mudèjar. Hi ha un altre Monterde a la Serra d'Albarrasí, per tant dividirem els valencians que porten este cognom entre dos. Ací en corresponen 618.

Baix Camp: Duesaigües

2011-01-17T22:38:00.001+01:00

Duesaigües va pertànyer des del segle XII a la baronia d'Escornalbou, i més tard passà a l'arquebisbat de Tarragona. El terme municipal es travessat per dos viaductes de pedra construïts en 1889. El cognom es conserva a tot el domini lingüístic com a Dosaigües i n'hi ha 18 valencians.

Comunidad de Calatayud: Monreal de Ariza

2011-01-13T23:20:00.000+01:00

Monreal de Ariza posseeix encara les imponents restes del castell defensiu que Alfons el Bataller va construir per a defendre Aragó de les invasions castellanes. La imatge de la dreta correspon a l'altre tresor del municipi, el jaciment de la ciutat celtibera d'Arcóbriga. Com que el topònim Monreal també fa referència a una localitat terolenca, dividirem per dos el nombre total de valencians amb este cognom. Ací en corresponen 437.

Baix Camp: Capafonts

2011-01-09T21:52:00.001+01:00

El topònim prové del llatí Caput Fontis, lloc on hi ha el cap de la font, en este cas la del riu Brugent. Tot el terme municipal gaudeix d'una gran abundància d'aigua, amb 53 fonts censades. Com a cognom només existeix la variant tradicional Capafons, i n'hi ha 141 valencians.

Comunidad de Calatayud: Miedes de Aragón

2011-01-09T21:22:00.000+01:00

Esta població, com la majoria de municipis de la comarca, va tindre un paper defensiu davant les invasions castellanes. En 1362 Bernat III de Cabrera, comte d'Osona, va defensar la frontera aragonesa durant la guerra dels dos Peres des de l'antic castell musulmà de la localitat. Els Miedes valencians són 89.

Baix Camp: Cambrils

2011-01-07T22:06:00.001+01:00

La vil·la romana de la Llosa, dins del terme de Cambrils, va ser descoberta en 1980, i tot i que encara no s'ha pogut excavar totalment, ja és un dels jaciments romans més importants de Catalunya. El topònim Cambrils també el trobem al Solsonès, per tant dividirem el nombre total de valencians que el porten com a cognom. Ací en corresponen 116.

Comunidad de Calatayud: Mara

2011-01-05T23:59:00.000+01:00

A l'indret anomenat Poyo de Mara s'hi troben les restes de la ciutat de Segeda. La construcció de la seua muralla l'any 154 a. C. va ser la causa de la declaració de guerra als celtibers per part del romans. Els valencians amb el cognom Mara són 13.

Baix Camp: Arbolí

2011-01-05T23:48:00.001+01:00

Arbolí és un poble de possible origen musulmà. Al segle XIII hi va viure una petita comunitat càtara i tres dels seus membres van ser condemnats el 1262. Des del segle XIV va ser incorporat al comtat de Prades. A l'esquerra una imatge de l'ermita de Sant Pau. Els valencians amb el cognom Arbolí són 11.

Comunidad de Calatayud: Maluenda

2011-01-04T00:31:00.002+01:00

La història i el patrimoni de Maluenda estan determinats per la seua antiga condició de fortalesa musulmana, actualment en ruïnes. S'hi conserven també notables edificacions i esglésies d'estil mudèjar. Este cognom pot trobar-se amb moltes variants, almenys jo n'he trobat, de variants, Maluenda, Malonda, Maronda, Maruenda, Marhuenda i Marruenda, amb un total de 3.580 portadors valencians.

Baix Camp: Cortiella

2011-01-04T00:05:00.001+01:00

Cortiella és un despoblat dins el terme d'Alforja. Va ser una donació de la reina Sança a Ramon de Ganagot. Els valencians amb el cognoms Cortiella i Cuartiella són 210.

Comunidad de Calatayud: Jaraba

2011-01-01T18:07:00.000+01:00

El topònim Jaraba prové de l'arab jarab, aigua abundant. El riu Mesa i les característiques geològiques del seu terme han afavorit la formació d'aqüífers i manantials d'aigües termals. Entre el seu patrimoni artístic destaca el santuari de la Mare de Déu de Jaraba, tot penjat del sortint d'un barranc. Els valencians amb el cognom Jaraba són 30. Aprofite per a desitjar un bon any 2011 a tots els visitants d'este blog.

Baix Camp: Alforja

2011-01-01T17:51:00.001+01:00

La vila i el terme d'Alforja van ser conquerits pel comte Ramon Berenguer IV. La seua posició estratègica havia d'assegurar el domini de les serres de Prades i Siurana davant el poder sarraí. Els valencians amb el cognom Alforja són 17.

Comunidad de Calatayud: El Frasno

2010-12-30T22:56:00.000+01:00

És possible que este poble tinga origens àrabs, i que la seua fundació formara part de la repoblació de la comarca iniciada pels musulmans després de la fundació de Calatayud. S'hi conserva també la creença de què Ferran el Catòlic va ser engendrat en una de les cases del poble, propietat d'un llaurador. Els valencians amb el cognom Frasno són 30.

Baix Camp: l'Aleixar

2010-12-30T22:32:00.000+01:00

La vila de l'Aleixar apareix documentada des del segle XII, quan Alfons el Cast va lliurar terres a Ferran d'Aleixar, qui va donar nom al topònim del poble. Com a cognom ha evolucionat fonèticament i només es conserva la variant Lleixá. Els Lleixá valencians són 39.

Comunidad de Calatayud: Embid de Ariza

2010-12-28T18:25:00.001+01:00

A la dreta una imatge del castell roquer d'Ariza. Este castell possiblement va ser construït per Alfons II d'Aragó per a defendre la frontera del regne. Tot i així, Embid va patir la invasió castellana a la guerra anomenada dels dos Peres. Els valencians amb el cognom Embid i la variant Ambit són 234.

Baix Camp: l'Albiol

2010-12-28T18:09:00.003+01:00

L'Albiol va ser originàriament una fortificació sarraïna, i va ser conquerida per Guillem de Claramunt al començament del segle XII. El 1646, a la Guerra dels Segadors, les autoritats castellanes van ordenar l'enderrocament del castell i la construcció d'un nou nucli de població. Els valencians amb el cognom Albiol i les variants Arbiol, Biol i Viol són 2.232.

Comunidad de Calatayud: Contamina

2010-12-26T18:54:00.001+01:00

El topònim de la vila de Contamina procedeix del llatí Condomin(i)a. Esta variant, que és la més arcaica i està documentada fins els segles XII i XIII, és la que han conservat els valencians. Els Condomina són 67.

Bages: resultats i comentari

2010-12-26T12:41:00.000+01:00

Farem hui el recompte de la comarca del Bages. Tenim un total de 22 topònims que han esdevingut cognoms entre valencians. El més nombrós és Cardona, que arriba a un total de 5.759 repeticions si tenim en compte les voltes que es repeteix com a primer, segon i doble cognom. Els menys nombrosos són Moncunill (Montconill) i Morral, ambdós amb només 5 repeticions. Si fem ara una distribució per províncies pel nombre total de repeticions de cognoms de topònims del Bages, tenim la distribució següent:

València: 10.065

Alacant: 6.523

Castelló: 1.919

El nombre total de voltes que es repeteixen els cognoms de topònims del Bages localitzats fins ara és de 18.507, i com que és una quantitat superior a 15.000 pintarem la comarca de color groc al mapa de Catalunya:

Comunidad de Calatayud: Clarés de Ribota

2010-12-23T23:21:00.000+01:00

Clarés es troba a la vall del Ribota, afluent del riu Xaló. A l'absis de la seua església parroquial s'han descobert unes pintures gòtiques. Els valencians amb el cognom Clarés, Clares, Claras i Clarás són 202.

Bages: Súria

2010-12-20T19:36:00.000+01:00

Súria va néixer al segle X, al voltant del castell situat dalt d'un turó del marge esquerre del riu Cardener. El descobriment de la potassa l'any 1912 va transformar la societat i l'economia surienques. La mineria es va convertir en la activitat econòmica principal i la seua població va créixer un 50% en només deu anys. Els valencians amb el cognom Suria són 195.

Comunidad de Calatayud: Calatayud

2010-12-20T19:25:00.000+01:00

Calatayud és la capital de la comarca i la segona ciutat en població de la província de Saragossa. El seu origen és celtibèric i està vinculat a l'antiga Bílbilis, pàtria del poeta llatí Marc Valeri Marcial. La ciutat actual és l'evolució urbanística i demogràfica de la fortalesa que la família andalusina Banu Tujib va construir-hi al segle X. Alfons el Bataller va conquerir-la en 1120 i la va donar furs propis. L'any 1461 Ferran el Catòlic hi va ser coronat com a rei d'Aragó. Els valencians amb el cognom Calatayud són 8.872.

Bages: el Sellerès

2010-12-13T23:00:00.001+01:00

El Sellerès és una caseria als afores de Sant Salvador de Guardiola. Els valencians amb el cognom Sellerés són 20.

Comunidad de Calatayud: Berdejo

2010-12-13T22:40:00.000+01:00

Berdejo es considerat actualment la pàtria de l'eremita Sant Emilià, en lloc de la hipòtesi del seu naixement a Berceo. Els valencians amb els cognoms Berdejo, Verdejo i Verdecho són 1.679.

Bages: Salelles

2010-12-10T20:41:00.003+01:00

Salelles és un nucli de població pertanyent a Sant Salvador de Guardiola. Com que al Rosselló també hi ha un municipi amb el mateix nom, dividirem el total de valencians amb este cognom entre els dos llocs. Ací en corresponen 62.

Comunidad de Calatayud: Ateca

2010-12-10T20:29:00.000+01:00

Ateca és el segon nucli de població d'esta comarca després de Calatayud. Els seus castells van ser ocupats per Rodrigo Díaz, el Cid, motiu pel qual actualment forma part del Camino del Cid. En la guerra dels dos Peres la vila va ser ocupada pels castellans. Els valencians amb la variant Teca són 17.

Bages: Sant Salvador de Guardiola

2010-12-08T21:50:00.001+01:00

En el municipi de Sant Salvador de Guardiola es conserva l'ermita de Sant Pere del Brunet, del segle X. Juntament amb Guardiola de Font-rubí i Guardiola de Berguedà, és un altre municipi amb este topònim. Hem dividit el total de valencians Guardiola entre tots tres. Ací en corresponen 1.207.

Comunidad de Calatayud: Ariza

2010-12-08T21:44:00.000+01:00

La vila d'Ariza, situada prop de Castella, va ser disputada per castellans i aragonesos. Fins fa poc de temps es creia que el topònim podia relacionar-se amb l'àrab hariza, possessió, però actualment les teories apunten a un origen celtibèric. A la dreta les restes del convent de Sant Francesc. Els Ariza valencians són 562.

Bages: Goberna

2010-11-30T15:37:00.004+01:00

Goberna és un indret del municipi de Sant Mateu de Bages. El paratge està habitat des de l'edat mitjana i s'hi conserven les restes de l'ermita romànica de Santa Eugènia de Goberna i un edifici amb el mateix nom. Els Goberna valencians són 50.

Comunidad de Calatayud: Arándiga

2010-11-30T15:29:00.000+01:00

Arándiga pren el seu nom del riu Aranda, topònim celtibèric. El poble conserva un castell àrab en projecte de rehabilitació. Els valencians amb el cognom Arándiga són 376.

Bages: Joncadella

2010-11-27T22:10:00.000+01:00

Joncadella és un santuari i un nucli de població pertanyent a Sant Joan de Vilatorrada. El lloc està documentat des del segle XIII i segons la tradició l'origen està relacionat amb la troballa d'una imatge de la Mare de Déu dins d'una cova coberta de joncs. Els Juncadella valencians són 8.

Comunidad de Calatayud: Alhama de Aragón

2010-11-27T22:03:00.000+01:00

El nucli originari de l'actual població d'Alhama va ser el poblat celtibèric Congedo. Les característiques geològiques del sòl propiciaren des d'antic l'aparició d'aigües termals, anomenades pels musulmans al-hammam, d'on procedeix el topònim Alhama. Entre valencians es conserva la variant Alama, i en són 428.

Bages: el Morral

2010-11-27T21:50:00.000+01:00

El Morral és una antiga masia dins del terme municipal de Sallent, documentada des del segle XVII. Els Morral valencians són només 5.

Comunidad de Calatayud: Alconchel de Ariza

2010-11-24T22:39:00.001+01:00

El topònim Alconchel sembla tindre el seu origen en el prefix àrab al i el terme llatí concilium, el qual hauria esdevingut conchello i conchel. Els aragonesos conserven el cognom Conchello i entre valencians es conserva la variant exclusiva de Conchell, juntament amb Anchel, i totes dues fan 456 portadors.

Bages: Rajadell

2010-11-24T22:31:00.000+01:00

L'origen de Rajadell és el seu castell del segle XI i al seu terme es conserven restes ibèriques i romanes. Els valencians amb el cognom Rajadell i les variants Rachadell i Rajadel són 190.

Comunidad de Calatayud: Pardos

2010-11-22T21:43:00.000+01:00

Comencem hui el repàs d'una nova comarca aragonesa, al Comunidad de Calatayud. Pardos és un despoblat del municipi d'Abantos que encara conserva dues ermites i una església. Per tal de recuperar el patrimoni cultural i natural d'este nucli s'hi creà fa cinc anys una associació d'amics de Pardos. Els valencians amb el cognom Pardos són 165.

Bages: Mura

2010-11-22T21:00:00.000+01:00

Dins del terme del municipi de Mura podem trobar el curiós paratge anomenat Puig de la Balma, una casa obrada a la roca els origens de la qual es remunten al segle XIII. Els valencians amb el cognom Mura són 6.

Cinco Villas, resultats i comentari

2010-11-21T00:19:00.001+01:00

La comarca de Cinco Villas ens ofereix catorze topònims que, com a cognoms, fan un total de 10.298 repeticions entre valencians. El més nombrós és Luna i les seues variants Lluna i De Luna, i tots tres apareixen 3.135 voltes. El topònim menys nombrós com a cognom és Sádaba. Per províncies ens trobem amb la classificació següent:

València: 5.207

Castelló: 2.629

Alacant. 2.462

Com que el total de repeticions és superior a cinc mil però inferior a quinze mil, pintarem la comarca de las Cinco Villas en el mapa d'Aragó de color beix:

Bages: el Saiol

2010-11-16T23:13:00.001+01:00

Esta masia, coneguda com el Saiol Comdal, presenta l'estructura pròpia d'una casa forta del segle XVI. Prop d'ací s'hi troba l'ermita de la Mare de Déu del Remei, construïda el 1578. Els valencians amb el cognom Sayol són 114.

Cinco Villas: Tauste

2010-11-16T22:40:00.001+01:00

Tauste, una altra vila d'esta comarca, va assolir prestigi i privilegis amb la conquesta d'Alfons el Bataller, però possiblement també va gaudir de renom a l'època musulmana, de la qual en seria testimoni la torre minaret de la mesquita, erròniament considerada mudèjar, i actualment campanari de l'església parroquial de Santa Maria. Els valencians amb el cognom Tauste o Taus són 572.

Bages: Ferrerons

2010-11-14T23:28:00.000+01:00

L'església de Sant Pere de Ferrerons, antiga parròquia i veïnat de Moià, està documentada des del segle X. El temple actual és una recnstrucció del segle XVIII. Els valencians amb el cognom Ferrerons són 38.

Cinco Villas: Sos del Rey Católico

2010-11-14T23:24:00.000+01:00

La vila de Sos, frontera amb Navarra, va ser incorporada a Aragó per Ramiro I. El maig de 1452, la reina Juana Enríquez hi va donar a llum l'infant Ferran, futur Ferran el Catòlic, al Palau dels Sada. Els valencians amb el cognom Sos són 702.

Bages: el Guix

2010-11-10T22:48:00.002+01:00

El Guix és actualment un barri de Manresa. Pren el nom d'una antiga masia documentada des del segle XIII. Els valencians amb el cognom Guix o la seua variant Guis són 59.

Cinco Villas: Sádaba

2010-11-10T22:45:00.000+01:00

Sembla que els origens de Sádaba estan relacionats amb el territori dels suessetans, un poble preromà. Durant l'edat mitjana Sádaba fluctuà entre Aragó i Navarra, i va passar definitivament a la jurisdicció aragonesa al segle XIV. Els Sádaba valencians són només 5.

Bages: Manresa

2010-11-08T00:12:00.000+01:00

Manresa és la capital del Bages i els seus origens és ben possible que siguen ibèrics. Els romans van conquerir el primitiu poblat ibèric i el van batejar com a Minorisa, llatinització de l'original iber Minoresa. Al segle X, Manresa va esdevindre comtat amb la finalitat de repoblar tot el territori despoblat per causa de les guerres amb els musulmans. Els valencians amb el cognom Manresa són 1.992.

Cinco Villas: Marracos

2010-11-07T23:48:00.001+01:00

El poble de Marracos va ser donat pel rei Pere I d'Aragó al monasteri femení de Santa Cruz de la Serós en el segle XI. Està documentat també que va tindre un castell però no en queden restes. Els valencians amb la variant Marraco són 14.

Bages: Gaià

2010-11-07T23:36:00.001+01:00

L'origen d'este poble es troba al castell de Gaià o castrum Galiani, documentat des del segle X. El temple parroquial actual és d'estil barroc encara que es va construir sobre una església romànica contemporània del castell. Els valencians amb el cognom Gayá són 670.

Cinco Villas: Lacasta

2010-11-02T17:42:00.001+01:00

Lacasta és un poble pertanyent al municipi de Luna i durant les darreres dècades ha estat despoblat. S'hi conserven restes d'un castell i l'església romànica dedicada a Sant Nicolau. Fa dos anys va ser venut pels seus propietaris i a hores d'ara ja hi ha nous habitants. Els Lacasta valencians són 23.

Bages: Montconill

2010-11-02T17:34:00.000+01:00

Montconill és un nucli i un indret situat entre els termes d'Aguilar de Segarra i Fonollosa, tots dos municipis pertanyents a la comarca del Bages. Els valencians amb la variant Moncunill són 5.

Cinco Villas: Luna

2010-10-30T22:44:00.000+02:00

La vila de Luna dóna nom a un dels llinatges nobles més importants d'Aragó. A la dreta el castell de Yéquera, del segle XV, dins del terme municipal de Luna. Els valencians amb el cognom Luna, Lluna i De Luna són 3.135.

Bages: Camps

2010-10-30T22:21:00.001+02:00

Camps és altre dels nuclis de població que formen el municipi de Fonollosa. A l'esquerra l'església de Santa Maria de Camps on es va venerar durant segles una imatge de Crist desapareguda l'any 1936. Els valencians amb el cognom Camps són 2.334.

Cinco Villas: Longás

2010-10-27T22:52:00.000+02:00

Longás es troba a la capçalera del riu Onsella, el qual dóna nom a tota la vall. Originàriament Longás va pertànyer al monestir navarrés de Leyre, encara que, després d'haver passat com a domini reial, acabà a les mans de la molt poderosa família Luna. Els Longás valencians són 74.

Bages: Fonollosa

2010-10-27T22:38:00.000+02:00

Fonollosa és un dels pobles que conformen el municipi, juntament amb Camps i Fals. Els seus territoris estigueren sota la jurisdicció dels Cardona vora un mil·lenni. Els Fonollosa i Fenollosa valencians són 2.159.

Cinco Villas: Lobera de Onsella

2010-10-25T22:47:00.000+02:00

Lobera possiblement va ser conquerit pel rei de Navarra García Sánchez en iniciar-se el segle X i va ser donat inicialment al monestir de Leire. Durant el segle XII tota la Vall d'Onsella va ser motiu de litigi entre el bisbe de Pamplona i el bisbe de Jaca. La disputa només va ser resolta per la intervenció del papa Celestí III, que va ratificar la Vall com a propietat del bisbe navarrés. Els valencians amb el cognom Lobera són 28.

Bages: l'Estany

2010-10-25T22:23:00.000+02:00

El poble de l'Estany està situat a una vall d'escassa conca i de sòl argilós, circumstàncies que van afavorir l'aparició de l'estany, dessecat des de fa cinc segles, que el dóna nom. A la imatge el monestir de Santa Maria de l'Estany. Els valencians amb els cognoms Estañ i Están són 773.

Cinco Villas: Layana

2010-10-23T23:42:00.001+02:00

Layana constitueix un municipi independent des de fa un segle, quan es va separar d'Uncastillo. Els seus monuments principals es poden veure a la imatge: la torre del segle XIII i l'església parroquial dedicada al màrtir anglés Sant Tomàs Becket. Els valencians amb el cognom Layana són 24.

Bages: Maians

2010-10-23T23:11:00.008+02:00

El poble de Maians pertany al municipi de Castellfollit del Boix. El seu origen s'hi troba a l'indret anomenat Maians Vell, on s'hi conserven les restes en ruïnes de l'antic castell, i l'absis i un mur d'una antiga església romànica. Els Mayans valencians són 702.

Cinco Villas: Ejea de los Caballeros

2010-10-23T22:58:00.001+02:00

La vila d'Ejea és la capital d'esta comarca, i té els seus origens en la cultura celtibèrica. Els romans l'anomenaren Segia i la seua importància cresqué amb la creació de la calçada que va unir-la a Pamplona i a Saragossa. Va ser conquerida als musulmans per Alfons el Bataller. El caràcter militar i fronter d'Ejea es pot veure en les seues esglésies-fortalesa com el temple de Sant Salvador, a la dreta. Els valencians Ejea, Egea i Eixea són 3.020.

Bages: Cardona

2010-10-19T21:18:00.000+02:00

La història de Cardona va lligada a la història de Catalunya i al seu destí. Encara que hi han restes d'un poblament inicial ibèric, l'entrada de la vila de Cardona en la Història es produeix amb la promulgació de la Carta Pobla de mans del comte Borrell II l'any 986. El seu castell va ser l'últim reducte de resistència el 1714 davant les tropes de Felip V. Els valencians amb el cognom Cardona són 5.737.

Cinco Villas: El Bayo

2010-10-19T21:10:00.000+02:00

El Bayo és actualment un despoblat pertanyent a Biota del qual encara resten dempeus les ruïnes de l'església i una torre. La població i el topònim estan documentats des del segle XII. Els valencians amb el cognom Bayo són 1.140.

Bages: Avinyó

2010-10-17T22:57:00.001+02:00

El poble d'Avinyó té el seu origen en el castell homònim, ja desaparegut, el qual va prendre el nom de la família que el va guardar o protegir entre els segles XII i XIII. Potser al mateix temps esta família procedira de la ciutat occitana. A l'esquerra l'església de Sant Joan. Els Aviñó valencians són 950.

Cinco Villas: Biota

2010-10-17T22:50:00.001+02:00

L'actual vila de Biota és producte del poblament dissenyat per Sancho Ramírez, rei d'Aragó. A la dreta, l'església parroquial de Sant Miquel. Els valencians Biota i Botía són 173.

Bages: Artés

2010-10-13T22:24:00.001+02:00

A l'esquerra la torre de l'església de l'antic castell d'Artés, les restes del qual són a hores d'ara els fonaments d'una masia. La localització del castell era un punt estratègic entre Manresa i el Lluçanés. Els valencians amb el cognom Artés són 1.059. Estrenem comarca.

Cinco Villas: Biel

2010-10-13T22:06:00.000+02:00

Biel forma municipi juntament amb Fuencalderas. De l'antiga fortalesa romànica s'hi ha conservat una torre, reconstruïda al segle XVI. Al costat, l'església de Sant Martí. Els valencians Biel, Bel, Vel i Viel són 1.279.

l'Anoia, resultats i comentari

2010-10-10T17:58:00.000+02:00

L'Anoia, fins ara, és la comarca catalana de la qual hem pogut recopilar més topònims. El recompte fa un total de 30 topònims i alguns d'ells amb diverses variants. Si tenim en compte primers, segons i dobles cognoms, el topónim més nombrós és Miralles amb 7.449 repeticions. Hem de recordar que en trobarem de nou a la comarca del Pallars Jussà. El topònim amb menys repeticions és Bruch, només en té 5. Si fem una divisió per províncies podem veure que Alacant acumula vora la meitat de repeticions. Els resultats són els següents:

Alacant: 12.825

València: 9.764

Castelló: 3.564

Si fem el recompte de l'Anoia n'arribem a les 26.153, de repeticions, i com que és una xifra per damunt de 25.000 pintarem esta comarca de color taronja clar al mapa de Catalunya:

Cinco Villas: Asín

2010-10-07T19:31:00.001+02:00

Farem des d'avui un recompte dels topònims de la comarca de Cinco Villas. El poble d'Asín va pertànyer, juntament amb altres viles i llogarets, a la donació que Jaume I va fer a Teresa Gil de Vidaure i al fill d'ambdós, Pere d'Ayerbe. Els Asín valencians són 210.

Anoia: Durban

2010-10-07T19:19:00.001+02:00

Durban és un disseminat que pertany a Veciana i que al segle XIX va formar municipi amb Balsareny de Segarra. Els valencians Durban i Durbà són 504.

Cinca Medio, resultats i comentari

2010-10-04T23:41:00.001+02:00

La comarca del Cinca Medio ens ofereix 7 topònims diferents. El més nombrós és Montsó amb les diverses variants i grafies: Monzón, Monzó i Monsó. En fan un total de 6.629 repeticions entre valencians, tant com a primer i segon cognom com a doble cognom. El cognom menys nombrós és Almunia, amb 48 repeticions. La divisió per províncies és la següent:

València: 5.264

Alacant: 1.435

Castelló: 634

El total de repeticions dels topònims del Cinca Medio és de 7.334 i pintarem la comarca al mapa d'Aragó de color beis:

Anoia: Veciana

2010-10-01T19:04:00.001+02:00

Al municipi de Veciana es troba l'església de Sant Pere del Vim, la qual conserva l'únic exemple de pintura romànica de l'Alta Anoia. Els valencians conserven la variant Viciana i en són 9.

Cinca Medio: Pomar

2010-09-29T20:55:00.001+02:00

Pomar pertany al municipi de San Miguel de Cinca. Al seu castell es va refugiar Ferran Sanxis, fill bastard de Jaume I, i en intentar fugir disfressat va ser capturat pels hòmens de son germà l'infant Pere i ofegat a les aigües del riu Cinca. Hi existeix una altra població a la Segarra amb el mateix nom, per tant dividirem el nombre de valencians amb el cognom Pomar entre les dues poblacions. Ací en corresponen 91.

Anoia: Santa Maria de Miralles

2010-09-29T20:47:00.001+02:00

A l'esquerra les restes del castell de Miralles, documentat des del segle X i que va formar part de la línia defensiva del comtat de Barcelona. Va pertènyer al llinatge dels Cervelló. Hi existeix al Pallars un altre castell i població del mateix nom, per tant dividirem el nombre total de valencians cognominats Miralles entre tots dos nuclis. Ací en corresponen 7.415.

Cinca Medio: Carboneras

2010-09-27T16:23:00.002+02:00

Del castell i nucli de les Carboneres només en queden restes de la base. Va formar part des del segle XI de la línia defensiva de Montsó. Els Carboneres valencians són 94.

Anoia: Boixadors

2010-09-27T16:16:00.003+02:00

A l'esquerra, vista aèria del castell de Boixadors, en procés de restauració. Este castell, actualment dins del terme de Sant Pere Sallavinera, formava part al segle XI de la frontera sud del comtat d'Osona amb el territori andalusí. Els Bojadós valencians són 135.

Cinca Medio: Monzón

2010-09-25T00:11:00.000+02:00

Monzón és la capital de la comarca i una ciutat clau en la construcció política d'Aragó. La seua conquesta per part de l'infant Pere va permetre tallar les comunicacions entre els regnes musulmans de Saragossa i de Lleida. Sancho Remíriz va crear el Regne de Montsó per a son fill, un territori que s'extenia fins a Fraga i Almacelles. Els valencians Monzón, Monzó i Monsó són 6.595.

Anoia: la Roqueta de Fiol

2010-09-24T23:51:00.000+02:00

Este llogaret va créixer al voltant del castell de la Roqueta, documentat des del segle X i que va ser propietat del llinatge dels Cervelló. Els valencians amb el cognom Roqueta són 125.

Cinca Medio: Palomera

2010-09-23T17:03:00.000+02:00

Palomera és un altre nucli de població desaparegut del qual no tenim una localització precisa, tot i que és segur que el seu terme es trobava prop de Fonz. Els Palomera valencians són 141.

Anoia: Fillol

2010-09-21T16:59:00.000+02:00

A l'esquerra l'església de Sant Cristòfol de Fillol, d'origen romànic però reconstruïda al segle XVIII. Fillol o Fiol, segons la informació de la pàgina Pobles de Catalunya, va ser un municipi independent entre els segles XVI i XIX. El poble havia crescut al voltant d'un castell del mateix nom, actualment desaparegut. Els Fillol i Fiol valencians són 615.

Cinca Medio: Casasnovas

2010-09-21T16:47:00.000+02:00

Casasnovas o Casesnoves va ser destruït i abandonat a l'època de la guerra de Succesió. Al 1830 Pascual Madoz ja constatava que de la seua existència només hi restaven ruïnes. Els Casasnovas i Casesnoves valencians són 93. A la dreta una imatge del riu Cinca.