Baix Ebre, resultats i comentari

Podem fer ja el recompte final d'esta comarca. Son 8 els topònims del Baix Ebre que han esdevingut en cognoms entre valencians. El més nombrós és Tortosa, capital de la comarca, amb 7.513 repeticions si tenim en compte les persones que porten doblement el mateix cognom. El topònim amb menys portadors es Paüls, amb només 27. Si fem una divisió per províncies ens trobem amb:

València: 7.974

Alacant:  3.827

Castelló:    698

El total de voltes que es repeteixen tots els cognoms llistats és 12.502, i com que es troba entre 5.000 i 15.000 pintarem la comarca del Baix Ebre de color beix al mapa de Catalunya:

Comunidad de Calatayud: Villalengua

Este poble, a la vora del riu Manubles, va ser plaça fortificada entre Castella i Aragó, i les seues muralles van ser construïdes per ordre de Jaume I. El topònim original es Villaluenga però al segle XVI començà a ser escrit Villalengua per metàtesi del diftong ue. Els Lengua valencians, quasi tots castellonencs, són 253.

Baix Ebre: Xerta

La població està situada a la dreta d'un meandre de l'Ebre sobre el qual, 3 km aigua amunt de la vila, hi ha l'assut de Xerta, construït en diagonal d'una banda a l'altra del riu. Els origens d'esta obra són d'època islàmica encara que no va ser acabada fins el segle XV. Els valencians amb el cognom Cherta són 290.

Comunidad de Calatayud: Villalba de Perejil

L'església parroquial d'esta població, dedicada a Sant Cristòfol, conserva encara estructures visibles de l'antiga mesquita, concretament el cos quadrangular del minaret i tres arcs de ferradura. Com que este topònim el trobem també en altra comarca, vam dividir el nombre total de valencians cognominats Villaba i ací en corresponen 2.265.

Baix Ebre: l'Alzina

L'Alzina va ser un poble, avui desaparegut, situat al sud de la Serra de Cardó, i que va pertànyer al terme municipal de Tortosa. El cognom Alzina pot presentar-se també amb les variants Alcina, Alsina, Olcina, Olsina i Ausina. Hi han tres poblacions més amb este topònim, per tant dividirem el nombre total de valencians portadors entre quatre. Ací en corresponen 1.373.

Comunidad de Calatayud: Torrijo de la Cañada

Torrijo de la Cañada va tenir un paper important en la guerra dels dos Peres, i pel seu caràcter defensiu, el conjunt urbà va desenvolupar-se al voltant d'un castell del qual encara es conserven la muralla i els cosos de les torres merletades. El riu Manubles divideix el poble en dos barris. Tenim un altre Torrijo en la comarca de Jiloca, per tant dividirem el nombre de valencians portadors d'este cognom. Ací en corresponen 114.

Baix Ebre: Tortosa

Tortosa, l'antiga Dertosa, és la capital de la comarca i posseeix una gran riquesa monumental. L'origen de la ciutat ibera fundacional probablement es localitza al tossal del castell de la Suda. Tortosa és la pàtria, entre altres, de l'humanista Cristòfor Despuig i del general carlí Ramon Cabrera, conegut com el Tigre del Maestrat. El total de valencians amb este cognom és de 7.475.

Comunidad de Calatayud: Torralba de Ribota

En esta comarca ens trobem de nou amb el topònim Torralba que, en este cas, sembla fer referència a la robusta torre defensiva que encara s'hi conserva. L'església parroquial dedicada a San Fèlix, d'estil mudèjar, també presenta una solidesa a manera de fortalesa. Com que vam dividir el nombre total de valencians entre totes les localitats amb este topònim ací ens corresponen 540.

Baix Ebre: el Perelló

El centre històric del Perelló va ser destruït per l'aviació franquista durant la guerra civil espanyola i per això la majoria dels seus edificis són del segle XX, però al seu terme municipal es conserven pintures rupestres del període paleolític de gran valor. Les pintures de Cabra-Feixet representen escenes de caça i figures de cabres i cèrvols. La seua datació és de més de 15.000 anys. Els valencians amb el cognom Perelló són 2.386.

Comunidad de Calatayud: Terrer

El topònim Terrer pot estar relacionat amb els jaciments d'argila que hi abunden. Terrer apareix al Cantar de Mio Cid. A l'esquerra, la torre mudèjar de la seua església parroquial. Els valencians amb el cognom Terrer són 84.

Baix Ebre: Paüls

El castell de Peduls apareix documentat des del segle XII en una donació del rei Alfons, i des de llavors va passar per les mans de diferents famílies nobles. Hi ha un altre Paüls al Pallars Jussà i una altre a la Ribagorça, per tant dividirem els portadors valencians del cognom entre tres. Ací en corresponen 27.

Comunidad de Calatayud: Sisamón

El topònim Sisamón sembla procedir d'un antic lloc celtiber en l'òrbita de Bilbilis anomenat Segisamon. Com quasi tots els pobles d'esta comarca, va ser assetjat pel rei castellà Pere el Cruel. Després de la guerra contra Castella va ser repoblat per colons arribats des de Vitoria i Burgos. Els valencians amb el cognom Sisamón són 19.