Baix Ebre: Paüls

El castell de Peduls apareix documentat des del segle XII en una donació del rei Alfons, i des de llavors va passar per les mans de diferents famílies nobles. Hi ha un altre Paüls al Pallars Jussà i una altre a la Ribagorça, per tant dividirem els portadors valencians del cognom entre tres. Ací en corresponen 27.

Baix Ebre: Cardó

L'antic lloc de Cardó va pertànyer inicialment als Moncada, i posteriorment va passar als senyors de Costumà i al monestir de Benifassà. Al començament del segle XVII el carmelità tortosí Pere Pau Revull va fundar-hi una comunitat monàstica. Després de la desamortització de Mendizábal el monestir va ser reconvertit en balneari. Els Cardó valencians són 625.

Baix Ebre: Carles

Tot i que el topònim ens semble procedir del nom de baró, realment es tracta de la deformació del mot documentat Castles (castells, fortificacions). Este lloc va despoblar-se al segle XV a causa d'una epidèmia. Els supervivents es van traslladar a Alfara. Els valencians amb el cognom Carles són 485.

Baix Ebre: Alfara de Carles

Comencem hui el recompte de la comarca del Baix Ebre. El topònim àrab que dóna nom a este municipi pot significar la teuleria (al-fakhar) o el carrer o poblet (al-hara). Sembla que l'existència d'una antiga teuleria va ser l'origen de la població. El valencians amb el cognom Alfara són 37, i nasqueren tots a la província de Castelló.

Baix Camp, resultats i comentari

Farem hui el recompte dels cognoms del Baix Camp. En total hi hem trobat 15 topònims que han esdevingut cognom entre valencians. El més nombrós és Albiol i les seues variants Arbiol, Biol i Viol que es repeteix un total de 2.278 voltes. El menys comú és Vandellós, amb un total de 15 repeticions. Si fem una distribució per províncies ens trobem amb els següents resultats:

Castelló: 4.491

Alacant:  3.002

València: 1.750

És interessant comprovar que, per primera volta des que vaig començar esta recerca, la província de Castelló hi apareix com la més nombrosa, sens dubte per influència de la proximitat i veïnatge amb les comarques del sud de Catalunya. 

El total de repeticions, inclosos els dobles cognoms, vinculats amb topònims del Baix Camp és de 9.243. Com que és superior a 5.000 però inferior a 15.000 pintarem la comarca al mapa de Catalunya de color beix:

Baix Camp: Vilaplana

Vilaplana va pertànyer al comtat de Prades i sembla que, inicialment, la seua baixa demografia provocà una certa dependència del municipi de la Mussara. Paradoxalment, hui la Mussara és un nucli de població deshabitat. També tenim altres Vilaplana a les comarques de la Noguera i del Pla d'Urgell, per tant dividirem els valencians Vilaplana i Viaplana entre tres. Ací en corresponen 1.092.

Baix Camp: Vandellòs

El topònim Vandellòs sembla una deformació fonètica de Vall de Llorer, denominació amb la qual este poble es esmentat en documents del segle XV, i va pertànyer a la baronia de Castellvell i al comtat de Prades. Els Vandellós valencians són 15.

Baix Camp: les Voltes

Les Voltes és un poble pertanyent al municipi de Riudecols. El llogaret només té un carrer. A l'esquerra una imatge de l'església parroquial,del segle XVII, on es conserva una pintura atribuïda a Joan de Joanes. Els Voltes i Boltes valencians són 130.

Baix Camp: les Irles

Les Irles pertany al municipi de Riudecols. La seua església està dedicada a Sant Antoni. Tot i ser un poble menut, són 1.569 els valencians que porten el seu topònim.

Baix Camp: Reus

Reus és la capital de la comarca del Baix Camp. El repoblament d'esta zona va ser responsabilitat del cavaller normand Robert d'Aguiló, qui va intitular-se príncep de Tarragona. Després de la decadència produïda per les guerres del Segadors i de Successió, Reus va conèixer un creiximent espectacular al segle XVIII, i va convertir-se en la segona ciutat del Principat.  Entre valencians, a banda del cognom Reus, podem trobar les variants Raus i Reos, i totes tres fan un total de 699.

Baix Camp: Prades

La vila de Prades va rebre carta de població en 1159 de mans de Ramon Berenguer IV. Prades i les seues Muntanyes van donar nom a un comtat creat per Jaume II a favor del seu fill Ramon Berenguer. Els valencians amb el cognom Prades són 2.486.

Baix Camp: Mont-roig del Camp

Esta vila, amb el nom llatí Monte Rubeum, apareix esmentada per primera vegada als inicis del segle XII, en una carta de donació atorgada per Ramon Berenguer al bisbe Oleguer. Este topònim es repeteix a les comarques de la Segarra i de l'Alt Empordà, i també a la comarca aragonesa del Matarranya, per tant dividirem el nombre total de valencians portadors del cognom Mont-roig entre quatre, ací en corresponen 79, amb la variant Monroig.

Baix Camp: Duesaigües

Duesaigües va pertànyer des del segle XII a la baronia d'Escornalbou, i més tard passà a l'arquebisbat de Tarragona. El terme municipal es travessat per dos viaductes de pedra construïts en 1889. El cognom es conserva a tot el domini lingüístic com a Dosaigües i n'hi ha 18 valencians.

Baix Camp: Capafonts

El topònim prové del llatí Caput Fontis, lloc on hi ha el cap de la font, en este cas la del riu Brugent. Tot el terme municipal gaudeix d'una gran abundància d'aigua, amb 53 fonts censades. Com a cognom només existeix la variant tradicional Capafons, i n'hi ha 141 valencians.

Baix Camp: Cambrils

La vil·la romana de la Llosa, dins del terme de Cambrils, va ser descoberta en 1980, i tot i que encara no s'ha pogut excavar totalment, ja és un dels jaciments romans més importants de Catalunya. El topònim Cambrils també el trobem al Solsonès, per tant dividirem el nombre total de valencians que el porten com a cognom. Ací en corresponen 116.

Baix Camp: Arbolí

Arbolí és un poble de possible origen musulmà. Al segle XIII hi va viure una petita comunitat càtara i tres dels seus membres van ser condemnats el 1262. Des del segle XIV va ser incorporat al comtat de Prades. A l'esquerra una imatge de l'ermita de Sant Pau. Els valencians amb el cognom Arbolí són 11.

Baix Camp: Cortiella

Cortiella és un despoblat dins el terme d'Alforja. Va ser una donació de la reina Sança a Ramon de Ganagot. Els valencians amb el cognoms Cortiella i Cuartiella són 210.

Baix Camp: Alforja

La vila i el terme d'Alforja van ser conquerits pel comte Ramon Berenguer IV. La seua posició estratègica havia d'assegurar el domini de les serres de Prades i Siurana davant el poder sarraí. Els valencians amb el cognom Alforja són 17.

Baix Camp: l'Aleixar

La vila de l'Aleixar apareix documentada des del segle XII, quan Alfons el Cast va lliurar terres a Ferran d'Aleixar, qui va donar nom al topònim del poble. Com a cognom ha evolucionat fonèticament i només es conserva la variant Lleixá. Els Lleixá valencians són 39.

Baix Camp: l'Albiol

L'Albiol va ser originàriament una fortificació sarraïna, i va ser conquerida per Guillem de Claramunt al començament del segle XII. El 1646, a la Guerra dels Segadors, les autoritats castellanes van ordenar l'enderrocament del castell i la construcció d'un nou nucli de població. Els valencians amb el cognom Albiol i les variants Arbiol, Biol i Viol són 2.232.