diumenge, 27 de febrer del 2011

Baix Ebre: Paüls

El castell de Peduls apareix documentat des del segle XII en una donació del rei Alfons, i des de llavors va passar per les mans de diferents famílies nobles. Hi ha un altre Paüls al Pallars Jussà i una altre a la Ribagorça, per tant dividirem els portadors valencians del cognom entre tres. Ací en corresponen 27.

Comunidad de Calatayud: Sisamón

El topònim Sisamón sembla procedir d'un antic lloc celtiber en l'òrbita de Bilbilis anomenat Segisamon. Com quasi tots els pobles d'esta comarca, va ser assetjat pel rei castellà Pere el Cruel. Després de la guerra contra Castella va ser repoblat per colons arribats des de Vitoria i Burgos. Els valencians amb el cognom Sisamón són 19.

divendres, 25 de febrer del 2011

Baix Ebre: Cardó

L'antic lloc de Cardó va pertànyer inicialment als Moncada, i posteriorment va passar als senyors de Costumà i al monestir de Benifassà. Al començament del segle XVII el carmelità tortosí Pere Pau Revull va fundar-hi una comunitat monàstica. Després de la desamortització de Mendizábal el monestir va ser reconvertit en balneari. Els Cardó valencians són 625.

Comunidad de Calatayud: Ruesca

La població de Ruesca, al peu de la serra de Vicor, està dominada per una torre d'època musulmana. L'església parroquial, d'estil mudèjar, està dedicada a sant Ramon. Els valencians amb el cognom Ruesca són 13.

dissabte, 19 de febrer del 2011

Baix Ebre: Carles

Tot i que el topònim ens semble procedir del nom de baró, realment es tracta de la deformació del mot documentat Castles (castells, fortificacions). Este lloc va despoblar-se al segle XV a causa d'una epidèmia. Els supervivents es van traslladar a Alfara. Els valencians amb el cognom Carles són 485.

Comunidad de Calatayud: Orera

L'origen d'este topònim sembla estar relacionat amb l'abundància d'or que segons la tradició va caracteritzar esta zona. El monument més significatiu del poble és l'església parroquial d'estil mudèjar dedicada a Sant Jaume. Els Orera valencians són només 6.

Baix Ebre: Alfara de Carles

Comencem hui el recompte de la comarca del Baix Ebre. El topònim àrab que dóna nom a este municipi pot significar la teuleria (al-fakhar) o el carrer o poblet (al-hara). Sembla que l'existència d'una antiga teuleria va ser l'origen de la població. El valencians amb el cognom Alfara són 37, i nasqueren tots a la província de Castelló.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Comunidad de Calatayud: Nuévalos

El poble de Nuévalos jau a la vora de l'embassament de la Tranquera i dins del seu terme es troba el monestir de Piedra, fundat el 1194 per tretze monjos provenents del monestir del Poblet. Els valencians amb el cognom Nuévalos són 470.

Baix Camp, resultats i comentari

Farem hui el recompte dels cognoms del Baix Camp. En total hi hem trobat 15 topònims que han esdevingut cognom entre valencians. El més nombrós és Albiol i les seues variants Arbiol, Biol i Viol que es repeteix un total de 2.278 voltes. El menys comú és Vandellós, amb un total de 15 repeticions. Si fem una distribució per províncies ens trobem amb els següents resultats:

Castelló: 4.491
Alacant:  3.002
València: 1.750

És interessant comprovar que, per primera volta des que vaig començar esta recerca, la província de Castelló hi apareix com la més nombrosa, sens dubte per influència de la proximitat i veïnatge amb les comarques del sud de Catalunya. 

El total de repeticions, inclosos els dobles cognoms, vinculats amb topònims del Baix Camp és de 9.243. Com que és superior a 5.000 però inferior a 15.000 pintarem la comarca al mapa de Catalunya de color beix:






dimarts, 8 de febrer del 2011

Comunidad de Calatayud: Moros

Moros conserva les restes d'un castell construït pels Banu Tujib, la dinastia andalusina que dominà la vall de l'Ebre durant els segles X i XI. Este poble està també directament relacionat amb un dels primers poemes lírics coneguts a la península ibèrica, la Razón feita d'amor, suposadament redactat per Lope de Moros. Els Moros valencians són 583.

Baix Camp: Vilaplana

Vilaplana va pertànyer al comtat de Prades i sembla que, inicialment, la seua baixa demografia provocà una certa dependència del municipi de la Mussara. Paradoxalment, hui la Mussara és un nucli de població deshabitat. També tenim altres Vilaplana a les comarques de la Noguera i del Pla d'Urgell, per tant dividirem els valencians Vilaplana i Viaplana entre tres. Ací en corresponen 1.092.

dilluns, 7 de febrer del 2011

Comunidad de Calatayud: Morés

Morés va ser llogaret de moriscos fins que arribà la seua expulsió en 1610. S'hi conserven les restes d'un castell i la seua església parroquial va ser construïda al segle XVIII. Els Morés valencians són 75.

dissabte, 5 de febrer del 2011

Baix Camp: Vandellòs

El topònim Vandellòs sembla una deformació fonètica de Vall de Llorer, denominació amb la qual este poble es esmentat en documents del segle XV, i va pertànyer a la baronia de Castellvell i al comtat de Prades. Els Vandellós valencians són 15.

Comunidad de Calatayud: Cervera de la Cañada

Este poble, que com la resta d'esta comarca va patir la invasió castellana durant la Guerra dels Dos Peres, conserva un dels tresors més importants del mudèjar aragonés: l'església parroquial de l'Assumpció o de Santa Tecla, declarada Patrimoni Universal per la UNESCO. El topònim Cervera el trobem també a Aragó en Cervera de Pancrudo, i a Catalunya en la capital de la Segarra. Dividirem el total de valencians portadors d'este cognom entre tres. Ací en corresponen 4.501.

dijous, 3 de febrer del 2011

Baix Camp: les Voltes

Les Voltes és un poble pertanyent al municipi de Riudecols. El llogaret només té un carrer. A l'esquerra una imatge de l'església parroquial,del segle XVII, on es conserva una pintura atribuïda a Joan de Joanes. Els Voltes i Boltes valencians són 130.