Orús pertany al municipi de Yebra de Basa. Actualment hi té dues cases i 6 habitants, almenys una d'elles dedicada al turisme rural. La seua església de Sant Joan és considerada d'estil romànic jaqués. Els valencians amb el cognom Orús són 5.
Boadella d'Empordà es va formar al voltant del castell-palau dels Vilamarí durant els segles XI i XII. Els Vilamarí foren una família vinculada a l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó. Boadella forma un municipi juntament amb Les Escaules. Els valencians amb el cognom Boadella són 7.
Espín, pertanyent a Yebra de Basa, resta deshabitat. El procés de degradació que patien les seues quatre cases i l'església romànica de Sant Genís ja era greu quan un grup de descendents del poble decidiren mamprendre una rehabilitació integral. Paga la pena veure les fotos del procés penjades a Picasa. Els valencians amb el cognom Espín són 728.
El municipi de Cabanelles reuneix diverses entitats de població, cadascuna d'elles amb alguna església romànica. La imatge és de la església parroquial (s. XI) dedicada a Santa Coloma. El cognom Cabanelles apareix entre valencians amb les variants Cavanilles i Cabanilles, i ambdues fan un total de 444 persones.
Cortillas (Cortiellas en aragonés) és un llogaret despoblat del municipi de Yebra de Basa. Cortelles, cognom que només porten 28 persones de la província de València, sembla la seua adaptació fonètica a l'àmbit del valencià-català.
Calabuig és una entitat de població pertanyent al municipi de Bàscara. El seu castell va ser destruït per primera vegada en 1275 per Jaume I a causa de la rebel·lió de Dalmau de Rocabertí i segles després per les tropes napoleòniques. Per la informació trobada a internet no pareix que este poblet haja tingut mai una demografia significativa, i és per això que resulta sorprenent la difusió del cognom a terres valencianes: són 5.693 els valencians que es diuen Calabuig.
Lanuza és un topònim lligat a les arrels d'Aragó i a la seua història com a Regne. Hi va ser el bressol de nou justícies. Potser qui tinga el renom major siga Juan de Lanuza, el justícia que va declarar contrafur la invasió de Felip I el 1591, actitud per la qual va ser executat. Lanuza és també un dels pobles del Pirineu que va patir la despoblació als anys 70 a causa de la construcció d'un pantà. Afortunadament, antics i nous pobladors han tornat a les seues cases, ara restaurades. Els valencians amb el cognom Lanuza i De Lanuza són 186.
La imatge de ruïna de la dreta correspon a Villacampa, altre poble deshabitat de La Guarguera. Tanmateix el seu nom sobreviu amb la transmissió de pares a fills en centenars de famílies aragoneses, catalanes i valencianes. Els valencians amb el cognom Villacampa són 54.
Este Used (Uset de Guarga en aragonés) no hem de confondre'l amb l'Used de Saragossa. Uset de Guarga apareix als documents antics amb diferents grafies: Usset, Usse, Huse, Osse i Ose. Només queden 10 persones amb la variant Huse, i en són valencianes 6.
Sorripas, amb 28 habitants, conserva una església romànica dedicada a Sant Andreu. Va ser restaurada amb sobrietat per l'associació Amigos del Serrablo, el compromís de la qual, des dels anys setanta, ha sigut fonamental per a la recuperació del patrimoni arquitectònic de la comarca. El topònim Sorripas apareix als documents antics escrit de diverses maneres: Sorripas, Sorripis, Surripas, Subripas, Sorribas,Çorripas de Super, Super Ripas, Subribas, Subtus Ribas... Amb la variant Sorribas hi apareixen a l'INE 95 valencians.
Iniciem el recompte per la comarca de l'Alt Empordà. El primer municipi per ordre alfabètic és Agullana, un poble que, al començament del segle XX, va tindre un paper important en el desenvolupament de la indústria del suro. Entre nosaltres, el topònim, a més de la grafia Agullana, apareix amb dues variants: Ahullana i Aullana. Tots tres fan 247 valencians.
Encara que esta recopilació és dinàmica i està sotmesa a revisió, considere tancada provisionalment la llista de topònims fets cognoms de l'Alt Camp. En són 13 de tota la comarca. De tota la llista el més nombrós és Valls, i el menys, Milà. 
Satué conserva una de les joies artístiques de la comarca: l'església mossàrab de Sant Andreu, les característiques de la qual podeu veure fent clic sobre l'enllaç. Els valencians amb el cognom Satué són només 7. 
No, l'església parroquial de Latrás, a diferència d'altres pobles de la contornada, no és romànica sinó del segle XVIII. El llogaret encara conserva 9 habitants, un poquet més dels valencians que porten el seu nom: 6 en total.
Demane disculpes, m'oblivada, pràcticament acabant la llista de topònims de l'Alt Camp, del Mas de Mont-ravà, al municipi d'Alcover. Els seus orígens són del segle XII i conserva una torre defensiva àrab. Les dues variants existents entre valencians són Monraval i Monrabal, i ambdues en fan 913.
Ordovés (Ordabés en aragonés) resta hui despoblat, però es conserva la seua església de Sant Martí d'aspecte arcaic i segons els especialistes, més a prop de l'estil hispano-visigòtic que del romànic ple del Serrablo. Els valencians amb el cognom Ordovás són 37.
El Fornàs és un nucli del municipi de Valls. Tenint en compte l'alt percentatge de castellonencs amb este cognom, i la insignificància d'alacantins que el porten, crec que no hi ha dubte que Fornàs ha d'estar relacionat amb Tarragona. A les Illes Balears existeix altre lloc amb la mateixa denominació toponímica, Es Fornàs. Els valencians amb el cognom Fornás són 890.
Laguarta es despoblà totalment entre els anys 1970 i 1980, però almenys 9 dels seus antics habitants han tornat, han reobert les cases i estan reviscolant les tradicions antigues. També hi tenen internet i un blog on pengen les notícies grans i menudes del seu poblet. Els valencians amb la variant Lahuerta són 825.
Ibort (en aragonés Ibor), i tal com ha ocorregut amb Aineto i Artosilla, va ser repoblat fa vint anys per joves neo-rurals a la recerca d'una vida diferent i per compromís amb el patrimoni cultural i natural de l'Alt Aragó. Als documents antics hi apareix escrit de moltes maneres (Iuort, Iuorte, Ivorte, Isvor, Hiuort, Ybort, Bort, Aybort), les més comunes entre valencians en són dues: Ibor i Bort, i entre elles en fan un bon grapat: 2.947
Grasa és altre dels nombrosos llogarets que esguiten el Pirineu d'Osca. Es conserven cases pairals del segle XVIII d'interés arquitectònic. El topònim va ser escrit als documents antics amb diverses variants: Grassa, Garassa, Garrassa... Hi ha només 6 castellonencs amb el cognom Garasa.
El lloc de Pinyana, pertanyent a Querol, conserva encara les restes del seu antic castell, especialment de la torre i la capelleta romànica. Al segle X formà part de la línia defensiva del Comtat de Barcelona. Els Pinyana valencians, tots amb la grafia Piñana, són 467..jpg)
Allué resta hui abandonat, però encara es manté la seua església romànica dedicada a Sant Joan. Són només 10 els valencians amb el cognom Allué.
El cognom toponímic Alavés (Alabés en aragonés) sembla no estar relacionat amb el gentilici dels habitants d'Àlaba. La seua extensió està limitada a l'àrea catalanovalenciana i, sense tindre un topònim semblant en la nostra zona geogràfica, només pot referir-se al llogaret abandonat d'Alavés, pertanyent al municipi de Sabiñánigo. I ara mateix estava preguntant-me si este Alavés aragonés tindrà relació amb el Massalavés valencià. Algú ho sap?
Què fer davant un topònim duplicat o triplicat, fet que ocorre molt sovint a Catalunya? Jo he dissenyat la meua regla: millor que ignorar-ne i passar al següent és analitzar la seua freqüència i distribució. Si el topònim apareix en diverses províncies afavoriré aquella amb un percentatge major de portadors, tenint en compte que Barcelona, escullera de les Catalunyes, engoleix tot allò que l'envolta i habitualment és predominant. Altra regla serà, si la duplicació es produeix dins de la mateixa província, afavorir el topònim de major nivell: capital de comarca abans que nucli de població, nucli de població abans que masos o cases aïllades. Millor amb un exemple: el topònim Cassany. 
De Cal Matoses no he trobat cap imatge, esta és una foto d'un paisatge de l'Alt Camp. Segons el Nomenclàtor de Catalunya és un topònim únic. El cognom Matoses (i la seua variant Matosas) és predominant a la província de València, per damunt de qualsevol altre territori català, valencià o aragonés. Malgrat no fer referència a una població important, és un cognom nombrós: 1.041 valencians es diuen Matoses o Matosas.
Ens dedicarem ara al municipi de Sabiñánigo i el seu terme, esguitat per decenes de pobles i llogarets. Aineto representa un cas molt curiós d'abandonament total als anys 70 i posterior repoblament al començament dels 80, gràcies a un col·lectiu anomenat Artiborain, format per joves d'extracció urbana compromesos amb el patrimoni natural i cultural del Pririneu. Els valencians amb el cognom Aineto són 54.
Gràcies al comentari de Monique LaMer coneixia anit que este blog havia merescut un post de Vent de Cabylia. Vaig rebre correus i comentaris privats i públics. Alguns d’ells feien referència o qüestionaven la qualitat de les fonts, millor dit, es preguntaven si havia consultat fonts de qualitat. Torne a dir que este blog és, primerament, un divertiment personal que ha esdevingut en passió pels topònims (cadascú té les seues perversions). No sóc historiadora ni açò és un treball acadèmic o científic com cal, però he volgut ser honesta amb el meu joguet particular. Este és un joc amb regles i estes són les regles del joc que qualsevol pot consultar:
Querol és un municipi que, segons l'últim cens, només arriba als 549 habitants. Tanmateix ha donat cognom a milers de valencians. I no sols el topònim principal, sinó també les masies i llogarets que pertanyen al municipi. En la foto les restes del seu castell. Els valencians amb el cognom Querol són 3.173, amb una destacada presència castellonenca.
Després d'haver recorregut els topònims de Biescas començarem a repassar el municipi de Caldearenas. Ens trobem primerament amb el llogaret anomenat Latre que, com moltes altres entitats de població del Pirineu aragonés conserva una església romànica. Els valencians amb el cognom Latre són 93, quasi tots de la província de València.
El Bosquet és un llogaret pertanyent a Mont-ral i està format per una dotzena de cases d'estil rural. Els valencians amb el cognom Bosquet són 212, la majoria de Castelló.
Dins del municipi d'el Milà ens trobem el Mas de Tell, del qual no he pogut trobar cap foto, així que vos deixe un paisatge de la comarca en arribar la primavera. Els valencians amb el cognom Tell o Tel són: 233
Els carrers de Piedrafita de Tena conserven un dels millors exemples d'arquitectura pirinenca de tota la comarca, però he preferit afegir una foto de l'ibon de Piedrafita.
El Milà, poble actualment de menys de 200 habitants, ha donat cognom a 67 valencians, principalment de la província de Castelló.
Oliván (Olibán en aragonés) és un altre llogaret pertanyent a Biescas, i antigament fou municipi independent. La seua església romànica dedicada a Sant Martí forma part de la ruta d'esglésies romàniques del Serrablo. Els valencians amb el cognom Oliván són 87
El poble de Figuerola del Camp es troba a 474 m d' altitud, al vessant sud de la Serra de Miramar. A més del cognom Figuerola existeix també la variant Guerola, la més comuna entre valencians.
El terme municipal d'Alcover al sector de ponent de la comarca de l'Alt Camp i al límit amb les comarques del Baix Camp i el Tarragonès.
Entrades
Comentaris
