Sant Jaume Sesoliveres és un nucli de població que pertany al terme municipal de Piera. Es va formar al voltant de l'església del segle XI del mateix nom. Potser el cognom Soliveres, que porten 458 valencians, siga una variant d'este topònim. No n'he trobat més informació.
Baselga era un poble de la Comunitat d'Aldees de Daroca, va perdre la seua població i actualment és un despoblat. El topònim deriva de la paraula llatina basilica. Els valencians amb el cognom Baselga són 179.
El castell de Piera, documentat des del segle X, va ser el nucli original de la vila, juntament amb una ferreria en la qual es fabricaven armes de guerra i eines de treball. Hi existeix la llegenda que Jaume I va pujar de genolls la costa dels Xiprers, camí que condueix al castell i l'església, per donar les gràcies al Sant Crist de Piera per la conquesta de Mallorca. Els valencians amb el cognom Piera són 3.137.
Cebollada va ser un llogaret el terme del qual es trobava entre Val de San Martín i Valdehorna. L'església parroquial va ser dedicada a sant Miquel i les seues restes sembla que encara es conserven, però no n'he trobat cap imatge. La foto ens mostra part del paisatge al voltant de Valdehorna. Els Cebollada valencians són 74.
Santa Càndia és un poble pertanyent al terme municipal d'Orpí. L'església dedicada a la santa és gòtica, del segle XIV. El cognom Santacana és una variant d'este topònim i el porten 13 valencians. |
A l'esquerra, el castell d'Orpí, documentat des del segle X i que pertanyé a la casa vescomtal de Cardona. L'església del castell, dedicada a Sant Miquel encara conserva estructures arquitectòniques del romànic. Els Orpí valencians són 33.
Encara que l'església parroquial està dedicada a Sant Pere i Sant Pau, el patró d'Used és Sant Vicent Mártir, i la seua festa es celebra el 22 de gener. Entre valencians únicament s'ha conservat la variant més antiga d'este topònim, Fuset, i possiblement també Usedo, i en són 321.
L'Espelt és un poble pertanyent al municipi d'Òdena. A l'esquerra paviment de mosaic trobat a les excavacions de la vil·la romana habitada des del segle II a. C. fins l'inici de l'Edat Mitjana. Els Espelt i Espel valencians són 35.
A la dreta el peiró dels Sants Abdó i Senén. Torralba pertanyé inicialment a un senyor anomenat Pedro Muñoz però després, per voluntat del comte Ramon Berenguer IV, passà sota el poder de l'Ordre del Sant Sepulcre. El topònim Torralba també apareix amb rellevància a la comarca de Monegros, per tant dividirem en nombre total de valencians que el porten. Ací se'n corresponen 540.
A la dreta, la torre de l'homenatge del castell d'Òdena. Este castell ja apareix esmentat en documents del segle X, i la seua torre d'onze cares ha esdevingut el símbol del municipi. Els Ódena valencians són 77.
A l'esquerra, la torre de l'església parroquial de Sant Pere, un dels millors exemples de l'art mudèjar aragonés. Els valencians amb el cognom Romanos són 14.
El poble de Montmaneu ens dóna un repertori interesant de cognoms entre valencians: Maneu, Meneu, Monmeneu, Mormeneo, Mormaneu, Molmeneu. En fan un total de 799.
A la dreta, l'església parroquial de Santa Ana, del segle XVI, i la seua torre, una de les joies del mudèjar aragonés. Al seu terme municipal també han aparegut les restes de dos temples romans. Els Mainar valencians són 37.
El castrum Machicepfa va pertànyer primerament al comtat de Barcelona i posteriorment entrà sota la jurisdicció del monestir de Sant Cugat. Segons Coromines el topònim està relacionat amb la paraula àrab qef, que significava viure alegrement. Els valencians Masquefa són 86. 
A la dreta, l'edifici en runes de l'església parroquial de la Mare de Déu de la Jonquera. La fàbrica de la torre és mudèjar. Entre valencians es conserva este cognom únicament en la variant Lluesma. La palatalització de la /l/ inicial de topònims aragonesos és freqüent en l'àmbit del català/valencià. Els Lluesma valencians són 987.
A l'esquerra la Plaça Major porxada de la Llacuna, un dels indrets més característics d'esta vila. Els valencians amb el cognom Llacuna són 7. 
Lechón es troba prop de Lechago i no massa lluny de Litago. Potser estos tres topònims tenen relació amb un lèxic preromà paneureopeu. Els Lechón valencians són 82.
A la imatge, l'ermita de Santa Maria de la Sala. El municipi de Jorba inclou també el nucli de Sant Genís. Entre valencians no existeix este cognom però sí, al meu parer, dues variants d'ell, Gorba i Chorva. Totes dues en fan un total de 235.
Langa conserva restes significatives d'un castell, possiblement construït al voltant del segle XIV i relacionat amb la guerra contra Castella. Els valencians amb el cognom Langa són 762.
Igualada és la capital de la comarca de l'Anoia, a l'esquerra l'església de Santa Maria, del segle XVII. Entre altres llocs d'interés, Igualada té un cementiri que va ser premi d'arquitectura el 1992. Els valencians amb el cognom Igualada són 409.
A la imatge, la Piedra del Tormo, declarada monument natural del municipi. Al capdamunt d'esta formació pètria ha crescut una carrasca. Amés del topònim i cognom Fombuena tenim un bon grapat de variants: Fambuena, Fuambuena, Embuena i Ombuena. Tots junts fan un total de 1.039 valencians.
La vinculació de Daroca amb el País Valencià està documentada des dels inicis de la reconquesta mitjançant el miracle dels corporals ocorregut a Llutxent. Les variants del cognom Daroca són almenys les següents: Darocha, Darocas, Aroca, Arocas i el gentilici Daroquí, i fan un total de 3.481 valencians.
Entrades
Comentaris
