diumenge, 19 de setembre del 2010

Anoia: Sant Martí de Tous

Este topònim apareix documentat des del segle X relacionat amb el seu castell, al voltant del qual va créixer la seua població. A Tous es celebra la primera setmana de juliol un Festival que recull llegendes de tots els territoris de parla catalana. Els Tous valencians són 69.

Cinca Medio: Almunia de San Juan

Encara que Almunia és un topònim d'origen àrab, les arrels d'esta població provenen de la cultura ibèrica. Durant molt de temps, del segle XII al segle XVIII va pertànyer al bisbe de Lleida. Existeix un altre Almunia a Saragossa per tant dividirem els portadors valencians. Ací en corresponen 48.

divendres, 17 de setembre del 2010

Anoia: l'Astor

L'Astor és un nucli de població que actualmente pertany al municipi de Pujalt, i del qual hi ha referències documentals des del segle XIII. Els valencians amb el cognom Astor són 110.

Cinca Medio: Albalate de Cinca

Estrenem comarca. Albalate de Cinca comparteix distribució de valencians amb Albalate del Arzobispo. Ací en corresponen 237, d'Albalate valencians. Esta vila aragonesa és la pàtria del tenor Miguel Fleta.

dimecres, 15 de setembre del 2010

Anoia: Pujalt

A l'esquerra una imatge dels carrerons estrets i d'estil medieval que encara es conserven al nucli històric de Pujalt. Entre valencians es conserven les variants següents: Pujalt, Puchalt, Puchal i Pujalte i tots quatre en fan un total de 2.412.

dilluns, 13 de setembre del 2010

Campo de Daroca, resultats i comentari

Ha arribat el moment de fer el recompte dels cognoms relacionats amb topònims del Campo de Daroca. Totes les variants fan un total de 36, vinculades amb 22 pobles o nuclis de població històrics. El cognom més comú són les dues variants més antigues de l'actual Villadoz: Dolz i Dols, amb 4.137 repeticions que inclouen primers cognoms, segons cognoms i dobles cognoms. El topònim menys nombrós és Acerete, antiga variant d'Acered, amb només 10 portadors. Si fem una divisió per províncies hi trobem una majoria clara de la província de València:
València: 11.599
Castelló. 2.125
Alacant: 1.294

El total de voltes que es repeteixen tots els cognoms relacionats amb esta comarca és de 15.018, i com que supera els 15.000 li correspon el color groc al mapa d'Aragó:


dimarts, 7 de setembre del 2010

Anoia: els Vivencs

Els Vivencs és un nucli de població pertanyent a la Pobla de Claramunt. Entra valencians es conserva la variant Vivens i en són 93.

Campo de Daroca: Villarroya del Campo

Els origens de Villarroya estan vinculats a la cultura celtibèrica, de la qual es conserven restes a l'indret anomenat El Castillo, però la seua incorporació a la història d'Aragó es va produir l'any 1122, amb la conquesta d'Alfons el Bataller. Villarroya és un topònim compartit amb altres dues viles importants, per tant dividirem el total de valencians entre tres. Ací en pertanyen 367.

diumenge, 5 de setembre del 2010

Anoia: la Pobla i la Torre de Claramunt

La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt són dos municipis diferents però el seu origen està vinculat al castell romànic de Claramunt, a la comarca de l'Anoia. Existeix un altre castell i nucli del mateix nom, actualment despoblat, a la comarca del Pallars Jussà. Per este motiu dividirem els Claramunt i Claramonte valencians entre els dos castells. A este li'n corresponen 1.020.

Campo de Daroca: Villanueva de Jiloca

Villanueva de Jiloca es presenta com a candidata a ser reconeguda pàtria del metge, teòleg i escriptor Arnau de Vilanova;  la gleba ignobile et obscura, segons les paraules de l'interessat. Esta hipòtesi defén que la seua família hauria baixat al novíssim Regne de València quan Arnau encara era un xiquet menut. Els Villanueva valencians són milers, i els he dividit entre les quatre grans Villanueves aragoneses. Ací en corresponen 1.439.

divendres, 3 de setembre del 2010

Anoia: Santa Creu de Creixà

Este temple romànic, documentat des dels inicis del segle XI i que va constituir un menut nucli de població a l'Edat Mitjana, pertany al terme de Piera. Potser siga l'origen dels 20 valencians que porten el cognom Creixach.

dimecres, 1 de setembre del 2010

Campo de Daroca: Villadoz

Esta vila aragonesa es deia originàriament Dolz, en acabar el segle XV ja era Villadolz, i des de mitjans del segle XVII és Villadoz. Des del meu punt de vista, els cognoms Dolz i Dols fan referència de manera preferent sobre altres interpretacions a este topònim del Campo de Daroca. Una bona prova es la comparació que es pot fer dels fogatges aragonés i català dels anys 1495 i 1497 respectivament. Hi podem veure que els Dolz, Dols, Dolç i D'Olç aragonesos quintupliquen els catalans, i que el cognom s'extén per l'actual província de Terol i sud de Saragossa, al voltant del nucli originari. La trajectòria territorial és, a més, idèntica a la d'altres topònims serrans: de la muntanya a la costa escampant-se i vesant-se cap a Castelló i València. Els Dolz i Dols valencians són 4.137.