dilluns, 17 de gener del 2011

Comunidad de Calatayud: Monterde

Monterde conserva, com tots els pobles aragonesos fronters amb Castella, les restes de l'antic castell defensiu. A més, el seu patrimoni hi inclou l'església parroquial de l'Assumpció amb el seu campanar mudèjar. Hi ha un altre Monterde a la Serra d'Albarrasí, per tant dividirem els valencians que porten este cognom entre dos. Ací en corresponen 618.

Baix Camp: Duesaigües

Duesaigües va pertànyer des del segle XII a la baronia d'Escornalbou, i més tard passà a l'arquebisbat de Tarragona. El terme municipal es travessat per dos viaductes de pedra construïts en 1889. El cognom es conserva a tot el domini lingüístic com a Dosaigües i n'hi ha 18 valencians.

dijous, 13 de gener del 2011

Comunidad de Calatayud: Monreal de Ariza

Monreal de Ariza posseeix encara les imponents restes del castell defensiu que Alfons el Bataller va construir per a defendre Aragó de les invasions castellanes. La imatge de la dreta correspon a l'altre tresor del municipi, el jaciment de la ciutat celtibera d'Arcóbriga. Com que el topònim Monreal també fa referència a una localitat terolenca, dividirem per dos el nombre total de valencians amb este cognom. Ací en corresponen 437.

diumenge, 9 de gener del 2011

Baix Camp: Capafonts

El topònim prové del llatí Caput Fontis, lloc on hi ha el cap de la font, en este cas la del riu Brugent. Tot el terme municipal gaudeix d'una gran abundància d'aigua, amb 53 fonts censades. Com a cognom només existeix la variant tradicional Capafons, i n'hi ha 141 valencians.

Comunidad de Calatayud: Miedes de Aragón

Esta població, com la majoria de municipis de la comarca, va tindre un paper defensiu davant les invasions castellanes. En 1362 Bernat III de Cabrera, comte d'Osona, va defensar la frontera aragonesa durant la guerra dels dos Peres des de l'antic castell musulmà de la localitat. Els Miedes valencians són 89.

divendres, 7 de gener del 2011

Baix Camp: Cambrils

La vil·la romana de la Llosa, dins del terme de Cambrils, va ser descoberta en 1980, i tot i que encara no s'ha pogut excavar totalment, ja és un dels jaciments romans més importants de Catalunya. El topònim Cambrils també el trobem al Solsonès, per tant dividirem el nombre total de valencians que el porten com a cognom. Ací en corresponen 116.

dimecres, 5 de gener del 2011

Comunidad de Calatayud: Mara

A l'indret anomenat Poyo de Mara s'hi troben les restes de la ciutat de Segeda. La construcció de la seua muralla l'any 154 a. C. va ser la causa de la declaració de guerra als celtibers per part del romans. Els valencians amb el cognom Mara són 13.

Baix Camp: Arbolí

Arbolí és un poble de possible origen musulmà. Al segle XIII hi va viure una petita comunitat càtara i tres dels seus membres van ser condemnats el 1262. Des del segle XIV va ser incorporat al comtat de Prades. A l'esquerra una imatge de l'ermita de Sant Pau. Els valencians amb el cognom Arbolí són 11.

dimarts, 4 de gener del 2011

Comunidad de Calatayud: Maluenda

La història i el patrimoni de Maluenda estan determinats per la seua antiga condició de fortalesa musulmana, actualment en ruïnes. S'hi conserven també notables edificacions i esglésies d'estil mudèjar. Este cognom pot trobar-se amb moltes variants, almenys jo n'he trobat, de variants, Maluenda, Malonda, Maronda, Maruenda, Marhuenda i Marruenda, amb un total de 3.580 portadors valencians.

Baix Camp: Cortiella

Cortiella és un despoblat dins el terme d'Alforja. Va ser una donació de la reina Sança a Ramon de Ganagot. Els valencians amb el cognoms Cortiella i Cuartiella són 210.

dissabte, 1 de gener del 2011

Comunidad de Calatayud: Jaraba

El topònim Jaraba prové de l'arab jarab, aigua abundant. El riu Mesa i les característiques geològiques del seu terme han afavorit la formació d'aqüífers i manantials d'aigües termals. Entre el seu patrimoni artístic destaca el santuari de la Mare de Déu de Jaraba, tot penjat del sortint d'un barranc. Els valencians amb el cognom Jaraba són 30. Aprofite per a desitjar un bon any 2011 a tots els visitants d'este blog.

Baix Camp: Alforja

La vila i el terme d'Alforja van ser conquerits pel comte Ramon Berenguer IV. La seua posició estratègica havia d'assegurar el domini de les serres de Prades i Siurana davant el poder sarraí. Els valencians amb el cognom Alforja són 17.