El monestir de Santa Maria de Lladó és el monument més important d'este municipi. Al segle XIV va rebre les relíquies de Sant Lambert, i va augmentar el nombre de pelegrins, motiu pel qual s'hagué de construir un nova capella. Els valencians amb el cognom Lladó són 22.
L'impressionant castell-palau dels Luna domina l'horitzó d'Illueca, i en ell va nàixer l'any 1.328 Pedro de Luna y Gotor, el Papa Luna. Els valencians amb el cognom Llueca, Yllueca i Illueca són 651.
El castell de Requesens es va reconstruir entre 1890 i 1899 i una de les seues possibles etimologies és el nom del rei visigot Recesvint. Hui el poble resta abandonat. Els valencians amb els cognoms Recasens i Requesens són 73.
Quan Antonio Pérez, secretari de Felip II, va fugir de la presó de Madrid, on s'hi trobava acusat de l'assassinat d'Escobedo, va refugiar-se en un convent de frares dominicans prop de Calatayud. La llegenda diu que eixe convent hi era a Gotor, a la imatge de l'esquerra. Els valencians amb el cognom Gotor són 36.
Fortich és un cognom molt minoritari, amb un poquet més d'una trentena de portadors, repartits entre Barcelona i València. L'únic topònim relacionat és el Mas Fortic, prop del veïnat de Canadal, al municipi de la Jonquera. Si hi ha una altra alternativa raonable agrairia la informació. A la dreta, el dolmen de Canadal. Els valencians amb el cognom Fortich són 11.
El monument més important de Brea (Ebreya en aragonés) és la seua església parroquial. Una autèntica joia de l'art mudèjar. Paga la pena veure les pàgines i fotos dedicades a la seua descripció ací mateix. Els valencians amb el cognom Brea o De Brea són 76.
La Jonquera, municipi fronterer amb la comarca del Vallespir i amb l'estat francés, es convertí en un pas de frontera el 1659 a causa del Tractat dels Pirineus, fet que ha determinat la seua història d'aleshores ençà. Els valencians amb el cognom Junquera són 95.
Aranda va ser reconquerit per Ramon Berenguer IV, qui va atorgar els seus pals a l'escut de la vila, els quals hi apareixen en diagonal (desconec el significat de les tres gotetes blanques). És un territori de llarga història, clavat al bell mig de la Celtibèria. Els valencians amb el cognom Aranda són 3.122.
Bé, ja hem acabat amb esta comarca de Terol. Els topònims de la llista de l'esquerra apareixen 4.953 voltes entre valencians. El més nombrós és Ejulve, o millor dit, les seues variants, perquè Ejulve com a cognom no existeix. Per províncies, l'ordre total és el següent:
El municipi d'Oliete (Oliet en aragonés) conté dins el seu terme un patrimoni valuosíssim amb restes de quatre poblats ibèrics. D'ells, El Palomar, ha sigut reconstruït i es pot visitar. També es pot visitar la fortalesa de Cabezo de San Pedro, considerada una de les més impressionants construccions ibèriques. A la dreta, una de les seues torres. Els valencians amb el cognom Oliete o Oliet són 169.
Can Cotoliu, actualment en ruïnes, pertany al municipi de Cistella. Hi era format per dues edificacions, amb parets de pedra i coberta de teula àrab, separades per un camí. La imatge de l'esquerra és del poble de Cistella. Si voleu veure fotos de Can Cotoliu podeu cercar-ne en este arxiu pdf. Els valencians amb el cognom Cotolí són 236.
Entrades
Comentaris
