Cinco Villas: Biota

L'actual vila de Biota és producte del poblament dissenyat per Sancho Ramírez, rei d'Aragó. A la dreta, l'església parroquial de Sant Miquel. Els valencians Biota i Botía són 173.

Bages: Artés

A l'esquerra la torre de l'església de l'antic castell d'Artés, les restes del qual són a hores d'ara els fonaments d'una masia. La localització del castell era un punt estratègic entre Manresa i el Lluçanés. Els valencians amb el cognom Artés són 1.059. Estrenem comarca.

Cinco Villas: Biel

Biel forma municipi juntament amb Fuencalderas. De l'antiga fortalesa romànica s'hi ha conservat una torre, reconstruïda al segle XVI. Al costat, l'església de Sant Martí. Els valencians Biel, Bel, Vel i Viel són 1.279.

l'Anoia, resultats i comentari

L'Anoia, fins ara, és la comarca catalana de la qual hem pogut recopilar més topònims. El recompte fa un total de 30 topònims i alguns d'ells amb diverses variants. Si tenim en compte primers, segons i dobles cognoms, el topónim més nombrós és Miralles amb 7.449 repeticions. Hem de recordar que en trobarem de nou a la comarca del Pallars Jussà. El topònim amb menys repeticions és Bruch, només en té 5. Si fem una divisió per províncies podem veure que Alacant acumula vora la meitat de repeticions. Els resultats són els següents:

Alacant: 12.825

València: 9.764

Castelló: 3.564

Si fem el recompte de l'Anoia n'arribem a les 26.153, de repeticions, i com que és una xifra per damunt de 25.000 pintarem esta comarca de color taronja clar al mapa de Catalunya:

Cinco Villas: Asín

Farem des d'avui un recompte dels topònims de la comarca de Cinco Villas. El poble d'Asín va pertànyer, juntament amb altres viles i llogarets, a la donació que Jaume I va fer a Teresa Gil de Vidaure i al fill d'ambdós, Pere d'Ayerbe. Els Asín valencians són 210.

Anoia: Durban

Durban és un disseminat que pertany a Veciana i que al segle XIX va formar municipi amb Balsareny de Segarra. Els valencians Durban i Durbà són 504.

Cinca Medio, resultats i comentari

La comarca del Cinca Medio ens ofereix 7 topònims diferents. El més nombrós és Montsó amb les diverses variants i grafies: Monzón, Monzó i Monsó. En fan un total de 6.629 repeticions entre valencians, tant com a primer i segon cognom com a doble cognom. El cognom menys nombrós és Almunia, amb 48 repeticions. La divisió per províncies és la següent:

València: 5.264

Alacant: 1.435

Castelló: 634

El total de repeticions dels topònims del Cinca Medio és de 7.334 i pintarem la comarca al mapa d'Aragó de color beis:

Anoia: Veciana

Al municipi de Veciana es troba l'església de Sant Pere del Vim, la qual conserva l'únic exemple de pintura romànica de l'Alta Anoia. Els valencians conserven la variant Viciana i en són 9.

Cinca Medio: Pomar

Pomar pertany al municipi de San Miguel de Cinca. Al seu castell es va refugiar Ferran Sanxis, fill bastard de Jaume I, i en intentar fugir disfressat va ser capturat pels hòmens de son germà l'infant Pere i ofegat a les aigües del riu Cinca. Hi existeix una altra població a la Segarra amb el mateix nom, per tant dividirem el nombre de valencians amb el cognom Pomar entre les dues poblacions. Ací en corresponen 91.

Anoia: Santa Maria de Miralles

A l'esquerra les restes del castell de Miralles, documentat des del segle X i que va formar part de la línia defensiva del comtat de Barcelona. Va pertènyer al llinatge dels Cervelló. Hi existeix al Pallars un altre castell i població del mateix nom, per tant dividirem el nombre total de valencians cognominats Miralles entre tots dos nuclis. Ací en corresponen 7.415.

Cinca Medio: Carboneras

Del castell i nucli de les Carboneres només en queden restes de la base. Va formar part des del segle XI de la línia defensiva de Montsó. Els Carboneres valencians són 94.

Anoia: Boixadors

A l'esquerra, vista aèria del castell de Boixadors, en procés de restauració. Este castell, actualment dins del terme de Sant Pere Sallavinera, formava part al segle XI de la frontera sud del comtat d'Osona amb el territori andalusí. Els Bojadós valencians són 135.