Bages: Goberna

Goberna és un indret del municipi de Sant Mateu de Bages. El paratge està habitat des de l'edat mitjana i s'hi conserven les restes de l'ermita romànica de Santa Eugènia de Goberna i un edifici amb el mateix nom. Els Goberna valencians són 50.

Comunidad de Calatayud: Arándiga

Arándiga pren el seu nom del riu Aranda, topònim celtibèric. El poble conserva un castell àrab en projecte de rehabilitació. Els valencians amb el cognom Arándiga són 376.

Bages: Joncadella

Joncadella és un santuari i un nucli de població pertanyent a Sant Joan de Vilatorrada. El lloc està documentat des del segle XIII i segons la tradició l'origen està relacionat amb la troballa d'una imatge de la Mare de Déu dins d'una cova coberta de joncs. Els Juncadella valencians són 8.

Comunidad de Calatayud: Alhama de Aragón

El nucli originari de l'actual població d'Alhama va ser el poblat celtibèric Congedo. Les característiques geològiques del sòl propiciaren des d'antic l'aparició d'aigües termals, anomenades pels musulmans al-hammam, d'on procedeix el topònim Alhama. Entre valencians es conserva la variant Alama, i en són 428.

Bages: el Morral

El Morral és una antiga masia dins del terme municipal de Sallent, documentada des del segle XVII. Els Morral valencians són només 5.

Comunidad de Calatayud: Alconchel de Ariza

El topònim Alconchel sembla tindre el seu origen en el prefix àrab al i el terme llatí concilium, el qual hauria esdevingut conchello i conchel. Els aragonesos conserven el cognom Conchello i entre valencians es conserva la variant exclusiva de Conchell, juntament amb Anchel, i totes dues fan 456 portadors.

Bages: Rajadell

L'origen de Rajadell és el seu castell del segle XI i al seu terme es conserven restes ibèriques i romanes. Els valencians amb el cognom Rajadell i les variants Rachadell i Rajadel són 190.

Comunidad de Calatayud: Pardos

Comencem hui el repàs d'una nova comarca aragonesa, al Comunidad de Calatayud. Pardos és un despoblat del municipi d'Abantos que encara conserva dues ermites i una església. Per tal de recuperar el patrimoni cultural i natural d'este nucli s'hi creà fa cinc anys una associació d'amics de Pardos. Els valencians amb el cognom Pardos són 165.

Bages: Mura

Dins del terme del municipi de Mura podem trobar el curiós paratge anomenat Puig de la Balma, una casa obrada a la roca els origens de la qual es remunten al segle XIII. Els valencians amb el cognom Mura són 6. 

Cinco Villas, resultats i comentari

La comarca de Cinco Villas ens ofereix catorze topònims que, com a cognoms, fan un total de 10.298 repeticions entre valencians. El més nombrós és Luna i les seues variants Lluna i De Luna, i tots tres apareixen 3.135 voltes. El topònim menys nombrós com a cognom és Sádaba. Per províncies ens trobem amb la classificació següent:

València: 5.207

Castelló: 2.629

Alacant. 2.462

Com que el total de repeticions és superior a cinc mil però inferior a quinze mil, pintarem la comarca de las Cinco Villas en el mapa d'Aragó de color beix:

Bages: el Saiol

Esta masia, coneguda com el Saiol Comdal, presenta l'estructura pròpia d'una casa forta del segle XVI. Prop d'ací s'hi troba l'ermita de la Mare de Déu del Remei, construïda el 1578. Els valencians amb el cognom Sayol són 114.

Cinco Villas: Tauste

Tauste, una altra vila d'esta comarca, va assolir prestigi i privilegis amb la conquesta d'Alfons el Bataller, però possiblement també va gaudir de renom a l'època musulmana, de la qual en seria testimoni la torre minaret de la mesquita, erròniament considerada mudèjar, i actualment campanari de l'església parroquial de Santa Maria. Els valencians amb el cognom Tauste o Taus són 572.