Alt Urgell: Serrat de Gabandé

A Catalunya només existeix este topònim vinculat a este Serrat de l'Alt Urgell i a un mas que hi ha dos-cents metres cap al sud. Els Gabandé valencians són 8.

Campo de Belchite: Moneva

A la dreta l'església parroquial de Moneva, dedicada a Santa Eulàlia. Al seu terme municipal municipal hi existeix un pantà que conté l'escàs cabal del riu Aguasvivas. Els valencians amb el cognom Moneva són 29.

Alt Urgell: el Quer (foradat)

Segons la Viquipèdia, un quer (d'origen preromà) és una penya. Sobre la gran roca hi havia el castell. Segons la llegenda, un forat comunicava el castell amb el riu permetent esquivar els setges. Els habitants ensenyaven a diari truites fresques per desanimar als assetjadors. De totes formes, les dites populars diuen que "al Quer, el forat tothom se'l té". Els Quer valencians són 51.

Campo de Belchite: Azuara

El municipi aragonés d'Azuara conserva jaciments arqueològics des del Neolìtic. A la dreta, kalathos ibèric trobat a la Cueva del Cabuchico. Els Azuara, Adsuara, Asuara, Adsuar, Azuar, Asuar valencians són 2.276.

Alt Urgell: Cava

Al municipi urgellenc de Cava, ubicat en bona part dins del Parc Natural del Cadí Moixeró, pertanyen els nuclis d'Ansovell, el Querforadat i Cava. Els seus habitants es dediquen principlament a la ramaderia de llet. Cava és el municipi amb menys habitants de l'Alt Urgell. Els valencians amb el cognom Cava són 436.

Bajo Martín, resultats i comentari

La comarca del Bajo Martín ens ha deixat només cinc topònims, i dels tots cinc Samper (compartit i dividit amb un altre Samper bessó) és el més nombrós, amb un total de 1.749 repeticions, si comptem primers, segons i dobles cognoms. El menys freqüent n'és Híjar, amb només 7.

La distribució per províncies és la següent:

Alacant: 1.507

València: 691

Castelló: 270

El total és de 1.749 repeticions de tots cinc topònims, i com que no arriba a 5.000 la representació en el mapa d'Aragó la fem en color blanc:

Alt Urgell: Altés

A l'esquerra, l'església de Sant Pere d'Altés, una entitat de població pertanyent al municipi urgellenc de Bassella. El temple, que formava part d'un castell ja desparegut, es esmentat en documents del segle IX. Els valencians amb el cognom Altés són 189.

Bajo Martín: Torre Pequeña

Torre Pequeña, un llogaret desaparegut, es trobava entre els municipis d'Híjar i Urrea. Hui 13 valencians porten el cognom Torrepequeña, i tots tretze són castellonencs.

Alt Penedès, resultats i comentari

Els resultats de l'Alt Penedès ens donen dotze topònims que es repeteixen entre valencians 4.019 voltes. Hi incloem primer, segon i doble cognom. El topònim més nombrós és la Sanabra amb les variants Senabre i Sanabre (968), el menys és Penyafort, en la seua variant Peñafort (6). La clasificació per províncies és:

València: 1.905

Alacant: 1.104

Castelló: 1.010

Així doncs, com que el total no arriba a 5.000 repeticions, la representació de la comarca serà en color blanc:

Bajo Martín: Urrea de Gaén

Urrea també és un topònim doble. Tenim Urrea de Jalón i Urrea de Gaén. Este poble també pertany a la ruta del tambor y el bombo. Dividirem el nombre de valencians entre els dos. Ací seran 150.

L'Alt Camp, sotmés a depuració

M'he dedicat a repasar la llista de resultats de l'Alt Camp i n'hi he llevat sis, de pseudotopònims: Cendra, procedent del nom Sinderat o malnom, però mai topònim; Baldrich, un altre nom germànic; Usach, cognom francés o occità Uzac; Alegret, malnom; Toldrà, gentilici; i Parès, variant fonètica d'algun microtopònim anomenat els Perers. De resultes d'esta depuració, la comarca ha sigut degradada, pobreta, de color: del taronja clar al groc. Snif.

La resta de comarques penjades fins ara ja han passat el seu procés expiatori sense cap novetat destacable.

Alt Penedès: les Guixeres

Les Guixeres de Dalt i les Guixeres de Baix són dos nuclis de població pertanyents al municipi de Vilobí del Penedès. Els Guixeres valencians són 17.

Bajo Martín: Samper de Calanda

Samper de Calanda comperteix almenys topònim amb altre municipi d'importància demogràfica i històrica semblant, Samper de Salz. Per tant, dividirem tots els Samper valencians entre les dues localitats. Ací en corresponen 2.067, de Samper. A Samper de Calanda té els origens familiars Carmen París.

Alt Penedès: Subirats

D'este municipi es diu que, al segle XV, va patir una reducció sensible de la població a causa de les epidèmies i de l'emigració de molt dels seus habitants cap al regne de València i Mallorca. Els valencians Subirats, Subirat o Subirá són 225.

Bajo Martín: Híjar

A Híjar, capital del Bajo Martín, és celebra la Setmana Santa més antiga del baix Aragó. La senyoria d'Híjar va ser creada per Jaume I per a son fill il·legítim Pere Ferrandis. Els valencians amb el cognom Híjar són 7.

Alt Penedès: la Sanabra

La Sanabra era una entitat de població del municipi de Santa Margarida i els Monjos de la qual només es conserva l'església, un mas i les restes d'alguns edificis. Els valencians amb el cognom Sanabre i Senabre són 968.

Bajo Martín: Albalate del Arzobispo

El topònim àrab Albalat(e) presenta una freqüència quasi tan ampla en Aragó com en València. Hi ha un altre Albalat(e) a la comarca del Cinca Medio i també hi ha constància de l'existència d'un tercer, hui desaparegut, prop de Calatayud. El nombre total de valencians amb el cognom Albalate el dividirem entre esta població i la del Cinca Medio, ambdues d'importància i demografia similar. A Albalate del Arzobispo, conquistat per Ramon Berenguer IV i donat per este comte al bisbe de Saragossa, li corresponen 237 valencians.

Alt Penedès: Penyafort

En este castell va nàixer Sant Ramon de Penyafort, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana. L'edifici, després de tindre diferents propietaris, acabà essent presó a les darreries de la Guerra Civil. L’any 2002, l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos va adquirir el convent. Els valencians amb el cognom Peñafort són només 6.