dijous, 30 de desembre del 2010

Comunidad de Calatayud: El Frasno

És possible que este poble tinga origens àrabs, i que la seua fundació formara part de la repoblació de la comarca iniciada pels musulmans després de la fundació de Calatayud. S'hi conserva també la creença de què Ferran el Catòlic va ser engendrat en una de les cases del poble, propietat d'un llaurador. Els valencians amb el cognom Frasno són 30.

Baix Camp: l'Aleixar

La vila de l'Aleixar apareix documentada des del segle XII, quan Alfons el Cast va lliurar terres a Ferran d'Aleixar, qui va donar nom al topònim del poble. Com a cognom ha evolucionat fonèticament i només es conserva la variant Lleixá. Els Lleixá valencians són 39.

dimarts, 28 de desembre del 2010

Comunidad de Calatayud: Embid de Ariza

A la dreta una imatge del castell roquer d'Ariza. Este castell possiblement va ser construït per Alfons II d'Aragó per a defendre la frontera del regne. Tot i així, Embid va patir la invasió castellana a la guerra anomenada dels dos Peres. Els valencians amb el cognom Embid i la variant Ambit són 234.

Baix Camp: l'Albiol

L'Albiol va ser originàriament una fortificació sarraïna, i va ser conquerida per Guillem de Claramunt al començament del segle XII. El 1646, a la Guerra dels Segadors, les autoritats castellanes van ordenar l'enderrocament del castell i la construcció d'un nou nucli de població. Els valencians amb el cognom Albiol i les variants Arbiol, Biol i Viol són 2.232.

diumenge, 26 de desembre del 2010

Comunidad de Calatayud: Contamina

El topònim de la vila de Contamina procedeix del llatí Condomin(i)a. Esta variant, que és la més arcaica i està documentada fins els segles XII i XIII, és la que han conservat els valencians. Els Condomina són 67.

Bages: resultats i comentari

Farem hui el recompte de la comarca del Bages. Tenim un total de 22 topònims que han esdevingut cognoms entre valencians. El més nombrós és Cardona, que arriba a un total de 5.759 repeticions si tenim en compte les voltes que es repeteix com a primer, segon i doble cognom. Els menys nombrosos són Moncunill (Montconill) i Morral, ambdós amb només 5 repeticions. Si fem ara una distribució per províncies pel nombre total de repeticions de cognoms de topònims del Bages, tenim la distribució següent:

València: 10.065
Alacant:       6.523
Castelló:      1.919

El nombre total de voltes que es repeteixen els cognoms de topònims del Bages localitzats fins ara és de 18.507, i com que és una quantitat superior a 15.000 pintarem la comarca de color groc al mapa de Catalunya:


dijous, 23 de desembre del 2010

Comunidad de Calatayud: Clarés de Ribota

Clarés es troba a la vall del Ribota, afluent del riu Xaló. A l'absis de la seua església parroquial s'han descobert unes pintures gòtiques. Els valencians amb el cognom Clarés, Clares, Claras i Clarás són 202.

dilluns, 20 de desembre del 2010

Bages: Súria

Súria va néixer al segle X, al voltant del castell situat dalt d'un turó del marge esquerre del riu Cardener. El descobriment de la potassa l'any 1912 va transformar la societat i l'economia surienques. La mineria es va convertir en la activitat econòmica principal i la seua població va créixer un 50% en només deu anys. Els valencians amb el cognom Suria són 195

Comunidad de Calatayud: Calatayud

Calatayud és la capital de la comarca i la segona ciutat en població de la província de Saragossa. El seu origen és celtibèric i està vinculat a l'antiga Bílbilis, pàtria del poeta llatí Marc Valeri Marcial. La ciutat actual és l'evolució urbanística i demogràfica de la fortalesa que la família andalusina  Banu Tujib va construir-hi al segle X. Alfons el Bataller va conquerir-la en 1120 i la va donar furs propis. L'any 1461 Ferran el Catòlic hi va ser coronat com a rei d'Aragó. Els valencians amb el cognom Calatayud són 8.872.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Bages: el Sellerès

El Sellerès és una caseria als afores de Sant Salvador de Guardiola. Els valencians amb el cognom Sellerés són 20.

Comunidad de Calatayud: Berdejo

Berdejo es considerat actualment la pàtria de l'eremita Sant Emilià, en lloc de la hipòtesi del seu naixement a Berceo. Els valencians amb els cognoms Berdejo, Verdejo i Verdecho són 1.679.

divendres, 10 de desembre del 2010

Bages: Salelles

Salelles és un nucli de població pertanyent a Sant Salvador de Guardiola. Com que al Rosselló també hi ha un municipi amb el mateix nom, dividirem el total de valencians amb este cognom entre els dos llocs. Ací en corresponen 62.

Comunidad de Calatayud: Ateca

Ateca és el segon nucli de població d'esta comarca després de Calatayud. Els seus castells van ser ocupats per Rodrigo Díaz, el Cid, motiu pel qual actualment forma part del Camino del Cid. En la guerra dels dos Peres la vila va ser ocupada pels castellans. Els valencians amb la variant Teca són 17.

dimecres, 8 de desembre del 2010

Bages: Sant Salvador de Guardiola

En el municipi de Sant Salvador de Guardiola es conserva l'ermita de Sant Pere del Brunet, del segle X. Juntament amb Guardiola de Font-rubí i Guardiola de Berguedà, és un altre municipi amb este topònim. Hem dividit el total de valencians Guardiola entre tots tres. Ací en corresponen 1.207.

Comunidad de Calatayud: Ariza

La vila d'Ariza, situada prop de Castella, va ser disputada per castellans i aragonesos. Fins fa poc de temps es creia que el topònim podia relacionar-se amb l'àrab hariza, possessió, però actualment les teories apunten a un origen celtibèric. A la dreta les restes del convent de Sant Francesc. Els Ariza valencians són 562.

dimarts, 30 de novembre del 2010

Bages: Goberna

Goberna és un indret del municipi de Sant Mateu de Bages. El paratge està habitat des de l'edat mitjana i s'hi conserven les restes de l'ermita romànica de Santa Eugènia de Goberna i un edifici amb el mateix nom. Els Goberna valencians són 50.

Comunidad de Calatayud: Arándiga

Arándiga pren el seu nom del riu Aranda, topònim celtibèric. El poble conserva un castell àrab en projecte de rehabilitació. Els valencians amb el cognom Arándiga són 376.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Bages: Joncadella

Joncadella és un santuari i un nucli de població pertanyent a Sant Joan de Vilatorrada. El lloc està documentat des del segle XIII i segons la tradició l'origen està relacionat amb la troballa d'una imatge de la Mare de Déu dins d'una cova coberta de joncs. Els Juncadella valencians són 8.

Comunidad de Calatayud: Alhama de Aragón

El nucli originari de l'actual població d'Alhama va ser el poblat celtibèric Congedo. Les característiques geològiques del sòl propiciaren des d'antic l'aparició d'aigües termals, anomenades pels musulmans al-hammam, d'on procedeix el topònim Alhama. Entre valencians es conserva la variant Alama, i en són 428.

Bages: el Morral

El Morral és una antiga masia dins del terme municipal de Sallent, documentada des del segle XVII. Els Morral valencians són només 5.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Comunidad de Calatayud: Alconchel de Ariza

El topònim Alconchel sembla tindre el seu origen en el prefix àrab al i el terme llatí concilium, el qual hauria esdevingut conchello i conchel. Els aragonesos conserven el cognom Conchello i entre valencians es conserva la variant exclusiva de Conchell, juntament amb Anchel, i totes dues fan 456 portadors.

Bages: Rajadell

L'origen de Rajadell és el seu castell del segle XI i al seu terme es conserven restes ibèriques i romanes. Els valencians amb el cognom Rajadell i les variants Rachadell i Rajadel són 190.

dilluns, 22 de novembre del 2010

Comunidad de Calatayud: Pardos

Comencem hui el repàs d'una nova comarca aragonesa, al Comunidad de Calatayud. Pardos és un despoblat del municipi d'Abantos que encara conserva dues ermites i una església. Per tal de recuperar el patrimoni cultural i natural d'este nucli s'hi creà fa cinc anys una associació d'amics de Pardos. Els valencians amb el cognom Pardos són 165.

Bages: Mura

Dins del terme del municipi de Mura podem trobar el curiós paratge anomenat Puig de la Balma, una casa obrada a la roca els origens de la qual es remunten al segle XIII. Els valencians amb el cognom Mura són 6

diumenge, 21 de novembre del 2010

Cinco Villas, resultats i comentari

La comarca de Cinco Villas ens ofereix catorze topònims que, com a cognoms, fan un total de 10.298 repeticions entre valencians. El més nombrós és Luna i les seues variants Lluna i De Luna, i tots tres apareixen 3.135 voltes. El topònim menys nombrós com a cognom és Sádaba. Per províncies ens trobem amb la classificació següent:

València: 5.207
Castelló: 2.629
Alacant. 2.462

Com que el total de repeticions és superior a cinc mil però inferior a quinze mil, pintarem la comarca de las Cinco Villas en el mapa d'Aragó de color beix:




dimarts, 16 de novembre del 2010

Bages: el Saiol

Esta masia, coneguda com el Saiol Comdal, presenta l'estructura pròpia d'una casa forta del segle XVI. Prop d'ací s'hi troba l'ermita de la Mare de Déu del Remei, construïda el 1578. Els valencians amb el cognom Sayol són 114.

Cinco Villas: Tauste

Tauste, una altra vila d'esta comarca, va assolir prestigi i privilegis amb la conquesta d'Alfons el Bataller, però possiblement també va gaudir de renom a l'època musulmana, de la qual en seria testimoni la torre minaret de la mesquita, erròniament considerada mudèjar, i actualment campanari de l'església parroquial de Santa Maria. Els valencians amb el cognom Tauste o Taus són 572.

diumenge, 14 de novembre del 2010

Bages: Ferrerons

L'església de Sant Pere de Ferrerons, antiga parròquia i veïnat de Moià, està documentada des del segle X. El temple actual és una recnstrucció del segle XVIII. Els valencians amb el cognom Ferrerons són 38.

Cinco Villas: Sos del Rey Católico

La vila de Sos, frontera amb Navarra, va ser incorporada a Aragó per Ramiro I. El maig de 1452, la reina Juana Enríquez hi va donar a llum l'infant Ferran, futur Ferran el Catòlic, al Palau dels Sada. Els valencians amb el cognom Sos són 702.

dimecres, 10 de novembre del 2010

Bages: el Guix

El Guix és actualment un barri de Manresa. Pren el nom d'una antiga masia documentada des del segle XIII. Els valencians amb el cognom Guix o la seua variant Guis són 59.

Cinco Villas: Sádaba

Sembla que els origens de Sádaba estan relacionats amb el territori dels suessetans, un poble preromà. Durant l'edat mitjana Sádaba fluctuà entre Aragó i Navarra, i va passar definitivament a la jurisdicció aragonesa al segle XIV. Els Sádaba valencians són només 5.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Bages: Manresa

Manresa és la capital del Bages i els seus origens és ben possible que siguen ibèrics. Els romans van conquerir el primitiu poblat ibèric i el van batejar com a Minorisa, llatinització de l'original iber Minoresa. Al segle X, Manresa va esdevindre comtat amb la finalitat de repoblar tot el territori despoblat per causa de les guerres amb els musulmans. Els valencians amb el cognom Manresa són 1.992.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Cinco Villas: Marracos

El poble de Marracos va ser donat pel rei Pere I d'Aragó al monasteri femení de Santa Cruz de la Serós en el segle XI. Està documentat també que va tindre un castell però no en queden restes. Els valencians amb la variant Marraco són 14.

Bages: Gaià

L'origen d'este poble es troba al castell de Gaià o castrum Galiani, documentat des del segle X. El temple parroquial actual és d'estil barroc encara que es va construir sobre una església romànica contemporània del castell. Els valencians amb el cognom Gayá són 670.

dimarts, 2 de novembre del 2010

Cinco Villas: Lacasta

Lacasta és un poble pertanyent al municipi de Luna i durant les darreres dècades ha estat despoblat. S'hi conserven restes d'un castell i l'església romànica dedicada a Sant Nicolau. Fa dos anys va ser venut pels seus propietaris i a hores d'ara ja hi ha nous habitants. Els Lacasta valencians són 23.

Bages: Montconill

Montconill és un nucli i un indret situat entre els termes d'Aguilar de Segarra i Fonollosa, tots dos municipis pertanyents a la comarca del Bages. Els valencians amb la variant Moncunill són 5.

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Cinco Villas: Luna

La vila de Luna dóna nom a un dels llinatges nobles més importants d'Aragó. A la dreta el castell de Yéquera, del segle XV, dins del terme municipal de Luna. Els valencians amb el cognom Luna, Lluna i De Luna són 3.135

Bages: Camps

Camps és altre dels nuclis de població que formen el municipi de Fonollosa. A l'esquerra l'església de Santa Maria de Camps on es va venerar durant segles una imatge de Crist desapareguda l'any 1936. Els valencians amb el cognom Camps són 2.334.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Cinco Villas: Longás

Longás es troba a la capçalera del riu Onsella, el qual dóna nom a tota la vall. Originàriament Longás va pertànyer al monestir navarrés de Leyre, encara que, després d'haver passat com a domini reial, acabà a les mans de la molt poderosa família Luna. Els Longás valencians són 74.

Bages: Fonollosa

Fonollosa és un dels pobles que conformen el municipi, juntament amb Camps i Fals. Els seus territoris estigueren sota la jurisdicció dels Cardona vora un mil·lenni. Els Fonollosa i Fenollosa valencians són 2.159.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Cinco Villas: Lobera de Onsella

Lobera possiblement va ser conquerit pel rei de Navarra García Sánchez en iniciar-se el segle X i va ser donat inicialment al monestir de Leire. Durant el segle XII tota la Vall d'Onsella va ser motiu de litigi entre el bisbe de Pamplona i el bisbe de Jaca. La disputa només va ser resolta per la intervenció del papa Celestí III, que va ratificar la Vall com a propietat del bisbe navarrés. Els valencians amb el cognom Lobera són 28.

Bages: l'Estany

El poble de l'Estany està situat a una vall d'escassa conca i de sòl argilós, circumstàncies que van afavorir l'aparició de l'estany, dessecat des de fa cinc segles, que el dóna nom. A la imatge el monestir de Santa Maria de l'Estany. Els valencians amb els cognoms Estañ i Están són 773.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Cinco Villas: Layana

Layana constitueix un municipi independent des de fa un segle, quan es va separar d'Uncastillo. Els seus monuments principals es poden veure a la imatge: la torre del segle XIII i l'església parroquial dedicada al màrtir anglés Sant Tomàs Becket. Els valencians amb el cognom Layana són 24.

Bages: Maians


El poble de Maians pertany al municipi de Castellfollit del Boix. El seu origen s'hi troba a l'indret anomenat Maians Vell, on s'hi conserven les restes en ruïnes de l'antic castell, i l'absis i un mur d'una antiga església romànica. Els Mayans valencians són 702.

Cinco Villas: Ejea de los Caballeros

La vila d'Ejea és la capital d'esta comarca, i té els seus origens en la cultura celtibèrica. Els romans l'anomenaren Segia i la seua importància cresqué amb la creació de la calçada que va unir-la a Pamplona i a Saragossa. Va ser conquerida als musulmans per Alfons el Bataller. El caràcter militar i fronter d'Ejea es pot veure en les seues esglésies-fortalesa com el temple de Sant Salvador, a la dreta. Els valencians Ejea, Egea i Eixea són 3.020.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Bages: Cardona

La història de Cardona va lligada a la història de Catalunya i al seu destí. Encara que hi han restes d'un poblament inicial ibèric, l'entrada de la vila de Cardona en la Història es produeix amb la promulgació de la Carta Pobla de mans del comte Borrell II l'any 986. El seu castell va ser l'últim reducte de resistència el 1714 davant les tropes de Felip V. Els valencians amb el cognom Cardona són 5.737.

Cinco Villas: El Bayo

El Bayo és actualment un despoblat pertanyent a Biota del qual encara resten dempeus les ruïnes de l'església i una torre. La població i el topònim estan documentats des del segle XII. Els valencians amb el cognom Bayo són 1.140.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Bages: Avinyó

El poble d'Avinyó té el seu origen en el castell homònim, ja desaparegut, el qual va prendre el nom de la família que el va guardar o protegir entre els segles XII i XIII. Potser al mateix temps esta família procedira de la ciutat occitana. A l'esquerra l'església de Sant Joan. Els Aviñó valencians són 950.