dimecres, 29 de setembre del 2010

Cinca Medio: Pomar

Pomar pertany al municipi de San Miguel de Cinca. Al seu castell es va refugiar Ferran Sanxis, fill bastard de Jaume I, i en intentar fugir disfressat va ser capturat pels hòmens de son germà l'infant Pere i ofegat a les aigües del riu Cinca. Hi existeix una altra població a la Segarra amb el mateix nom, per tant dividirem el nombre de valencians amb el cognom Pomar entre les dues poblacions. Ací en corresponen 91.

Anoia: Santa Maria de Miralles

A l'esquerra les restes del castell de Miralles, documentat des del segle X i que va formar part de la línia defensiva del comtat de Barcelona. Va pertènyer al llinatge dels Cervelló. Hi existeix al Pallars un altre castell i població del mateix nom, per tant dividirem el nombre total de valencians cognominats Miralles entre tots dos nuclis. Ací en corresponen 7.415.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Cinca Medio: Carboneras

Del castell i nucli de les Carboneres només en queden restes de la base. Va formar part des del segle XI de la línia defensiva de Montsó. Els Carboneres valencians són 94.

Anoia: Boixadors

A l'esquerra, vista aèria del castell de Boixadors, en procés de restauració. Este castell, actualment dins del terme de Sant Pere Sallavinera, formava part al segle XI de la frontera sud del comtat d'Osona amb el territori andalusí. Els Bojadós valencians són 135.

dissabte, 25 de setembre del 2010

Cinca Medio: Monzón

Monzón és la capital de la comarca i una ciutat clau en la construcció política d'Aragó. La seua conquesta per part de l'infant Pere va permetre tallar les comunicacions entre els regnes musulmans de Saragossa i de Lleida. Sancho Remíriz va crear el Regne de Montsó per a son fill, un territori que s'extenia fins a Fraga i Almacelles. Els valencians Monzón, Monzó i Monsó són 6.595.

divendres, 24 de setembre del 2010

Anoia: la Roqueta de Fiol

Este llogaret va créixer al voltant del castell de la Roqueta, documentat des del segle X i que va ser propietat del llinatge dels Cervelló. Els valencians amb el cognom Roqueta són 125.

dijous, 23 de setembre del 2010

Cinca Medio: Palomera

Palomera és un altre nucli de població desaparegut del qual no tenim una localització precisa, tot i que és segur que el seu terme es trobava prop de Fonz. Els Palomera valencians són 141.

dimarts, 21 de setembre del 2010

Anoia: Fillol

A l'esquerra l'església de Sant Cristòfol de Fillol, d'origen romànic però reconstruïda al segle XVIII. Fillol o Fiol, segons la informació de la pàgina Pobles de Catalunya, va ser un municipi independent entre els segles XVI i XIX. El poble havia crescut al voltant d'un castell del mateix nom, actualment desaparegut. Els Fillol i Fiol valencians són 615.

Cinca Medio: Casasnovas

Casasnovas o Casesnoves va ser destruït i abandonat a l'època de la guerra de Succesió. Al 1830 Pascual Madoz ja constatava que de la seua existència només hi restaven ruïnes. Els Casasnovas i Casesnoves valencians són 93. A la dreta una imatge del riu Cinca.

diumenge, 19 de setembre del 2010

Anoia: Sant Martí de Tous

Este topònim apareix documentat des del segle X relacionat amb el seu castell, al voltant del qual va créixer la seua població. A Tous es celebra la primera setmana de juliol un Festival que recull llegendes de tots els territoris de parla catalana. Els Tous valencians són 69.

Cinca Medio: Almunia de San Juan

Encara que Almunia és un topònim d'origen àrab, les arrels d'esta població provenen de la cultura ibèrica. Durant molt de temps, del segle XII al segle XVIII va pertànyer al bisbe de Lleida. Existeix un altre Almunia a Saragossa per tant dividirem els portadors valencians. Ací en corresponen 48.

divendres, 17 de setembre del 2010

Anoia: l'Astor

L'Astor és un nucli de població que actualmente pertany al municipi de Pujalt, i del qual hi ha referències documentals des del segle XIII. Els valencians amb el cognom Astor són 110.

Cinca Medio: Albalate de Cinca

Estrenem comarca. Albalate de Cinca comparteix distribució de valencians amb Albalate del Arzobispo. Ací en corresponen 237, d'Albalate valencians. Esta vila aragonesa és la pàtria del tenor Miguel Fleta.

dimecres, 15 de setembre del 2010

Anoia: Pujalt

A l'esquerra una imatge dels carrerons estrets i d'estil medieval que encara es conserven al nucli històric de Pujalt. Entre valencians es conserven les variants següents: Pujalt, Puchalt, Puchal i Pujalte i tots quatre en fan un total de 2.412.

dilluns, 13 de setembre del 2010

Campo de Daroca, resultats i comentari

Ha arribat el moment de fer el recompte dels cognoms relacionats amb topònims del Campo de Daroca. Totes les variants fan un total de 36, vinculades amb 22 pobles o nuclis de població històrics. El cognom més comú són les dues variants més antigues de l'actual Villadoz: Dolz i Dols, amb 4.137 repeticions que inclouen primers cognoms, segons cognoms i dobles cognoms. El topònim menys nombrós és Acerete, antiga variant d'Acered, amb només 10 portadors. Si fem una divisió per províncies hi trobem una majoria clara de la província de València:
València: 11.599
Castelló. 2.125
Alacant: 1.294

El total de voltes que es repeteixen tots els cognoms relacionats amb esta comarca és de 15.018, i com que supera els 15.000 li correspon el color groc al mapa d'Aragó:


dimarts, 7 de setembre del 2010

Anoia: els Vivencs

Els Vivencs és un nucli de població pertanyent a la Pobla de Claramunt. Entra valencians es conserva la variant Vivens i en són 93.

Campo de Daroca: Villarroya del Campo

Els origens de Villarroya estan vinculats a la cultura celtibèrica, de la qual es conserven restes a l'indret anomenat El Castillo, però la seua incorporació a la història d'Aragó es va produir l'any 1122, amb la conquesta d'Alfons el Bataller. Villarroya és un topònim compartit amb altres dues viles importants, per tant dividirem el total de valencians entre tres. Ací en pertanyen 367.

diumenge, 5 de setembre del 2010

Anoia: la Pobla i la Torre de Claramunt

La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt són dos municipis diferents però el seu origen està vinculat al castell romànic de Claramunt, a la comarca de l'Anoia. Existeix un altre castell i nucli del mateix nom, actualment despoblat, a la comarca del Pallars Jussà. Per este motiu dividirem els Claramunt i Claramonte valencians entre els dos castells. A este li'n corresponen 1.020.

Campo de Daroca: Villanueva de Jiloca

Villanueva de Jiloca es presenta com a candidata a ser reconeguda pàtria del metge, teòleg i escriptor Arnau de Vilanova;  la gleba ignobile et obscura, segons les paraules de l'interessat. Esta hipòtesi defén que la seua família hauria baixat al novíssim Regne de València quan Arnau encara era un xiquet menut. Els Villanueva valencians són milers, i els he dividit entre les quatre grans Villanueves aragoneses. Ací en corresponen 1.439.

divendres, 3 de setembre del 2010

Anoia: Santa Creu de Creixà

Este temple romànic, documentat des dels inicis del segle XI i que va constituir un menut nucli de població a l'Edat Mitjana, pertany al terme de Piera. Potser siga l'origen dels 20 valencians que porten el cognom Creixach.

dimecres, 1 de setembre del 2010

Campo de Daroca: Villadoz

Esta vila aragonesa es deia originàriament Dolz, en acabar el segle XV ja era Villadolz, i des de mitjans del segle XVII és Villadoz. Des del meu punt de vista, els cognoms Dolz i Dols fan referència de manera preferent sobre altres interpretacions a este topònim del Campo de Daroca. Una bona prova es la comparació que es pot fer dels fogatges aragonés i català dels anys 1495 i 1497 respectivament. Hi podem veure que els Dolz, Dols, Dolç i D'Olç aragonesos quintupliquen els catalans, i que el cognom s'extén per l'actual província de Terol i sud de Saragossa, al voltant del nucli originari. La trajectòria territorial és, a més, idèntica a la d'altres topònims serrans: de la muntanya a la costa escampant-se i vesant-se cap a Castelló i València. Els Dolz i Dols valencians són 4.137.