diumenge, 31 de gener del 2010

Alt Empordà: Lladó

El monestir de Santa Maria de Lladó és el monument més important d'este municipi. Al segle XIV va rebre les relíquies de Sant Lambert, i va augmentar el nombre de pelegrins, motiu pel qual s'hagué de construir un nova capella. Els valencians amb el cognom Lladó són 22.

divendres, 29 de gener del 2010

Aranda: Illueca

L'impressionant castell-palau dels Luna domina l'horitzó d'Illueca, i en ell va nàixer l'any 1.328 Pedro de Luna y Gotor, el Papa Luna. Els valencians amb el cognom Llueca, Yllueca i Illueca són 651.

dimecres, 27 de gener del 2010

Alt Empordà: Requesens

El castell de Requesens es va reconstruir entre 1890 i 1899 i una de les seues possibles etimologies és el nom del rei visigot Recesvint. Hui el poble resta abandonat. Els valencians amb els cognoms Recasens i Requesens són 73.

dimarts, 26 de gener del 2010

Aranda: Gotor

Quan Antonio Pérez, secretari de Felip II, va fugir de la presó de Madrid, on s'hi trobava acusat de l'assassinat d'Escobedo, va refugiar-se en un convent de frares dominicans prop de Calatayud. La llegenda diu que eixe convent hi era a Gotor, a la imatge de l'esquerra. Els valencians amb el cognom Gotor són 36.

Alt Empordà: Mas Fortic

Fortich és un cognom molt minoritari, amb un poquet més d'una trentena de portadors, repartits entre Barcelona i València. L'únic topònim relacionat és el Mas Fortic, prop del veïnat de Canadal, al municipi de la Jonquera. Si hi ha una altra alternativa raonable agrairia la informació. A la dreta, el dolmen de Canadal. Els valencians amb el cognom Fortich són 11.

diumenge, 24 de gener del 2010

Aranda: Brea de Aragón

El monument més important de Brea (Ebreya en aragonés) és la seua església parroquial. Una autèntica joia de l'art mudèjar. Paga la pena veure les pàgines i fotos dedicades a la seua descripció ací mateix. Els valencians amb el cognom Brea o De Brea són 76.

dissabte, 23 de gener del 2010

Alt Empordà: la Jonquera

La Jonquera, municipi fronterer amb la comarca del Vallespir i amb l'estat francés, es convertí en un pas de frontera el 1659 a causa del Tractat dels Pirineus, fet que ha determinat la seua història d'aleshores ençà. Els valencians amb el cognom Junquera són 95.

dijous, 21 de gener del 2010

Aranda: Aranda de Moncayo

Aranda va ser reconquerit per Ramon Berenguer IV, qui va atorgar els seus pals a l'escut de la vila, els quals hi apareixen en diagonal (desconec el significat de les tres gotetes blanques). És un territori de llarga història, clavat al bell mig de la Celtibèria. Els valencians amb el cognom Aranda són 3.122.


dimarts, 19 de gener del 2010

Alt Empordà: Figueres


La ciutat de Figueres és el principal nucli urbà, econòmic i comercial de l'Empordà. El primer topònim documentat a la zona és Garrigal. El nom actual deriva de Ficaris, de l'època visigòtica. A la dreta, una imatge del Teatre-Museu Dalí. Els valencians amb els cognoms Figueres i Figueras són 671.

diumenge, 17 de gener del 2010

Andorra-Sierra de Arcos, resultats i comentari

Bé, ja hem acabat amb esta comarca de Terol. Els topònims de la llista de l'esquerra apareixen 4.953 voltes entre valencians. El més nombrós és Ejulve, o millor dit, les seues variants, perquè Ejulve com a cognom no existeix. Per províncies, l'ordre total és el següent:

València: 2.420
Castelló: 1.895
Alacant: 638

Com que el total no arriba a 5.000, la comarca l'he pintada de blanc:


dissabte, 16 de gener del 2010

Andorra-Sierra de Arcos: Oliete

El municipi d'Oliete (Oliet en aragonés) conté dins el seu terme un patrimoni valuosíssim amb restes de quatre poblats ibèrics. D'ells, El Palomar, ha sigut reconstruït i es pot visitar. També es pot visitar la fortalesa de Cabezo de San Pedro, considerada una de les més impressionants construccions ibèriques. A la dreta, una de les seues torres. Els valencians amb el cognom Oliete o Oliet són 169.

Alt Empordà: Can Cotoliu

Can Cotoliu, actualment en ruïnes, pertany al municipi de Cistella. Hi era format per dues edificacions, amb parets de pedra i coberta de teula àrab, separades per un camí. La imatge de l'esquerra és del poble de Cistella. Si voleu veure fotos de Can Cotoliu podeu cercar-ne en este arxiu pdf. Els valencians amb el cognom Cotolí són 236.

dimarts, 12 de gener del 2010

Andorra-Sierra de Arcos: Gargallo

Gargallo es troba al peu de la serra de San Just, una de les zones més fredes de tota la província de Terol, i molt prop del naixement del riu Escuriza. És un poble de tradició minera encara que actualment els recursos econòmics provenen de l'agricultura i el turisme rural. Els valencians amb el cognom Gargallo són 1.592

Alt Empordà: Colera

Hi ha documentació sobre Colera des del segle X relacionada amb el cenobi de Sant Quirze, però sembla que l'antiga població es traslladà al segle XVIII fins l'actual emplaçament per iniciativa de tres germans pagesos que sol·licitaren al rei Carles III una nova vila. Els valencians amb el cognom Colera són 186.

diumenge, 10 de gener del 2010

Andorra-Sierra de Arcos: Ejulve

Ejulve és el topònim oficial, els seus habitants pronuncien Julbe i en aragonés és Exulb. Però, atenció, els valencians en porten les variants: Julbe (100), Julve (682), Chulvi (849), Chulbi (52), Cholbi (672) i Cholvi (164), potser me n'haja oblidat d'alguna. En total fan 2.519.

Alt Empordà: Capmany

A la comarca de l'Alt Empordà es conserven un nombre important de monuments megalítics. Dins el terme de Capmany es troba el Dolmen del Quer Afumat. El nom popular a Catalunya d'este tipus d'estructures és cabana de moro. Només són 5 el valencians amb el cognom Capmany.

divendres, 8 de gener del 2010

Andorra-Sierra de Arcos: Ariño

Al municipi d'Ariño hi existixen importants mines de carbó lignit i al seu terme es troben coves amb pintures neolítiques i jaciments ibers. Són 614 els valencians amb el cognom Ariño.

Alt Empordà: Cantallops

Cantallops tingué un castell, actualment en ruïnes. L'antiga capella hi és ara l'església parroquial de Sant Esteve, i una de les torres hi és el campanar. Només hi han 6 valencians amb el cognom Cantallops, tots a Castelló.

dimarts, 5 de gener del 2010

Andorra-Sierra de Arcos: Alloza

El municipi d'Alloza conserva dins del seu terme un jaciment ibèric anomenat El Castelillo, on ha sigut trobada ceràmica molt valuosa amb inscripcions en llengua ibera. Alloza també va ser el refugi dels dirigents carlistes Carnicer i Cabrera en 1835. Els valencians amb el cognom Alloza són 26.

Alt Empordà: Can Pujau

Can Pujau pertany a Cabanelles, i també dins del seu terme es troba el cim de Puig Pujau. Només a este racó de Catalunya trobem eixe topònim. Els valencians amb el cognom Puchau són 220.

dissabte, 2 de gener del 2010

Alto Gállego, resultats i comentari

De segur que els visitants d'este blog us havíeu preguntat "i això de l'Alto Gállego quan s'acaba?", doncs au, ja he acabat el recompte. En total són 29 topònims, destacant aquells que pertanyen al municipi de Sabiñánigo. Les voltes que es repeteixen els topònims d'eixa comarca aragonesa entre valencians són 7.333, repartides entre primers i segons cognoms. El més nombrós és Ibort i les seues variants Ibor i Bort, el menys, Orús.

Si fem una distribució per províncies, la cosa queda així:

València: 3.846
Castelló: 1.927
Alacant: 1.560

Traslladarem la quantitat total al mapa comarcal d'Aragó, i hi pintarem la comarca pirinenca de beix. Ja està!

divendres, 1 de gener del 2010

Alto Gállego: Sobás

Sobás pertany al municipi de Yebra de Basa, i encara que la seua església es troba en ruïnes, es conserven al llogaret mostres del patrimoni arquitectònic popular com la font de la imatge. El topònim Sobás apareix escrit també als documents antics com Sabás, i tenim 15 valencians amb eixe cognom.

Alt Empordà: l'Estela

L'Estela és un llogaret pertanyent a Cabanelles i format per masies escampades, quasi totes ja abandonades. La seua església de Santa Maria, tardoromànica, patix greus desperfectes i amenaça ruïna. Els valencians amb el cognom Estela són 775.