dimarts, 30 de novembre del 2010

Bages: Goberna

Goberna és un indret del municipi de Sant Mateu de Bages. El paratge està habitat des de l'edat mitjana i s'hi conserven les restes de l'ermita romànica de Santa Eugènia de Goberna i un edifici amb el mateix nom. Els Goberna valencians són 50.

Comunidad de Calatayud: Arándiga

Arándiga pren el seu nom del riu Aranda, topònim celtibèric. El poble conserva un castell àrab en projecte de rehabilitació. Els valencians amb el cognom Arándiga són 376.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Bages: Joncadella

Joncadella és un santuari i un nucli de població pertanyent a Sant Joan de Vilatorrada. El lloc està documentat des del segle XIII i segons la tradició l'origen està relacionat amb la troballa d'una imatge de la Mare de Déu dins d'una cova coberta de joncs. Els Juncadella valencians són 8.

Comunidad de Calatayud: Alhama de Aragón

El nucli originari de l'actual població d'Alhama va ser el poblat celtibèric Congedo. Les característiques geològiques del sòl propiciaren des d'antic l'aparició d'aigües termals, anomenades pels musulmans al-hammam, d'on procedeix el topònim Alhama. Entre valencians es conserva la variant Alama, i en són 428.

Bages: el Morral

El Morral és una antiga masia dins del terme municipal de Sallent, documentada des del segle XVII. Els Morral valencians són només 5.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Comunidad de Calatayud: Alconchel de Ariza

El topònim Alconchel sembla tindre el seu origen en el prefix àrab al i el terme llatí concilium, el qual hauria esdevingut conchello i conchel. Els aragonesos conserven el cognom Conchello i entre valencians es conserva la variant exclusiva de Conchell, juntament amb Anchel, i totes dues fan 456 portadors.

Bages: Rajadell

L'origen de Rajadell és el seu castell del segle XI i al seu terme es conserven restes ibèriques i romanes. Els valencians amb el cognom Rajadell i les variants Rachadell i Rajadel són 190.

dilluns, 22 de novembre del 2010

Comunidad de Calatayud: Pardos

Comencem hui el repàs d'una nova comarca aragonesa, al Comunidad de Calatayud. Pardos és un despoblat del municipi d'Abantos que encara conserva dues ermites i una església. Per tal de recuperar el patrimoni cultural i natural d'este nucli s'hi creà fa cinc anys una associació d'amics de Pardos. Els valencians amb el cognom Pardos són 165.

Bages: Mura

Dins del terme del municipi de Mura podem trobar el curiós paratge anomenat Puig de la Balma, una casa obrada a la roca els origens de la qual es remunten al segle XIII. Els valencians amb el cognom Mura són 6

diumenge, 21 de novembre del 2010

Cinco Villas, resultats i comentari

La comarca de Cinco Villas ens ofereix catorze topònims que, com a cognoms, fan un total de 10.298 repeticions entre valencians. El més nombrós és Luna i les seues variants Lluna i De Luna, i tots tres apareixen 3.135 voltes. El topònim menys nombrós com a cognom és Sádaba. Per províncies ens trobem amb la classificació següent:

València: 5.207
Castelló: 2.629
Alacant. 2.462

Com que el total de repeticions és superior a cinc mil però inferior a quinze mil, pintarem la comarca de las Cinco Villas en el mapa d'Aragó de color beix:




dimarts, 16 de novembre del 2010

Bages: el Saiol

Esta masia, coneguda com el Saiol Comdal, presenta l'estructura pròpia d'una casa forta del segle XVI. Prop d'ací s'hi troba l'ermita de la Mare de Déu del Remei, construïda el 1578. Els valencians amb el cognom Sayol són 114.

Cinco Villas: Tauste

Tauste, una altra vila d'esta comarca, va assolir prestigi i privilegis amb la conquesta d'Alfons el Bataller, però possiblement també va gaudir de renom a l'època musulmana, de la qual en seria testimoni la torre minaret de la mesquita, erròniament considerada mudèjar, i actualment campanari de l'església parroquial de Santa Maria. Els valencians amb el cognom Tauste o Taus són 572.

diumenge, 14 de novembre del 2010

Bages: Ferrerons

L'església de Sant Pere de Ferrerons, antiga parròquia i veïnat de Moià, està documentada des del segle X. El temple actual és una recnstrucció del segle XVIII. Els valencians amb el cognom Ferrerons són 38.

Cinco Villas: Sos del Rey Católico

La vila de Sos, frontera amb Navarra, va ser incorporada a Aragó per Ramiro I. El maig de 1452, la reina Juana Enríquez hi va donar a llum l'infant Ferran, futur Ferran el Catòlic, al Palau dels Sada. Els valencians amb el cognom Sos són 702.

dimecres, 10 de novembre del 2010

Bages: el Guix

El Guix és actualment un barri de Manresa. Pren el nom d'una antiga masia documentada des del segle XIII. Els valencians amb el cognom Guix o la seua variant Guis són 59.

Cinco Villas: Sádaba

Sembla que els origens de Sádaba estan relacionats amb el territori dels suessetans, un poble preromà. Durant l'edat mitjana Sádaba fluctuà entre Aragó i Navarra, i va passar definitivament a la jurisdicció aragonesa al segle XIV. Els Sádaba valencians són només 5.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Bages: Manresa

Manresa és la capital del Bages i els seus origens és ben possible que siguen ibèrics. Els romans van conquerir el primitiu poblat ibèric i el van batejar com a Minorisa, llatinització de l'original iber Minoresa. Al segle X, Manresa va esdevindre comtat amb la finalitat de repoblar tot el territori despoblat per causa de les guerres amb els musulmans. Els valencians amb el cognom Manresa són 1.992.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Cinco Villas: Marracos

El poble de Marracos va ser donat pel rei Pere I d'Aragó al monasteri femení de Santa Cruz de la Serós en el segle XI. Està documentat també que va tindre un castell però no en queden restes. Els valencians amb la variant Marraco són 14.

Bages: Gaià

L'origen d'este poble es troba al castell de Gaià o castrum Galiani, documentat des del segle X. El temple parroquial actual és d'estil barroc encara que es va construir sobre una església romànica contemporània del castell. Els valencians amb el cognom Gayá són 670.

dimarts, 2 de novembre del 2010

Cinco Villas: Lacasta

Lacasta és un poble pertanyent al municipi de Luna i durant les darreres dècades ha estat despoblat. S'hi conserven restes d'un castell i l'església romànica dedicada a Sant Nicolau. Fa dos anys va ser venut pels seus propietaris i a hores d'ara ja hi ha nous habitants. Els Lacasta valencians són 23.

Bages: Montconill

Montconill és un nucli i un indret situat entre els termes d'Aguilar de Segarra i Fonollosa, tots dos municipis pertanyents a la comarca del Bages. Els valencians amb la variant Moncunill són 5.