dimecres, 30 de juny del 2010

Campo de Cariñena: Longares

La vila de Longares té els seus orígens a l'època ibèrica de la qual s'hi han trobat restes d'importància. Hi existeix la tradició de que Sant Valer i Sant Vicent pernoctaren a Longares en el seu camí cap a València. A la dreta, la torre mudèjar, que originàriament va tindre un caràcter militar i que ara forma part de l'església barroca. Els valencians amb el cognom Longares són 30.

dilluns, 28 de juny del 2010

Alt Urgell: Bordes i Costa de Servellà

El cognom de hui és només una hipòtesi, perquè Servellà és el terme que més s'assembla a un cognom valencià que es diu Cebellán. Potser per les variacions grafèmiques i fonètiques de Cebellán este cognom haja arribat des de l'Alt Urgell a terra valenciana via Aragó, per la transformació de /s/ en /z/, de /v/ en /b/, i sobretot, per l'afegiment de la /n/ a final de paraula. Els Cebellán valencians són 296. Qualsevol opinió al respecte d'este cognom sobre un altre origen alternatiu seria molt interessant.

dijous, 24 de juny del 2010

Campo de Cariñena: Cariñena

A la dreta, vinyars de Cariñena. El vi que s'hi elabora ja es venia a Caesaraugusta al segle I. Cariñena va ser territori celtiber i va estar sota la influència de Numància. Entre valencians tenim el cognom Cariñena i les variants Cariñana i Carañana. Totes tres fan 680 portadors.

dimarts, 22 de juny del 2010

Alt Urgell: Morters / Mortés

Morters, escrit també Mortés, és un nucli deshabitat de les Valls de Valira. Existeix el cognom Mortés, com a paraula aguda, i també com a paraula plana, Mortes. Potser en el segon cas siga una translació de l'accent del topònim originari Morters/Mortés. Els Mortés i Mortes valencians són 529.

dissabte, 19 de juny del 2010

Campo de Cariñena: Aladrén

A la imatge es pot veure el poble d'Aladrén coronat per l'ermita de la Mare de Déu de les Neus. Va ser construïda al turó del poblat iber originari. Els valencians amb el cognom Aladrén són 15.

dimecres, 16 de juny del 2010

Alt Urgell: Arduix

Arduix és un nucli de població pertanyent al municipi de les Valls de Valira. S'hi troba pràcticament a la frontera amb Andorra. Encara que no ho he pogut documentar, potser el cognom Anduix siga una variant d'este topònim. Els Anduix valencians són 244.

diumenge, 13 de juny del 2010

Campo de Cariñena: Aguarón

Aguarón estigué durant set segles sota la jurisdicció femenina de l'abadessa del monestir cistercenc de Trasobares, fundació d'Alfons II i sa muller, la reina Sancha. Les monges es refugiaren al castell d'Aguarón quan el Papa Luna va expulsar-les del seu monestir i no hi tornaren fins l'arribada al tron de Sant Pere del papa Martí V. Els valencians amb el cognom Aguarón són només 5.

divendres, 11 de juny del 2010

Alt Urgell: Noves de Segre

Noves de Segre és un nucli de població pertanyent a les Valls d'Aguilar. El topònim no ha variat des del començament del segle IX. Els valencians amb el cognom Noves són 61.

dimecres, 9 de juny del 2010

Campo de Borja, resultats i comentari

La comarca de Campo de Borja ens deixa huit topònims, molts d'ells amb variants i acomodacions fonètiques. El més nombrós és Borja i les seues variants: De Borja i Borcha, que, entre primer, segon i doble cognom es repeteix 2.807 voltes. El menys nombrós és Ambel. si fem una divisió per províncies l'ordre és el següent:

València: 2.960
Castelló: 965
Alacant: 632

El nombre total de repeticions de tots huit és 4.557. Com que no arriba a 5.000 pintarem la comarca al mapa d'Aragó de color blanc:



dissabte, 5 de juny del 2010

Alt Urgell: Montferrer

Montferrer és un dels pobles que forma el municipi de Montferrer i Castellbó. Encara que al Vallespir existeix un municipi també anomenat Montferrer, he llegit que la denominació d'aquest és moderna, del segle XVIII, i que realment el poble vallespirà es deia Mollet, mentre que l'urgellenc es diu així des de l'alta Edat Mitjana. Els Monferrer valencians són 1.963.

dimecres, 2 de juny del 2010

Campo de Borja: Talamantes

Talamantes és l'ultim municipi del Campo de Borja, i es troba al peu de les Peñas de Herrera, primers estreps del Moncayo. Els seus castells de Ferrera i Ferrellón van ser refugi de bandolers al segle XV. Els Talamantes, Talamante i Talabante valencians són 524.