dimecres, 31 de març del 2010

Baix Cinca, resultats i comentari

Només cinc topònims de la comarca del Baix Cinca apareixen com a cognoms entre valencians. D'ells, Jorro n'és el més nombrós, amb 363 portadors. Balonga i Cardiel els més minoritaris, ambdós amb 14 portadors. Per províncies tenim la següent distribució:

Alacant: 516
Castelló: 133
València: 105

Per tant, Alacant és la província que conté més valencians amb cognoms de topònims del Baix Cinca.

Com que el resultat no arriba a 5.000 el color de la comarca serà el blanc:


Alt Penedès: Santa Maria de la Bleda

L'antiga església parroquial de Santa Maria de la Bleda és dins el terme de Santa Margarida i els Monjos. La primitiva obra, romànica, és molt modificada per diverses reconstruccions. L'església és documentada el 1032. De la feligresia de la Bleda en queda una part important en terme de Santa Margarida, que és l'actual caseriu de Puigdassé. Correspon a un antic lloc anomenat Puig de Ced que l'any 1165 fou donat a I'orde dels hospitalers. Els valencians amb el cognom Bleda són 831.

dilluns, 29 de març del 2010

Baix Cinca: Saidí / Zaidín


Saidí o Zaidín encara conserva una xarxa de carrers i carrerons que ens recorden el seu passat àrab. Tot i així, l'origen del nucli es remunta a l'Edat del Bronze i al seu terme municipal n'hi ha més d'una dotzena de jaciments arqueològics. Els valencians amb el cognom Zaidí o Saidí són 36.

Alt Penedès: Romaní

El Romaní és un nucli de població pertanyent a Sant Martí Sarroca. Els valencians amb el cognom Romaní són 164.

Baix Cinca: Jorro

La val del Jorro és un indret del municipi de Fraga, on s'hi troba el Mas del Jorro i Torre Jorro, una edificació protegida. Als voltants de la comarca també existeix el pantà de Jorro. Els Jorro valencians són 363.

dijous, 25 de març del 2010

Alt Penedès: Gelida

A l'esquerra, la façana superior del castell, una construcció documentada des del segle X, les restes de la qual actualment reben la protecció de l'Associació d'Amics del Castell de Gelida. Els valencians amb la variant Gellida són 330.

Baix Cinca: Cardiel

Cardiel va ser un nucli de població pertanyent al municipi de Fraga i actualment resta despoblat. Els Cardiel valencians són només 14.

dimecres, 24 de març del 2010

Alt Penedès: Guardiola de Font-rubí

Guardiola de Font-rubí és la capital del municipi. Hi ha a Catalunya dos topònims més d'importància, Sant Salvador de Guardiola i Guardiola de Berguedà, per tant dividirem la quantitat total entre tres. Ací en corresponen 1.207, de valencians.

diumenge, 21 de març del 2010

Baix Cinca: Fraga

Fraga és la capital de la comarca i ciutat de frontera entre Aragó i Catalunya, amb uns origens que es perden en els temps dels ibers, en la llengua dels quals s'hi han trobat inscripcions. Fraga pertanyia a la taifa de Saragossa, una de les més importants d'Al-Andalus. Al setge de 1.134 va rebre greus ferides el rei Alfons I el Bataller a conseqüència de les quals morí el 7 de setembre. Els Fraga valencians són 327.

Alt Penedès: l'Avellà

L'Avellà és una entitat de població pertanyent a Font-rubí, on es conserven encara les restes d'una capelleta del segle XII, possible origen del llogaret. Els Avellá valencians són 225.

divendres, 19 de març del 2010

Baix Cinca: Valonga

Valonga és un indret pertanyent al municipi de Belver. Actualment part de les terres són dedicades al conreu de la vinya. Els valencians porten la variant Balonga i en són només 14.

Alt Penedès: Castellví de la Marca

Els dos Castellví, de la Marca i de Rosanes, pertanyeren a la baronia de Castellvell, i l'existència d'ambdós municipis es documenta des del segle X, essent el Castellví de la Marca el més important demogràficament. Els valencians amb el cognom Castellví són 30.

dimecres, 17 de març del 2010

Baix Aragó-Casp, resultats i comentari

D'esta part d'Aragó només existeix un topònim fet cognom entre valencians: Casp, la ciutat on es va celebrar el Compromís de Casp, la reunió per a decidir la successió de Martí l'Humà. Els valencians amb el cognom Casp o Caspe són 235. Així doncs, ací comença i acaba l'exploració dels topònims d'esta comarca. Al mapa, la comarca Baix Aragó-Casp, com que no arriba ni de lluny a 5.000, apareix de color blanc:

dimarts, 16 de març del 2010

Alt Penedès: Castellet

El poble de Castellet, que forma municipi juntament amb la Gornal, alça les seues cases al voltant d'un castell anomenat antigament de Sant Esteve i del qual es conserva documentació des del segle X. L'edifici actual és producte de la reconstrucció, una mica fantasiosa, feta per l'arxiver Josep de Peray els anys 1928-29. Els valencians amb el cognom Castellet són 458.

diumenge, 14 de març del 2010

Bajo Aragón, resultats i comentari

Ja podem donar fi al recompte d'esta comarca. En són, de cognoms, nou i les seues grafies poden veure's a la columna de la dreta. El total de voltes que es repeteixen els cognoms d'esta comarca és de 10.522, incloent-hi primers cognoms, segons i dobles. 

El cognom més multitudinari és Olmos, amb una repetició de 4.647 voltes, el més minoritari és Aguaviva, amb 5 repeticions.

Per províncies València conté 7.746 de repeticions (73%), Alacant 2.029 (19%) i Castelló 747 (8%).

Com que el resultat total (10.522) no arriba a 15.000 el color amb el qual pintarem la comarca del Bajo Aragón al mapa d'Aragó serà el beix.

dimecres, 10 de març del 2010

Alt Penedès: les Cabanyes

L'origen d'este municipi és la comanda de Sant Valentí de les Cabanyes, hi establerta per l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem a l'església romànica de la imatge de l'esquerra, construïda el 1135. Els valencians amb el cognom Cabañes o Cabáñez són 262. Estrenem comarca!!

Bajo Aragón: Las Parras de Castellote

A la dreta l'església parroquial de Las Parras de Castellote, dedicada a Sant Nicolau de Bari. Per este municipi discorre el sender GR-8 Puertos de Beceite - Maestrazgo - Gúdar - Javalambre que travessa tot el sud-oest de Terol. Els valencians amb el cognom Parres són 1.396.

dilluns, 8 de març del 2010

Alt Empordà, resultats i comentari

Bé, després d'un recorregut de més de dos mesos hem arribat al punt i final de l'Alt Empordà. En són, de cognoms, vint-i-nou i les seues grafies poden veure's a la columna de l'esquerra. El total de voltes que es repeteixen els cognoms d'esta comarca és de 14.483.

El cognom més multitudinari és Calabuig, amb una repetició de 5.693 voltes, el més minoritari és Capmany, amb 5 repeticions.

Per províncies València conté 10.415 de repeticions (72%), Alacant 2.727 (19%) i Castelló 1.341 (9%).

D'esta llista, després dels bons consells rebuts per part d'alguns visitants del blog, s'han eliminat els noms de masos que feien referència a un nom de persona: Salvi, Tibau i Geli.

Com que el resultat total (14.483) no arriba a 15.000 el color amb el qual pintarem la comarca de l'Alt Empordà al mapa de Catalunya serà el beix.

dissabte, 6 de març del 2010

Bajo Aragón: Los Olmos

A la dreta, l'església parroquial del Salvador, construïda l'any 1703. El topònim d'este municipi, Los Olmos, es conserva inalterable des de 1225. Encara que el topònim pot semblar massa comú, la seua predominància valenciana per damunt d'altres territoris d'Espanya em fan pensar que només pot estar relacionat amb este municipi terolenc. Els valencians amb el cognom Olmos són 4.624.

divendres, 5 de març del 2010

Alt Empordà: Terrades

A l'esquerra, el Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades. Els valencians amb el cognom Terrades o Terradez són 597.

dimecres, 3 de març del 2010

Bajo Aragón: Gonga

Gonga és una entitat de població pertanyent a Foz-Calanda. Actualment hi viuen dos francesos que han rehabilitat les masies i l'entorn del llogaret. Els valencians amb el cognom Gonga són 105.

Alt Empordà: Saus

Saus és una de les entitats del municipi Saus, Camallera i Llampaies. Es troba arran del camí entre Girona i Roses. Els valencians amb el cognom Saus són 369.

dilluns, 1 de març del 2010

Bajo Aragón: Foz

Foz-Calanda és un poble situat a la vall del riu Guadalopillo, i per arribar-hi s'ha de travessar una gorja, una foz. Els conreus de les saboroses bresquilles de Calanda, hi anomenades prescos, l'envolten. Als documents antics el topònim apareix escrit com a Fos. Els valencians amb el cognom Fos són 1.322.

Alt Empordà: Ferrerós

La Serra de Ferrerós es troba situada als municipis d'Albanyà i Sant Llorenç de la Muga. Hi ha un mas solitari al bell mig de la serra que rep també el seu nom. Els valencians amb el cognom Ferrerós són 89.