diumenge, 27 de febrer del 2011

Baix Ebre: Paüls

El castell de Peduls apareix documentat des del segle XII en una donació del rei Alfons, i des de llavors va passar per les mans de diferents famílies nobles. Hi ha un altre Paüls al Pallars Jussà i una altre a la Ribagorça, per tant dividirem els portadors valencians del cognom entre tres. Ací en corresponen 27.

Comunidad de Calatayud: Sisamón

El topònim Sisamón sembla procedir d'un antic lloc celtiber en l'òrbita de Bilbilis anomenat Segisamon. Com quasi tots els pobles d'esta comarca, va ser assetjat pel rei castellà Pere el Cruel. Després de la guerra contra Castella va ser repoblat per colons arribats des de Vitoria i Burgos. Els valencians amb el cognom Sisamón són 19.

divendres, 25 de febrer del 2011

Baix Ebre: Cardó

L'antic lloc de Cardó va pertànyer inicialment als Moncada, i posteriorment va passar als senyors de Costumà i al monestir de Benifassà. Al començament del segle XVII el carmelità tortosí Pere Pau Revull va fundar-hi una comunitat monàstica. Després de la desamortització de Mendizábal el monestir va ser reconvertit en balneari. Els Cardó valencians són 625.

Comunidad de Calatayud: Ruesca

La població de Ruesca, al peu de la serra de Vicor, està dominada per una torre d'època musulmana. L'església parroquial, d'estil mudèjar, està dedicada a sant Ramon. Els valencians amb el cognom Ruesca són 13.

dissabte, 19 de febrer del 2011

Baix Ebre: Carles

Tot i que el topònim ens semble procedir del nom de baró, realment es tracta de la deformació del mot documentat Castles (castells, fortificacions). Este lloc va despoblar-se al segle XV a causa d'una epidèmia. Els supervivents es van traslladar a Alfara. Els valencians amb el cognom Carles són 485.

Comunidad de Calatayud: Orera

L'origen d'este topònim sembla estar relacionat amb l'abundància d'or que segons la tradició va caracteritzar esta zona. El monument més significatiu del poble és l'església parroquial d'estil mudèjar dedicada a Sant Jaume. Els Orera valencians són només 6.

Baix Ebre: Alfara de Carles

Comencem hui el recompte de la comarca del Baix Ebre. El topònim àrab que dóna nom a este municipi pot significar la teuleria (al-fakhar) o el carrer o poblet (al-hara). Sembla que l'existència d'una antiga teuleria va ser l'origen de la població. El valencians amb el cognom Alfara són 37, i nasqueren tots a la província de Castelló.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Comunidad de Calatayud: Nuévalos

El poble de Nuévalos jau a la vora de l'embassament de la Tranquera i dins del seu terme es troba el monestir de Piedra, fundat el 1194 per tretze monjos provenents del monestir del Poblet. Els valencians amb el cognom Nuévalos són 470.

Baix Camp, resultats i comentari

Farem hui el recompte dels cognoms del Baix Camp. En total hi hem trobat 15 topònims que han esdevingut cognom entre valencians. El més nombrós és Albiol i les seues variants Arbiol, Biol i Viol que es repeteix un total de 2.278 voltes. El menys comú és Vandellós, amb un total de 15 repeticions. Si fem una distribució per províncies ens trobem amb els següents resultats:

Castelló: 4.491
Alacant:  3.002
València: 1.750

És interessant comprovar que, per primera volta des que vaig començar esta recerca, la província de Castelló hi apareix com la més nombrosa, sens dubte per influència de la proximitat i veïnatge amb les comarques del sud de Catalunya. 

El total de repeticions, inclosos els dobles cognoms, vinculats amb topònims del Baix Camp és de 9.243. Com que és superior a 5.000 però inferior a 15.000 pintarem la comarca al mapa de Catalunya de color beix:






dimarts, 8 de febrer del 2011

Comunidad de Calatayud: Moros

Moros conserva les restes d'un castell construït pels Banu Tujib, la dinastia andalusina que dominà la vall de l'Ebre durant els segles X i XI. Este poble està també directament relacionat amb un dels primers poemes lírics coneguts a la península ibèrica, la Razón feita d'amor, suposadament redactat per Lope de Moros. Els Moros valencians són 583.

Baix Camp: Vilaplana

Vilaplana va pertànyer al comtat de Prades i sembla que, inicialment, la seua baixa demografia provocà una certa dependència del municipi de la Mussara. Paradoxalment, hui la Mussara és un nucli de població deshabitat. També tenim altres Vilaplana a les comarques de la Noguera i del Pla d'Urgell, per tant dividirem els valencians Vilaplana i Viaplana entre tres. Ací en corresponen 1.092.

dilluns, 7 de febrer del 2011

Comunidad de Calatayud: Morés

Morés va ser llogaret de moriscos fins que arribà la seua expulsió en 1610. S'hi conserven les restes d'un castell i la seua església parroquial va ser construïda al segle XVIII. Els Morés valencians són 75.

dissabte, 5 de febrer del 2011

Baix Camp: Vandellòs

El topònim Vandellòs sembla una deformació fonètica de Vall de Llorer, denominació amb la qual este poble es esmentat en documents del segle XV, i va pertànyer a la baronia de Castellvell i al comtat de Prades. Els Vandellós valencians són 15.

Comunidad de Calatayud: Cervera de la Cañada

Este poble, que com la resta d'esta comarca va patir la invasió castellana durant la Guerra dels Dos Peres, conserva un dels tresors més importants del mudèjar aragonés: l'església parroquial de l'Assumpció o de Santa Tecla, declarada Patrimoni Universal per la UNESCO. El topònim Cervera el trobem també a Aragó en Cervera de Pancrudo, i a Catalunya en la capital de la Segarra. Dividirem el total de valencians portadors d'este cognom entre tres. Ací en corresponen 4.501.

dijous, 3 de febrer del 2011

Baix Camp: les Voltes

Les Voltes és un poble pertanyent al municipi de Riudecols. El llogaret només té un carrer. A l'esquerra una imatge de l'església parroquial,del segle XVII, on es conserva una pintura atribuïda a Joan de Joanes. Els Voltes i Boltes valencians són 130.

diumenge, 30 de gener del 2011

Comunidad de Calatayud: Novella

Novella va despoblar-se al segle XVIII i actualment no en queden restes arquitectòniques, tot i que s'hi conserva el topònim com a partida rural. Hi ha un altre indret, també llogaret despoblat, anomenat Novella a la comarca de Molina de Aragón, per tant ací inclourem la meitat dels valencians amb eixe cognom: 688.

Baix Camp: les Irles

Les Irles pertany al municipi de Riudecols. La seua església està dedicada a Sant Antoni. Tot i ser un poble menut, són 1.569 els valencians que porten el seu topònim.

divendres, 28 de gener del 2011

Comunidad de Calatayud: Morata de Jiloca

Morata de Jiloca posseeix una església parroquial del segle XV dedicada a Sant Martí, de la qual la portada i la façana són un dels millors i més bells exemples de l'art mudèjar aragonés. La imatge és cortesia de José Antonio Cuenca, autor del blog Aragón y Medicina, i procedeix d'este post original. Hi ha un altre municipi anomenat Morata, a la comarca de Valdejalón, per tant dividirem el total de valencians amb este cognom entre dos. Ací en corresponen 366.

dimarts, 25 de gener del 2011

Baix Camp: Reus

Reus és la capital de la comarca del Baix Camp. El repoblament d'esta zona va ser responsabilitat del cavaller normand Robert d'Aguiló, qui va intitular-se príncep de Tarragona. Després de la decadència produïda per les guerres del Segadors i de Successió, Reus va conèixer un creiximent espectacular al segle XVIII, i va convertir-se en la segona ciutat del Principat.  Entre valencians, a banda del cognom Reus, podem trobar les variants Raus i Reos, i totes tres fan un total de 699.

Comunidad de Calatayud: Mochales

Mochales va ser un nucli de població pertanyent al municipi de Montón, i va despoblar-se al segle XVII. A la dreta una imatge tardorenca dels afores del poble. Com que a la província de Guadalajara també trobem el mateix topónim, dividirem els Mochales valencians per dos, i ací en corresponen 54.

dilluns, 24 de gener del 2011

Baix Camp: Prades

La vila de Prades va rebre carta de població en 1159 de mans de Ramon Berenguer IV. Prades i les seues Muntanyes van donar nom a un comtat creat per Jaume II a favor del seu fill Ramon Berenguer. Els valencians amb el cognom Prades són 2.486.

divendres, 21 de gener del 2011

Comunidad de Calatayud: Montón

La comarca del Baix Xiloca va ser conquerida per Alfons el Bataller, però l'àrea no va ser pacificada definitivament fins la intervenció de Ramon Berenguer IV en la línia Daroca-Calatayud. Possiblement el castell de Montón hi tinguera una funció defensiva important. Entre valencians es conserven com a cognoms les variants Montón i Montó, amb un total de 1.247 portadors.

dimecres, 19 de gener del 2011

Baix Camp: Mont-roig del Camp

Esta vila, amb el nom llatí Monte Rubeum, apareix esmentada per primera vegada als inicis del segle XII, en una carta de donació atorgada per Ramon Berenguer al bisbe Oleguer. Este topònim es repeteix a les comarques de la Segarra i de l'Alt Empordà, i també a la comarca aragonesa del Matarranya, per tant dividirem el nombre total de valencians portadors del cognom Mont-roig entre quatre, ací en corresponen 79, amb la variant Monroig.

dilluns, 17 de gener del 2011

Comunidad de Calatayud: Monterde

Monterde conserva, com tots els pobles aragonesos fronters amb Castella, les restes de l'antic castell defensiu. A més, el seu patrimoni hi inclou l'església parroquial de l'Assumpció amb el seu campanar mudèjar. Hi ha un altre Monterde a la Serra d'Albarrasí, per tant dividirem els valencians que porten este cognom entre dos. Ací en corresponen 618.

Baix Camp: Duesaigües

Duesaigües va pertànyer des del segle XII a la baronia d'Escornalbou, i més tard passà a l'arquebisbat de Tarragona. El terme municipal es travessat per dos viaductes de pedra construïts en 1889. El cognom es conserva a tot el domini lingüístic com a Dosaigües i n'hi ha 18 valencians.

dijous, 13 de gener del 2011

Comunidad de Calatayud: Monreal de Ariza

Monreal de Ariza posseeix encara les imponents restes del castell defensiu que Alfons el Bataller va construir per a defendre Aragó de les invasions castellanes. La imatge de la dreta correspon a l'altre tresor del municipi, el jaciment de la ciutat celtibera d'Arcóbriga. Com que el topònim Monreal també fa referència a una localitat terolenca, dividirem per dos el nombre total de valencians amb este cognom. Ací en corresponen 437.

diumenge, 9 de gener del 2011

Baix Camp: Capafonts

El topònim prové del llatí Caput Fontis, lloc on hi ha el cap de la font, en este cas la del riu Brugent. Tot el terme municipal gaudeix d'una gran abundància d'aigua, amb 53 fonts censades. Com a cognom només existeix la variant tradicional Capafons, i n'hi ha 141 valencians.

Comunidad de Calatayud: Miedes de Aragón

Esta població, com la majoria de municipis de la comarca, va tindre un paper defensiu davant les invasions castellanes. En 1362 Bernat III de Cabrera, comte d'Osona, va defensar la frontera aragonesa durant la guerra dels dos Peres des de l'antic castell musulmà de la localitat. Els Miedes valencians són 89.

divendres, 7 de gener del 2011

Baix Camp: Cambrils

La vil·la romana de la Llosa, dins del terme de Cambrils, va ser descoberta en 1980, i tot i que encara no s'ha pogut excavar totalment, ja és un dels jaciments romans més importants de Catalunya. El topònim Cambrils també el trobem al Solsonès, per tant dividirem el nombre total de valencians que el porten com a cognom. Ací en corresponen 116.

dimecres, 5 de gener del 2011

Comunidad de Calatayud: Mara

A l'indret anomenat Poyo de Mara s'hi troben les restes de la ciutat de Segeda. La construcció de la seua muralla l'any 154 a. C. va ser la causa de la declaració de guerra als celtibers per part del romans. Els valencians amb el cognom Mara són 13.

Baix Camp: Arbolí

Arbolí és un poble de possible origen musulmà. Al segle XIII hi va viure una petita comunitat càtara i tres dels seus membres van ser condemnats el 1262. Des del segle XIV va ser incorporat al comtat de Prades. A l'esquerra una imatge de l'ermita de Sant Pau. Els valencians amb el cognom Arbolí són 11.

dimarts, 4 de gener del 2011

Comunidad de Calatayud: Maluenda

La història i el patrimoni de Maluenda estan determinats per la seua antiga condició de fortalesa musulmana, actualment en ruïnes. S'hi conserven també notables edificacions i esglésies d'estil mudèjar. Este cognom pot trobar-se amb moltes variants, almenys jo n'he trobat, de variants, Maluenda, Malonda, Maronda, Maruenda, Marhuenda i Marruenda, amb un total de 3.580 portadors valencians.

Baix Camp: Cortiella

Cortiella és un despoblat dins el terme d'Alforja. Va ser una donació de la reina Sança a Ramon de Ganagot. Els valencians amb el cognoms Cortiella i Cuartiella són 210.

dissabte, 1 de gener del 2011

Comunidad de Calatayud: Jaraba

El topònim Jaraba prové de l'arab jarab, aigua abundant. El riu Mesa i les característiques geològiques del seu terme han afavorit la formació d'aqüífers i manantials d'aigües termals. Entre el seu patrimoni artístic destaca el santuari de la Mare de Déu de Jaraba, tot penjat del sortint d'un barranc. Els valencians amb el cognom Jaraba són 30. Aprofite per a desitjar un bon any 2011 a tots els visitants d'este blog.

Baix Camp: Alforja

La vila i el terme d'Alforja van ser conquerits pel comte Ramon Berenguer IV. La seua posició estratègica havia d'assegurar el domini de les serres de Prades i Siurana davant el poder sarraí. Els valencians amb el cognom Alforja són 17.