dissabte, 27 de febrer del 2010

Bajo Aragón: Calanda (Calandín)

Calanda, pàtria de Luis Buñuel, és possiblement el poble més representatiu de l'anomenada Ruta del tambor y el bombo. Els seus habitants, cada Divendres Sant, trenquen l'hora a colp de tambor, participant-hi pràcticament tot el poble. El topònim Calanda no s'ha estés entre valencians però sí Calandín, que poguera ser una variant del gentilici calandí. Els Calandín valencians són 84.

dimecres, 24 de febrer del 2010

Bajo Aragón: Berge

Berge (Berche en aragonés) té el seu origen al voltant de la necròpolis visigòtica descoberta prop de l'ermita de la Mare de Déu de la Penya. El topònim apareix als documents històrics amb les variants Berge, Berje i Verg. Els seu patrimoni artístic està relacionat amb el segle XVIII, una època d'esplendor després de la devastació produïda per la pesta de 1650. Els valencians amb els cognoms Berge, VergeVerche són 585.

Alt Empordà: Roses

El Cap de Creus ha estat habitat des del neolític. Dins el terme municipal de Roses es troba el dolmen de la Creu d'en Corbetella, un dels més grans de Catalunya. La colònia grega de Rhode va ser fundada pels massaliotes al segle IV a. C. i des de l'edat mitjana Roses va pertànyer al comtat d'Empúries. Els valencians amb el cognom Roses són 359.

diumenge, 21 de febrer del 2010

Bajo Aragón: Alcorisa

Alcorisa conserva al seu voltant restes ibers del segle VII a. C. relacionats amb la tribu sedetana i, des d'eixa data el lloc ha estat poblat en totes les èpoques històriques. Hi és de particular importància el 9 de novembre de 1605, any en el qual es va independitzar d'Alcañiz gràcies al títol de vila atorgat per Felip III. Els valencians amb el cognom Alcorisa o Alcoriza són 169.

Alt Empordà: el Sepulcre

El Sepulcre és un gran mas pertanyent a Peralada que fou construït aprofitant l'estructura del Priorat del Sant Sepulcre, el qual deixà de tindre vida monàstica al segle XV. Un edifici molt curiós. Els valencians amb el cognom Sepulcre són 815.

divendres, 19 de febrer del 2010

Bajo Aragón: Alcañiz

Alcanyís, capital de la comarca, és una de les ciutats aragoneses amb un patrimoni arquitectònic i artístic més valuós. A la dreta, un dibuix del seu castell, on es conserva un conjunt de pintures murals de gran importància, entre elles la famosa imatge del rei En Jaume vestit de dalt a baix amb el cridaner modelet dels pals de la casa comtal de Barcelona. Els valencians amb el cognom Alcañiz són 2.184.

dimecres, 17 de febrer del 2010

Alt Empordà: Pedret

Pedret és un nucli de masies disperses al voltant de la seua església parroquial i que, juntament amb Marzà, forma el municipi de Pedret i Marzà. Els valencians amb el cognom Pedret són 55.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Bajo Aragón: Aguaviva

A la dreta, l'església de Sant Llorenç a Aguaviva (Aiguaviva en català, Auguabiba en aragonés). La parla catalana dels seus habitants es classifica dins el grup Guadalop-Mezquín i és l'única localitat on es pronuncia la /r/ final, a diferència de la resta dels pobles del grup. Els valencians amb el cognom Aguaviva són només 5

Alt Empordà: Pau

El municipi de Pau es troba al bell mig d'una de les àrees més riques en monuments megalítics. A l'esquerra el dolmen de Vinyes Mortes, un sepulcre de corredor. Pau també és una localitat del sud de la França atlàntica, però la distribució del cognom per terres de l'antiga corona d'Aragó ens fa triar l'opció empordanesa. Els valencians amb el cognom Pau són 797.

divendres, 12 de febrer del 2010

Aranda, resultats i comentari

He acabat el recompte d'esta comarca de Saragossa. Tots els cognoms del tauler de la dreta fan un total de 5.242, repartits entre primers i segons cognoms. El més nombrós és Aranda. La divisió per províncies és la següent:

València: 3.682
Castelló: 814
Alacant: 746

Com que el total és superior a 5.000 hi he pintat la comarca al mapa d'Aragó de color beix:

dimecres, 10 de febrer del 2010

Alt Empordà: Navata

L'església de Sant Pere de Navata, la construcció de la qual va començar l'any 1.638, va substituir l'antic temple parroquial romànic. Els valencians amb el cognom Navata són només 16 i han nascut tots a la província de Castelló.

dimarts, 9 de febrer del 2010

Aranda: Jarque de Moncayo

Amb el topònim Jarque (Exarc en aragonés) ens trobem en la mateixa situació que amb Maçanet. Hi existeixen a Aragó dos municipis Jarque: de Moncayo i de la Val. Dividirem els 2.156 valencians que es cognomen Jarque, Ejarque i Eixarch entre els dos. Li corresponen a Jarque de Moncayo 1.078.

dijous, 4 de febrer del 2010

Aranda: Trasobares

A la dreta la imatge de la Mare de Déu del Capítol, patrona de Trasobares. Es tracta d'una talla romànica del segle XIII que va ser robada en 1975, i aparegué vint anys després a un castell de Bèlgica. Un exemple més de l'espoli artístic que han patit tants pobles menuts d'Aragó com a conseqüència de la despoblació del segle XX i de l'abandonamet institucional. Els valencians amb el cognom Trasobares són només 8.

Alt Empordà: Maçanet de Cabrenys

A la província de Girona ens trobem amb dos topònims Maçanet: de Cabrenys i de la Selva. Per l'evolució de la seua població al llarg entre el segle XIV i 1.850, pràcticament paralel·la, és difícil triar-ne un com a més rellevant. Per tant, la solució serà salomònica: dividiré els 1.263 valencians que es cognomen Masanet, Massanet, Mansanet i Manzanet entre els dos municipis: 632 per a Maçanet de Cabrenys.

dimarts, 2 de febrer del 2010

Aranda: Pomer

Pomer és l'últim poble de la província de Saragossa abans d'endissar-se en terres sorianes. L'etimologia sembla estar relacionada amb poma, que en la parla de la comarca vol dir lledó o atzerola. Els valencians amb el cognom Pomer són 224.