dilluns, 30 de novembre del 2009

Alto Gállego: Grasa

Grasa és altre dels nombrosos llogarets que esguiten el Pirineu d'Osca. Es conserven cases pairals del segle XVIII d'interés arquitectònic. El topònim va ser escrit als documents antics amb diverses variants: Grassa, Garassa, Garrassa... Hi ha només 6 castellonencs amb el cognom Garasa.

dissabte, 28 de novembre del 2009

Alt Camp: Pinyana

El lloc de Pinyana, pertanyent a Querol, conserva encara les restes del seu antic castell, especialment de la torre i la capelleta romànica. Al segle X formà part de la línia defensiva del Comtat de Barcelona. Els Pinyana valencians, tots amb la grafia Piñana, són 467.

Alto Gállego: Allué

Allué resta hui abandonat, però encara es manté la seua església romànica dedicada a Sant Joan. Són només 10 els valencians amb el cognom Allué.

dimecres, 25 de novembre del 2009

Alto Gállego: Alavés

El cognom toponímic Alavés (Alabés en aragonés) sembla no estar relacionat amb el gentilici dels habitants d'Àlaba. La seua extensió està limitada a l'àrea catalanovalenciana i, sense tindre un topònim semblant en la nostra zona geogràfica, només pot referir-se al llogaret abandonat d'Alavés, pertanyent al municipi de Sabiñánigo. I ara mateix estava preguntant-me si este Alavés aragonés tindrà relació amb el Massalavés valencià. Algú ho sap?
Els valencians amb el cognom Alavés són 284.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Les regles del joc (2)

Què fer davant un topònim duplicat o triplicat, fet que ocorre molt sovint a Catalunya? Jo he dissenyat la meua regla: millor que ignorar-ne i passar al següent és analitzar la seua freqüència i distribució. Si el topònim apareix en diverses províncies afavoriré aquella amb un percentatge major de portadors, tenint en compte que Barcelona, escullera de les Catalunyes, engoleix tot allò que l'envolta i habitualment és predominant. Altra regla serà, si la duplicació es produeix dins de la mateixa província, afavorir el topònim de major nivell: capital de comarca abans que nucli de població, nucli de població abans que masos o cases aïllades. Millor amb un exemple: el topònim Cassany.

Cassany és un edifici pertanyent al municipi de Querol, però si fem servir la ferramenta INE veurem que els Cassany a Tarragona estan escassament representats (7%) mentres que a Girona els portadors són el 31%. És clar que ha d'haver un topònim Cassany a Girona més significatiu que el Cassany de Querol, i voilà, n'hem trobat: Can Cassany a la comarca d'Osona, als afores de Vic. Així doncs, els Cassany seran adjudicats a eixe municipi. A Aragó no em trobe amb problemes semblants excepte amb els topònims de les comarques pirinenques, i mai amb la feqüència de repeticions que hi existixen a Catalunya.

diumenge, 22 de novembre del 2009

Alt Camp: Cal Matoses

De Cal Matoses no he trobat cap imatge, esta és una foto d'un paisatge de l'Alt Camp. Segons el Nomenclàtor de Catalunya és un topònim únic. El cognom Matoses (i la seua variant Matosas) és predominant a la província de València, per damunt de qualsevol altre territori català, valencià o aragonés. Malgrat no fer referència a una població important, és un cognom nombrós: 1.041 valencians es diuen Matoses o Matosas.

divendres, 20 de novembre del 2009

Alto Gállego: Aineto

Ens dedicarem ara al municipi de Sabiñánigo i el seu terme, esguitat per decenes de pobles i llogarets. Aineto representa un cas molt curiós d'abandonament total als anys 70 i posterior repoblament al començament dels 80, gràcies a un col·lectiu anomenat Artiborain, format per joves d'extracció urbana compromesos amb el patrimoni natural i cultural del Pririneu. Els valencians amb el cognom Aineto són 54.

dijous, 19 de novembre del 2009

Les regles del joc

Gràcies al comentari de Monique LaMer coneixia anit que este blog havia merescut un post de Vent de Cabylia. Vaig rebre correus i comentaris privats i públics. Alguns d’ells feien referència o qüestionaven la qualitat de les fonts, millor dit, es preguntaven si havia consultat fonts de qualitat. Torne a dir que este blog és, primerament, un divertiment personal que ha esdevingut en passió pels topònims (cadascú té les seues perversions). No sóc historiadora ni açò és un treball acadèmic o científic com cal, però he volgut ser honesta amb el meu joguet particular. Este és un joc amb regles i estes són les regles del joc que qualsevol pot consultar:

Fonts catalanes:

Nomenclàtor oficial de toponímina major de Catalunya (a l’edició que jo vaig consultar es recollien més de 40.000 topònims, ara s’ha publicat una nova edició amb més de 50.000):

Enciclopèdia Catalana, molt interessant per a trobar pobles o llogarets abandonats

Fonts aragoneses:

Nomenclátor Aragonés, de l’ Instituto Aragonés de Estadística:


La llista de pobles abandonats de la Gran Enciclopedia Aragonesa:


De caràcter general:

El Sistema de Información Geográfica Nacional, que és una ferramenta fantàstica per a trobar centenars de milers de topònims per tota Espanya

dimarts, 17 de novembre del 2009

Alto Gállego: Ubieto

M'ha costat moltíssim trobar una foto d'este lloc, que actualment sembla no ser més que una pardina d'una entitat de població abandonada. No són molts els valencians amb el cognom Ubieto, només 6.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Alt Camp: Querol

Querol és un municipi que, segons l'últim cens, només arriba als 549 habitants. Tanmateix ha donat cognom a milers de valencians. I no sols el topònim principal, sinó també les masies i llogarets que pertanyen al municipi. En la foto les restes del seu castell. Els valencians amb el cognom Querol són 3.173, amb una destacada presència castellonenca.

diumenge, 15 de novembre del 2009

Alto Gállego: Latre

Després d'haver recorregut els topònims de Biescas començarem a repassar el municipi de Caldearenas. Ens trobem primerament amb el llogaret anomenat Latre que, com moltes altres entitats de població del Pirineu aragonés conserva una església romànica. Els valencians amb el cognom Latre són 93, quasi tots de la província de València.

Alt Camp: el Bosquet

El Bosquet és un llogaret pertanyent a Mont-ral i està format per una dotzena de cases d'estil rural. Els valencians amb el cognom Bosquet són 212, la majoria de Castelló.

dijous, 12 de novembre del 2009

Alto Gállego: Susín

El llogaret de Susín, pertanyent a Biescas, resta hui abandonat, però s'ha creat una associació per a conservar el seu patrimoni natural i arquitectònic. No puc resistir-me i penge ací la preciosa foto que trobareu a la pàgina dels amics de Susín. I són 22 el valencians amb el cognom d'este topònim.




Alt Camp: el Mas de Tell

Dins del municipi d'el Milà ens trobem el Mas de Tell, del qual no he pogut trobar cap foto, així que vos deixe un paisatge de la comarca en arribar la primavera. Els valencians amb el cognom Tell o Tel són: 233

dimarts, 10 de novembre del 2009

Alto Gállego: Piedrafita de Tena

Els carrers de Piedrafita de Tena conserven un dels millors exemples d'arquitectura pirinenca de tota la comarca, però he preferit afegir una foto de l'ibon de Piedrafita.

Els valencians amb el cognom Piedrafita són: 15

Alt Camp: el Milà

El Milà, poble actualment de menys de 200 habitants, ha donat cognom a 67 valencians, principalment de la província de Castelló.

diumenge, 8 de novembre del 2009

Alto Gállego: Oliván

Oliván (Olibán en aragonés) és un altre llogaret pertanyent a Biescas, i antigament fou municipi independent. La seua església romànica dedicada a Sant Martí forma part de la ruta d'esglésies romàniques del Serrablo. Els valencians amb el cognom Oliván són 87


Alt Camp: Figuerola del Camp

El poble de Figuerola del Camp es troba a 474 m d' altitud, al vessant sud de la Serra de Miramar. A més del cognom Figuerola existeix també la variant Guerola, la més comuna entre valencians.

Els valencians amb els cognoms Figuerola o Guerola són: 2253

divendres, 6 de novembre del 2009

Alto Gállego: Gavín


Gavín (Gabín en aragonés) és un altre lloc pertanyent al municipi de Biescas. El seu nom sembla derivat de l'antropònim llatí Gapius. Fa poc més de 10 anys van ser descobertes les restes del monestir de Sant Pelai, convertint-se en el monestir romànic més jove d'Aragó.

Els valencians amb el cognom Gavín o Gabín són: 63

Alt Camp: Alcover

El terme municipal d'Alcover al sector de ponent de la comarca de l'Alt Camp i al límit amb les comarques del Baix Camp i el Tarragonès.

La primera documentació on s’esmenta el nom del poble, amb tot, ho fa com a Sta. Maria d’Alcover, el 1059. A partir del moment en què Ramon Berenguer IV va donar el poble a l’església de Tarragona, ja sempre s’ha anomenat Alcover.
 
Els valencians amb el cognom Alcover o Alcober són: 1448

dijous, 5 de novembre del 2009

Alto Gállego: Escuer


El lloc d'Escuer, pertanyent al municipi de Biescas, va ser traslladat l'any 1929 des del seu antic emplaçament dalt de la muntanya a l'actual, a la vora del riu. Als documents antics de la Corona d'Aragó també apareix com Esquer i eixa es la forma predominant, repartida entre les tres províncies, que porten els valencians.

Els valencians amb el cognom Escuer (Esquer) són: 480

Alt Camp: Selma


El castell i el poble de Selma són hui totalment abandonats, però durant molts segles fou el cap d'una comanda primerament templera i després hospitalera. Els últims pobladors se n'anaren al començament del segle XX, però el mot Selma romandrà gràcies als llinatges emanats de les seues entranyes.

Els valencians amb el cognom Selma (Celma) són: 1906

dimecres, 4 de novembre del 2009

Alto Gállego: Betés


Betés de Sobremonte, incorporat a Biescas l'any 1981, és altre lloc de l'Alto Gállego el nom del qual s'ha tornat en cognom toponímic. Hui en porten 40 valencians de la província de València.

Cognom Betés: 40

dimarts, 3 de novembre del 2009

Alto Gállego: Aso

La primera comarca aragonesa per ordre alfabètic és l'Alto Gállego. El municipi de Biescas integra diverses entitats de població que en altre temps foren municipi independent. Eixe és el cas d'Aso de Sobremonte. Hi ha 21 valencians amb el cognom Aso, 12 nascuts a la província de València i 9 a la d'Alacant.

Cognom Aso: 21

dilluns, 2 de novembre del 2009

Resseguint cognoms


Comence este blog amb la intenció d´anar recomptant els cognoms que fan referència a topònims catalans o aragonesos, i que hui porten els valencians. Com que no sóc historiadora ni professional de la genealogia procuraré abstenir-me de fer interpretacions més enllà de l´obvietat de les dades. La recopilació la inicií fa tres anys, aprofitant la ferramenta que ens ofereix l´INE i el que va començar només com un divertiment personal és, a hores d´ara, una col·lecció de cents de cognoms que m´agradaria compartir des de la blogosfera. Benvinguts al meu blog!