A l'esquerra, l'ermita de Sant Sebastià, construïda al segle XVII pels jurats de Calaf en agraïment perquè la població s'havia deslliurat de la pesta negra. Entre valencians es conserva com a cognom el gentilici Calafí. En són 16.
Cubel és el poble més alt (1.108 m.) de la província de Saragossa. Dins del seu terme s'hi troben les restes del poblat medieval de Villarguerrero. El topònim Cubel està documentalment enregistrat als segles XII i XIII com a Cubedo. Els Cubedo i Cubel valencians són 1.247
Quasi 7.000 valencians porten com a cognom el topònim Cabrera. A Catalunya hi trobem dos municipis d'importància històrica, Cabrera d'Anoia i Cabrera de Mar, que en podrien ser l'origen. Dividirem el total entre tots dos, i a Cabrera d'Anoia li corresponen 3.479 valencians.
La denominació d'este poble pròxim a la llacuna de Gallocanta ha variat al llarg del temps. Als segles XIV i XV es deia Castelpedrés, però el topònim va canviar a Castelberrueco al segle XVII i oficialment es diu Berrueco des de 1713. Els valencians amb el cognom Berrueco són 23..jpg)
El Bruc commemora cada any l'episodi del timbaler i de l'enfrontament de les guerrilles catalanes amb l'exèrcit napoleònic amb una Festa on es reviu l'esdeveniment històric. Els valencians amb el cognom Bruch són 5.
A la dreta, l'església parroquial de Badules i un dels quatre peirons que encara s'hi conserven. Els Badules valencians són 13.
Actualment Rocamora és un nucli de població pertanyent a Argençola. Hi es conserva l'església parroquial de Sant Jaume, del segle XVII i les runes del castell. Els Rocamora valencians són 4.491.
A la dreta, el castell d'Anento, on es refugiaren els habitants de l'aldea mentres els castellans, en temps de la guerra contra Pere el Cruel, la cremaven. Els valencians Anento i Aniento són 37.
El nucli de la Goda pertanyent al municipi d'Argençola resta hui totalment despoblat. L'accés a les runes del poble és dificultós, amb les restes de les edificacions escampades per tot arreu. El temple romànic de Sant Pere s'hi troba enfonsat, excepte el campanar, a la imatge de l'esquerra, que va ser restaurat fa poc de temps. Els valencians amb el cognom Goda són 48.
L'aldea d'Ambos Puertos està documentada des del segle XIII com a contribuient al delme de l'església de Sant Miquel, una de las parròquies del Campo de Daroca. Ambos Puertos va despoblar-se uns segles després i les seues runes encara no han sigut localitzades clarament. Potser el cognom Puertos, hegèmonic actualment entre valencians respecte de tot Espanya (més del 65%), tinga relació amb este poble perdut. Els Puertos valencians són 320.
A la imatge, l'església parroquial d'Argençola d'estil neoclàssic, dedicada a Sant Llorenç, i a l'esquerra d'ella, el turó on resten les runes del castell que va donar nom a la localitat. Dins del terme municipal, al nucli dels Albarells, es troba un molí paperer del segle XII. Els Argensola valencians són 7.
A la dreta, una imatge de l'ermita de la Mare de Déu de Semón, al terme municipal d'Acered. Hi han 10 valencians que porten la variant Acerete, fonèticament més propera del topònim medieval Azert.
El Campo de Cariñena ens ofereix set topònims i de tots set el més nombrós és Villanueva, un multitopònim d'alta freqüència en Aragó i que ens el trobarem en altres comarques. Aguarón n'és el més minoritari, de topònims, amb només 5 portadors valencians. Ací la distribució per províncies:
A l'esquerra, el frontal de l'altar de Santa Maria de Cardet, poble pertanyent al municipi de la Vall de Boí. El temple forma part del grup d'esglésies romàniques de la Vall de Boí considerades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Els valencians amb el cognom Cardet i Cardete són 250. 
Més de 5.000 valencians porten el cognom Villanueva, un topònim molt estés a Aragó i que dóna nom històric a quatre viles principals: de Huerva, de Sijena, de Jiloca, i del Rebollar de la Sierra. He dividit el nombre total entre estes quatre localitats i a Villanueva de Huerva li corresponen 1.439 valencians. A la dreta, el Pino Pindera, un dels arbres monumentals d'Aragó.
La Torrubia va ser un poble, ara desaparegut, pertanyent al terme municipal de Muel. Hi resta, com a record, el baixador de ferrocarril de La Torrubia. Els valencians amb el cognom Torrubia són 121.
Plansarell és un indret i un cim de la Vansa i Fórnols, i també és una hipòtesi. Potser els Planchadell, els Blanchadell i els Branchadell valencians (que són 441) hi estiguen relacionats perquè no trobe cap altra possibilitat per a eixos tres cognoms. M'agradaria conéixer altres alternatives. 
Entrades
Comentaris
