Alt Urgell: Junyent

Junyent és un nucli de població pertanyent al municipi de les Valls d'Aguilar. S'hi conserva una església romànica dedicada a Sant Esteve. Els Junyent valencians són només 6.

Campo de Borja: Tabuenca

Tabuenca apareix als documents més antics amb la denominació de Tahueca. Entre valencians, a més, existeix una variant única i majoritària, Taengua, com si fóra un encreuament de les altres dues. Els Tabuenca i Taengua valencians són 142.

Alt Urgell: Aristot

Aristot és un nucli pertanyent al municipi del Pont de Bar. S'hi troba molt prop de la Cerdanya i al seu terme es poden visitar els monuments megalítics escampats per tot arreu. Ací la seua pàgina web, Aristot, el melic del Pirineu. Els valencians amb el cognom Aristot són 27.

Campo de Borja: Mallén

Mallén va ser conquerida per Alfons I el Bataller l'any 1119 i repoblada per milers de mossàrabs d'Almeria que s'havien rebel·lat contra el poder musulmà. A l'esquerra, l'absis romànic de la seua església parroquial, dedicada a la Mare de Déu dels Ángels, descobert en 2008 durant la reforma del temple. Els valencians amb els cognoms Mallén, Mallent i Mallench són 564.

Alt Urgell: Solans

Solans és un nucli pertanyent a Montferrer i Castellbó. Actualment només hi viuen dues persones. A l'esquerra l'ermita romànica de Santa Eugènia. Els valencians amb el cognom Solans són 46.

Campo de Borja: Magallón

A la dreta, la torre de l'església de Sant Llorenç, dalt del castell de Magallón. Originàriament era la torre de l'homenatge. Magallón va ser conquerit per Alfons I el Bataller. Els valencians amb el cognom Magalló o Magallón són 312.

Alt Urgell: Fontestà

Fontestà és una plana, un indret i un edifici prop de Castellbó. No en tinc més informació. Els valencians amb el cognom Fontestad són 596.

Campo de Borja: Borja

Borja és la capital de la comarca. El topònim inicialment sembla venir de Burch (Torre) transformació adaptada a l'àrab del nom veritablement originari, el celtibèric Bursao. La ciutat de Borja es troba irremediablement vinculada a la Història valenciana, supose que no cal afegir les raons. Els valencians amb els cognoms Borja, De Borja i Borcha són 2.786.

Alt Urgell: les Eres

Les Eres, actualment despoblat, era un nucli pertanyent a Montferrer i Castellbó. A la imatge es pot distingir l'església dedicada a Sant Vicent. Els valencians amb el cognom Eres són 454.

Campo de Borja: Albeta

A la imatge de la dreta, carreró d'Albeta, municipi que conserva restes d'unes termes romanes. Entre valencians es conserva la variant exclusiva i única de Beta, com a conseqüència de la caiguda de la síl·laba Al, un fenòmen fonològic molt estés en topònims catalanoaragonesos. Els valencians amb el cognom Beta són 180.

Alt Urgell: Canturri

Canturri és un nucli de població pertanyent al municipi de Montferrer i Castellbó. Segons les dades actuals només hi viu un habitant. Els valencians amb el cognom Canturri són 5.

Campo de Borja: Bruñén

Bruñén fou un poblet d'esta comarca que va desaparèixer possiblement a la baixa edat mitjana. Sabem de la seua existència pels documents antics conservats. Entre valencians s'ha conservat exclusivament la variant Bruñé, una acomodació fonètica al valencià/català. Els Bruñé són 17.

Alt Urgell: Fontelles

Fontelles va ser un nucli de població del municipi de la Ribera d'Urgellet i actualment resta despoblat. Al blog Salvem Tost, dedicat a recuperar el patrimoni d'esta vall abandonada, s'hi pot trobar més informació. A l'esquerra, l'ermita de Sant Fruitós, pràcticament l'únic edifici encara complet. Els valencians amb el cognom Fontelles són 369.

Campo de Borja: Ambel

La vila d'Ambel també va estar relacionada amb els templers, perquè el comte Ramon Berenguer IV els la va concedir l'any 1152. Després de la dissolució d'esta ordre va estar sota el govern de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem o dels hospitalers. Els valencians amb el cognom Ambel són 13. Estrenem comarca.

Alt Urgell: Perles

Perles és un nucli de població pertanynet al municipi de Fígols i Alinyà. L'indret sembla que va ser el soler d'un castell de templers, abandonat i enderrocat pel temps després de 1312, data de la dissolució de l'ordre del Temple. El lloc va ser repoblat més de cent anys després i actualment encara conserva setze habitants. A l'esquerra l'encisadora ermita de Santa Pelaia. Els valencians amb el cognom Perles són 528.

Campo de Belchite, resultats i comentari

El recompte del Campo de Belchite ens deixa només tres topònims, el més nombrós de tots tres és Azuara i les seues variants: Adsuara, Asuara, Adsuar, Asuar i Azuar. Les voltes que es repetixen totes les variants en primer, segon lloc o doble són 2.281. Samper va ser dividit amb l'altre topònim major de la comarca veïna del Bajo Martín. El menys nombrós és el cognom Moneva. La divisió de totes les repeticions per províncies és:

Alacant: 2.577
Castelló: 938
València: 932

El recompte total és de 4.447, i com que no arriba a 5.000 pintarem de blanc la comarca al mapa d'Aragó:

Alt Urgell: Alinyà

A l'esquerra, l'església de Sant Esteve d'Alinyà, consagrada el 1057 pel bisbe Guillem d'Urgell. A este poble, que forma part del municipi  Fígols i Alinyà, es conserva el ball pla, una dansa de parelles molt coneguda a Catalunya. El cognom Aliñá es conserva exclusivament, a tota Espanya, entre castellonencs i en són només 9.

Campo de Belchite: Samper del Salz

Samper del Salz va ser, abans del segle XVIII, de Lagata. En 1713 s'afegí del Salz per la seua vinculació amb el monestir de Rueda, també anomenat del Salz. A la dreta, el contrast que oferixen les ruïnes de l'antiga església parroquial romànica de Sant Pere amb la torre barroca que es va construir al segle XVII. L'actual església és d'estil neoclàsic i es troba en un altre emplaçament. Els Samper valencians vaig dividir-los entre els dos grans topònims aragonesos d'eixe nom. Ací correspon l'altra meitat, 2.067.