Què fer davant un topònim duplicat o triplicat, fet que ocorre molt sovint a Catalunya? Jo he dissenyat la meua regla: millor que ignorar-ne i passar al següent és analitzar la seua freqüència i distribució. Si el topònim apareix en diverses províncies afavoriré aquella amb un percentatge major de portadors, tenint en compte que Barcelona, escullera de les Catalunyes, engoleix tot allò que l'envolta i habitualment és predominant. Altra regla serà, si la duplicació es produeix dins de la mateixa província, afavorir el topònim de major nivell: capital de comarca abans que nucli de població, nucli de població abans que masos o cases aïllades. Millor amb un exemple: el topònim Cassany. 
Cassany és un edifici pertanyent al municipi de Querol, però si fem servir la ferramenta INE veurem que els Cassany a Tarragona estan escassament representats (7%) mentres que a Girona els portadors són el 31%. És clar que ha d'haver un topònim Cassany a Girona més significatiu que el Cassany de Querol, i voilà, n'hem trobat: Can Cassany a la comarca d'Osona, als afores de Vic. Així doncs, els Cassany seran adjudicats a eixe municipi. A Aragó no em trobe amb problemes semblants excepte amb els topònims de les comarques pirinenques, i mai amb la feqüència de repeticions que hi existixen a Catalunya.
Entrades
Molt interessant i adequat el teu sistema que si fa no fa uso jo també. Per Catalunya, és imprescindible, si es vol afinar més, conèixer la distribució comarcal:
ResponEliminahttp://www.idescat.cat/orpi/Orpi?TC=M
I de propina un altre cognom valencià: Fulleda (el meu poble!).
Gràcies pel teu comentari, Santi. La ferramenta d'idescat la coneixia, però em sembla que la informació hi donada són dades per residència i no per naixement. La conseqüència, tenint en compte els moviments de població més recents particularment cap a Barcelona i comarques veïnes, és que la fiabilitat sobre l'origen geogràfic dels cognoms baixa molt. De tota manera, l'afegisc al meu índex de recursos online.
ResponEliminaAllò que seria molt bo és que als cercadors de l'idescat i de l'INE abocaren les dades dels censos del segle XIX, quan encara no s'havien produït a la península els grans moviments migratoris. Ah, i els Fulleda valencians ja han sigut comptats!
De res. El problema és que els censos del XIX la major part no estan buidats ni introduïts en bases de dades.
ResponEliminaAquí tens bases de dades de cognoms en èpoques més reculades. Només és pot resseguir aproximadament la implantació, però...
http://www.scgenealogia.org/bancgen/fitxers/index.htm
Gràcies pel comentari del blog Fulleda-Peti qui Peti.
Gràcies, Santi, per eixe enllaç! Crec que els fogatjaments d'Aragó ja els hi havia consultat fa un temps, però m'havia oblidat de Catalunya. Una informació molt valuosa.
ResponElimina