Grasa és altre dels nombrosos llogarets que esguiten el Pirineu d'Osca. Es conserven cases pairals del segle XVIII d'interés arquitectònic. El topònim va ser escrit als documents antics amb diverses variants: Grassa, Garassa, Garrassa... Hi ha només 6 castellonencs amb el cognom Garasa.
El lloc de Pinyana, pertanyent a Querol, conserva encara les restes del seu antic castell, especialment de la torre i la capelleta romànica. Al segle X formà part de la línia defensiva del Comtat de Barcelona. Els Pinyana valencians, tots amb la grafia Piñana, són 467..jpg)
Allué resta hui abandonat, però encara es manté la seua església romànica dedicada a Sant Joan. Són només 10 els valencians amb el cognom Allué.
El cognom toponímic Alavés (Alabés en aragonés) sembla no estar relacionat amb el gentilici dels habitants d'Àlaba. La seua extensió està limitada a l'àrea catalanovalenciana i, sense tindre un topònim semblant en la nostra zona geogràfica, només pot referir-se al llogaret abandonat d'Alavés, pertanyent al municipi de Sabiñánigo. I ara mateix estava preguntant-me si este Alavés aragonés tindrà relació amb el Massalavés valencià. Algú ho sap?
Què fer davant un topònim duplicat o triplicat, fet que ocorre molt sovint a Catalunya? Jo he dissenyat la meua regla: millor que ignorar-ne i passar al següent és analitzar la seua freqüència i distribució. Si el topònim apareix en diverses províncies afavoriré aquella amb un percentatge major de portadors, tenint en compte que Barcelona, escullera de les Catalunyes, engoleix tot allò que l'envolta i habitualment és predominant. Altra regla serà, si la duplicació es produeix dins de la mateixa província, afavorir el topònim de major nivell: capital de comarca abans que nucli de població, nucli de població abans que masos o cases aïllades. Millor amb un exemple: el topònim Cassany. 
De Cal Matoses no he trobat cap imatge, esta és una foto d'un paisatge de l'Alt Camp. Segons el Nomenclàtor de Catalunya és un topònim únic. El cognom Matoses (i la seua variant Matosas) és predominant a la província de València, per damunt de qualsevol altre territori català, valencià o aragonés. Malgrat no fer referència a una població important, és un cognom nombrós: 1.041 valencians es diuen Matoses o Matosas.
Ens dedicarem ara al municipi de Sabiñánigo i el seu terme, esguitat per decenes de pobles i llogarets. Aineto representa un cas molt curiós d'abandonament total als anys 70 i posterior repoblament al començament dels 80, gràcies a un col·lectiu anomenat Artiborain, format per joves d'extracció urbana compromesos amb el patrimoni natural i cultural del Pririneu. Els valencians amb el cognom Aineto són 54.
Gràcies al comentari de Monique LaMer coneixia anit que este blog havia merescut un post de Vent de Cabylia. Vaig rebre correus i comentaris privats i públics. Alguns d’ells feien referència o qüestionaven la qualitat de les fonts, millor dit, es preguntaven si havia consultat fonts de qualitat. Torne a dir que este blog és, primerament, un divertiment personal que ha esdevingut en passió pels topònims (cadascú té les seues perversions). No sóc historiadora ni açò és un treball acadèmic o científic com cal, però he volgut ser honesta amb el meu joguet particular. Este és un joc amb regles i estes són les regles del joc que qualsevol pot consultar:
Querol és un municipi que, segons l'últim cens, només arriba als 549 habitants. Tanmateix ha donat cognom a milers de valencians. I no sols el topònim principal, sinó també les masies i llogarets que pertanyen al municipi. En la foto les restes del seu castell. Els valencians amb el cognom Querol són 3.173, amb una destacada presència castellonenca.
Després d'haver recorregut els topònims de Biescas començarem a repassar el municipi de Caldearenas. Ens trobem primerament amb el llogaret anomenat Latre que, com moltes altres entitats de població del Pirineu aragonés conserva una església romànica. Els valencians amb el cognom Latre són 93, quasi tots de la província de València.
El Bosquet és un llogaret pertanyent a Mont-ral i està format per una dotzena de cases d'estil rural. Els valencians amb el cognom Bosquet són 212, la majoria de Castelló.
Dins del municipi d'el Milà ens trobem el Mas de Tell, del qual no he pogut trobar cap foto, així que vos deixe un paisatge de la comarca en arribar la primavera. Els valencians amb el cognom Tell o Tel són: 233
Els carrers de Piedrafita de Tena conserven un dels millors exemples d'arquitectura pirinenca de tota la comarca, però he preferit afegir una foto de l'ibon de Piedrafita.
El Milà, poble actualment de menys de 200 habitants, ha donat cognom a 67 valencians, principalment de la província de Castelló.
Oliván (Olibán en aragonés) és un altre llogaret pertanyent a Biescas, i antigament fou municipi independent. La seua església romànica dedicada a Sant Martí forma part de la ruta d'esglésies romàniques del Serrablo. Els valencians amb el cognom Oliván són 87
El poble de Figuerola del Camp es troba a 474 m d' altitud, al vessant sud de la Serra de Miramar. A més del cognom Figuerola existeix també la variant Guerola, la més comuna entre valencians.
El terme municipal d'Alcover al sector de ponent de la comarca de l'Alt Camp i al límit amb les comarques del Baix Camp i el Tarragonès.
La primera comarca aragonesa per ordre alfabètic és l'Alto Gállego. El municipi de Biescas integra diverses entitats de població que en altre temps foren municipi independent. Eixe és el cas d'Aso de Sobremonte. Hi ha 21 valencians amb el cognom Aso, 12 nascuts a la província de València i 9 a la d'Alacant.
Entrades
Comentaris
